Ves al contingut principal

Una endevinalla entre passat i present (#revoltacatalana)

Primer, fart d'una situació econòmica i social d'ofec insostenible, dels insults i la supèrbia dels forasters, el poble havia acabat esclatant al carrer. A ple pulmó, per denunciar l'espoli, per reclamar la llibertat. A manca de líders, auto-organitzats, des de la Catalunya terra endins a la ciutat de Barcelona. Després de molt empènyer des de baix, les institucions no havien tingut altre remei que acceptar la situació i (amb generositat alguns i amb convenciment no tots) posar-se al capdavant d'aquell moviment. En no massa temps havien reconduït aparentment les coses en el sentit dels desitjos de la majoria. El trencament amb Madrid semblava ja fet, completament inevitable. Les institucions responien fermes als anhels del poble com no ho havien fet durant dècades. La reacció de l'enemic, però, havia estat contundent. A les poques setmanes, la campanya de la por era aplicada sense pietat. Fora de la seva submissió no havia altra cosa que l'abisme. Una campanya ferotge en pugna entre l'autodefensa i l'agressió. Sense respectar cap de les regles de la civilitat. Els febles contra els forts. Tot esperant de bades que de fora ens ajudin. L'obertura de les hostilitats havia anant seguida de l'atemoriment dels poderosos, tenallats, segons ells, entre les demandes del poble i els designis de la majoria política dominant a Catalunya. Aquells qui més creuen tenir a perdre s'exclamen. Reclamen diàleg. Encara hi ha alguna possibilitat d'entesa entre els rebels i el poder suprem. De res no serveix l'evidència que la ferida és massa fonda i la confiança impossible de restablir. Que venen amb la dalla. Per acabar la feina de tants segles. Novembre de 1640? No, gener de 2013.

Comentaris

  1. LLEGIU AQUEST COMENTARI QUE HE TROBAT A L´ARXIU.
    És NI MES NI MENYS QUE EL GENERAL PRIM (de Reus), PARLANT EL 1851 (!) A LA TRIBUNA D´ORADORS DEL CRONGRÈS A MADRID.
    Ell, que coneixia perfectament als espanyols i la seva intolerància atàvica, ja parlava clar i català. I ho feia en l´unica llengua que entenien a Madrid.
    Han passat 162 anys (!!).
    I ara si, ara si, estem a tocar la nostra llibertat.
    General Prim, «Diario de sesiones del Congreso de los Diputados», 27 de novembre de 1851, pàg. 1765

    Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias. (...) Pero también son muchos centenares los que juzgados por la misma legislación han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior.

    Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís.

    Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía.

    El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepa a cual de las dos habrán de prestar su brazo robusto.

    ¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.

    Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan.

    Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza.

    ResponElimina
  2. SI,SI,PERO EL PRIMER ENEMIC AL TENIM A CASA......A PART DEL INEFABLE SRO.DURAN,I ELS GALDOSSOS "SOCIATES", SURT LA PATRONAL AMB EL CIRI TRENCAT DEL PACTE FISCAL.I PER ACABAR DE FER LA GUITZA LA GENT DE LAS CUP,AMB RECLAMACIONES DE PA SUCAT AMB OLI, ON PODEM ANAR AMB AQUEST PERSONAL?

    ResponElimina
  3. L'enemic tant sols el tenim a casa, els de fora no ens interessen, i l'enemic son una colla de poca gent... uns pocs polítics, uns quants periodistes, una bona colla de gent del poble i escorrialles mes.
    Els demès som majoria, quasi tots del poble i uns quants polítics com a caps visibles.

    El dia que en Junqueres i potser en Mas ens diguin que traiem tots els nostres, pocs o molts, estalvis de tots els bancs dels de fora i els posem a LCXA i el BS (a falta d'altre lloc) o que els guardem quinze dies a casa.
    El dia que en Junqueres i potser en Mas ens diguin que sortim al carrer tots, si tots, i els bancs estiguin vuits, ens haurem guanyat la llibertat o s'ensorrarà la banca, Escanya i fins i tot la UE tremolarà... i no ho veig tant difícil de portar-ho a terme.... i seria sota la "legalitat escanyola" per acontentar als botiflers Navarro, Duran i Morros.

    ResponElimina
  4. http://www.guillermoperezsarrion.es/files/2011/07/1624OlivaresGranMemorial.pdf
    "no se contente con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, piense con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, (..) el poder celebrar cortes de Castilla, Aragón, y Portugal en la parte que se quisiere (..) la división actual de leyes y fueros enflaquece su poder y le estorba (..) V.Majd favoreciese los [naturales] de aquellos reinos introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella, y los de acá allá, viendose casi naturalizados (..) se olvidasen los corazones de aquellos privilegios (..) negociación (..) lo que tocare a las armas y poder (..) hallándose Majd con esta fuerza que dije ir en persona a visitar el reino y hacer que se ocasione un tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente y en ocasión de sosiego y prevención, conquistar, asentar y disponer las leyes de conformidad de las de Castilla, y desta manera irlo ejecutando en los otros reinos (..) hay que gobernar por compañias y consulados la mercancía de España poniendo el hombro en reducir los españoles a mercaderes. 25-XII-1624" El texte està complert, i mostra el que van sentir tots els regnes i sobretot el perquè Portugal va fumer el camp. De poc no ens en anem. No us sona que ens volen conformar com aquest mal home, governar els aeroports, etc, i controlar-ho tot a veure si ens esborren els cors? ni tant sols hi havia unió llavors, no sé com un 35% de la gent encara desitja que al seu carrer posi Avenida Francisco Franco o bé Calle Felipe V, mireu a google maps Madrid

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…