Tant costa canviar el xip? (#politics)

Barcelona









L'arrencada de la legislatura ha posat de relleu (amb perdó per la pedanteria) una certa desorientació del personal. L'establishment i la seva brigada s'han posat les piles a fons, a la vista dels resultats del 25-N. I, en conjunció amb els errors propis i la pirateria dels nostres enemics, durant aquests dies de negociació de la Declaració de Sobirania, s'ha aconseguit traslladar a l'opinió pública una imatge de desgavell. Torna amb força el ja us deia jo, de què va servir la manifestació, són tots iguals, etcètera, etcètera. Es tracta, bàsicament, de desanimar el personal. Confio que tota aquesta fumera escamparà després de la mítica jornada del proper 23 de gener. Perquè, més enllà de la voluntat d'enverinar l'ambient que professen els enemics del procés, hi ha també un excés de nervis en la bancada sobiranista. Si us plau, no caiguem de quatre grapes en l'estratègia de la Brigada. No ens deixem prendre la iniciativa. Hi ha molt pocs arguments per desballestar el nostre camí cap a la llibertat i el de la inconsistència de la nostra esperança és el que ara estan provant. No ens deixem endur per la impaciència. Donem a cada afirmació el valor que té. Jutgem pels resultats. Si hi ha o no unitat el proper dimecres. No durant els deu dies anteriors.

Ah, i una cosa, encara que tangencial al procés, crec que hem de tenir ben clara: cal que ens acostumem molt més a la pluralitat en el debat públic. Passi el que passi, és el que tindrem en els propers anys. Els temps en els quals Pujol i Maragall, tots sols, podien cuinar la voluntat de tot un país s'han acabat. Entenguem-ho ja, que fa deu anys que va. El foc constant i persistent contra el Tripartit va tenir una part d'aquesta incomprensió sobre els nous temps. Ens agradi o no, tots (votants, opinadors i polítics) hem de canviar el xip. Perquè mentre resolem definitivament el nostre plet nacional, en aquest temps de caiguda general de màscares (per seguir la feliç expressió d'en Jordi Graupera), no farà sinó augmentar la disgregació. Tenim un Parlament amb set grups i amb tendència encara a créixer. Això vol dir que, per molts anys, només seran viables governs formats o suportats per coalicions de tres, quatre i cinc partits. Més encara, en el tombant cap a la plena sobirania, els dos antics grans partits, CiU i PSC, encara es dividiran. El primer, per l'entestament confederal d'en Duran. El segon perquè les dues ànimes se separaran finalment del fins ara únic cos moribund. Ens espera més i més debat públic. Més tacticisme. Més regat en curt. Hem d'aprendre a mirar-nos-ho amb el relativisme que cal per no parar tots bojos. I, això sí, demanar resultats quan pertoqui.

Comentaris

  1. Ja he indicat en anteriors ocasions que el mapa polític del Principat s'allunya a marxes forçades del bipartidisme espanyol i que tendeix cap a un panorama propi del nord d'Europa, amb una constel·lació de partits que estan obligats a pactar. Els espanyols que varen jutjar com a fracàs sobiranista el 25N només varen fixar-se en la davallada de la llista guanyadora sense voler mirar les altres llistes. I així els va...

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tot l'escrit d'avui, totalment.
    Avui mateix, amb el debat d'en Jordi Basté -ja el deveu haver escoltat- ha entrevistat en Pere Navarro. Es clar, aquest polític no sap com donar la cara i acabarà amb un infart. No es pot viure d'aquesta manera volent cobrar i enredar el públic, no. Tal com dius, acabarà havent un daltabaix intern als dos antics partits majoritaris, PSC i CiU. Jo crec que el PSC es desmembrarà i s'haurà de reformar amb una delegació clara i honesta del PSOE i, una altra, de pur PSC de l'època d'en Pallac. D'UDC ja no cal dir-ne gaires coses més. Jo crec que seguiran cadascú pel seu compte i en Duran haurà de plegar pel descrèdit que suposa la seva presència al seu partit.
    Respecte de les CUP, em sap molt greu que s'entestin amb voler-se abstenir per no contemplar Les Illes i el País Valencià en la Declaració dels pobles sobirans. Home, David F., no podem tutelar altres dels que no sabem a hores d'ara encara què voldran fer! És més: Després de la nostra Declaració de Sobirania, llavores han de ser ells els qui demanin adherir-se amb nosaltres. Potser m'equivoco, però almenys, això és el que jo crec.

    ResponElimina
  3. A PERO AN PERE NAVARRO ES EL SECRETARI GENERAL?.....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)