Ves al contingut principal

Tant costa canviar el xip? (#politics)

Barcelona









L'arrencada de la legislatura ha posat de relleu (amb perdó per la pedanteria) una certa desorientació del personal. L'establishment i la seva brigada s'han posat les piles a fons, a la vista dels resultats del 25-N. I, en conjunció amb els errors propis i la pirateria dels nostres enemics, durant aquests dies de negociació de la Declaració de Sobirania, s'ha aconseguit traslladar a l'opinió pública una imatge de desgavell. Torna amb força el ja us deia jo, de què va servir la manifestació, són tots iguals, etcètera, etcètera. Es tracta, bàsicament, de desanimar el personal. Confio que tota aquesta fumera escamparà després de la mítica jornada del proper 23 de gener. Perquè, més enllà de la voluntat d'enverinar l'ambient que professen els enemics del procés, hi ha també un excés de nervis en la bancada sobiranista. Si us plau, no caiguem de quatre grapes en l'estratègia de la Brigada. No ens deixem prendre la iniciativa. Hi ha molt pocs arguments per desballestar el nostre camí cap a la llibertat i el de la inconsistència de la nostra esperança és el que ara estan provant. No ens deixem endur per la impaciència. Donem a cada afirmació el valor que té. Jutgem pels resultats. Si hi ha o no unitat el proper dimecres. No durant els deu dies anteriors.

Ah, i una cosa, encara que tangencial al procés, crec que hem de tenir ben clara: cal que ens acostumem molt més a la pluralitat en el debat públic. Passi el que passi, és el que tindrem en els propers anys. Els temps en els quals Pujol i Maragall, tots sols, podien cuinar la voluntat de tot un país s'han acabat. Entenguem-ho ja, que fa deu anys que va. El foc constant i persistent contra el Tripartit va tenir una part d'aquesta incomprensió sobre els nous temps. Ens agradi o no, tots (votants, opinadors i polítics) hem de canviar el xip. Perquè mentre resolem definitivament el nostre plet nacional, en aquest temps de caiguda general de màscares (per seguir la feliç expressió d'en Jordi Graupera), no farà sinó augmentar la disgregació. Tenim un Parlament amb set grups i amb tendència encara a créixer. Això vol dir que, per molts anys, només seran viables governs formats o suportats per coalicions de tres, quatre i cinc partits. Més encara, en el tombant cap a la plena sobirania, els dos antics grans partits, CiU i PSC, encara es dividiran. El primer, per l'entestament confederal d'en Duran. El segon perquè les dues ànimes se separaran finalment del fins ara únic cos moribund. Ens espera més i més debat públic. Més tacticisme. Més regat en curt. Hem d'aprendre a mirar-nos-ho amb el relativisme que cal per no parar tots bojos. I, això sí, demanar resultats quan pertoqui.

Comentaris

  1. Ja he indicat en anteriors ocasions que el mapa polític del Principat s'allunya a marxes forçades del bipartidisme espanyol i que tendeix cap a un panorama propi del nord d'Europa, amb una constel·lació de partits que estan obligats a pactar. Els espanyols que varen jutjar com a fracàs sobiranista el 25N només varen fixar-se en la davallada de la llista guanyadora sense voler mirar les altres llistes. I així els va...

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tot l'escrit d'avui, totalment.
    Avui mateix, amb el debat d'en Jordi Basté -ja el deveu haver escoltat- ha entrevistat en Pere Navarro. Es clar, aquest polític no sap com donar la cara i acabarà amb un infart. No es pot viure d'aquesta manera volent cobrar i enredar el públic, no. Tal com dius, acabarà havent un daltabaix intern als dos antics partits majoritaris, PSC i CiU. Jo crec que el PSC es desmembrarà i s'haurà de reformar amb una delegació clara i honesta del PSOE i, una altra, de pur PSC de l'època d'en Pallac. D'UDC ja no cal dir-ne gaires coses més. Jo crec que seguiran cadascú pel seu compte i en Duran haurà de plegar pel descrèdit que suposa la seva presència al seu partit.
    Respecte de les CUP, em sap molt greu que s'entestin amb voler-se abstenir per no contemplar Les Illes i el País Valencià en la Declaració dels pobles sobirans. Home, David F., no podem tutelar altres dels que no sabem a hores d'ara encara què voldran fer! És més: Després de la nostra Declaració de Sobirania, llavores han de ser ells els qui demanin adherir-se amb nosaltres. Potser m'equivoco, però almenys, això és el que jo crec.

    ResponElimina
  3. A PERO AN PERE NAVARRO ES EL SECRETARI GENERAL?.....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…