Ves al contingut principal

Conspirar per aturar el catalans (#corrupció)

El país apareix esporuguit davant la densa capa d'excrements que el cobreix. No hi ha dia en el qual la revista matinal de la premsa no tregui a la llum nous detalls lamentables de pobredumbre i misèria en els estrats més alts de la política. Aquests dies, finalment, crec haver vist la llum. El desllorigador. El quid d'aquesta empastifada general que aspira a endur-se per davant el mateix president del govern espanyol. Que pretén també que no se'n parli de res més. Diuen que és per la seva incapacitat manifesta davant la crisi, però a mi em sembla que aquest fer-li el llit a Rajoy des de dins mateix del Partit Popular i el seu entorn mediàtic té alguna cosa a veure amb nosaltres. Fins i tot els seus el veuen tou, radicalment incapaç. I el major desafiament de la història (que per al nacionalisme espanyol no és precisament l'actual recessió) l'han d'encarar persones més preparades. No pot ser que el repte català l'entomi un incompetent mut i inoperant.

Aquests dies alguns opinadors i mitjans hi fan intervenir, fins i tot (a través de Jorge Trias Sagnier), el president Pujol, se suposa, en revenja per la campanya periodística que va iniciar-se contra la seva família durant la campanya electoral del 25-N. No m'ho crec. Altres, tot adduint els desitjos expressats en veu alta pel clàssic Luis María Ansón, pensen en una operació per forçar el retonno (així, en cutre) de José María Aznar. Potser, però, la versió més creïble enllaça el que està passant amb la sospitosa operació de fa només uns mesos d'Esperanza Aguirre per treure's del mig. Alguns ja van interpretar aquell moviment, com una jugada encaminada a desmarcar-se del desastre del govern espanyol actual i restar en la recambra per garantir un recanvi al pobre Mariano Rajoy. És ella la que, finalment, amb més fermesa i habilitat, sense els pals de cec del govern actual, ens haurà de parar els peus als catalans. Si, entretant, mentre hi arriba, es poden multiplicar fins a l'infinit les notícies de corrupció i generar un clima depressiu que esvaeixi la il·lusió que genera el procés sobiranista a Catalunya, doncs molt millor! El temps dirà.

Comentaris

  1. Eco! Hi estic totalment d'acord. Avui mateix, El Periódico diu que dirigents de CDC van encarregar espiar en Puig. El Periódico d'aquesta manera s'erigeix com un gran servidor del Gran Ventilador madrileny, on tot hi cap per fer enrere la nostra independització. Desprestigiar, fer entrar els dubtes als dèbils d'esperit, els cagadubtes. Ves per on -ja feia anys que no comprava El Periódico- només podrem llegir una mica l'Avui i l'Ara. Prou! No, La Vanguardia no! És sospitosa de massa prudent! Sempre tan tèbia que no permet saber mai on és... Per a mi, la trobo clarament llefiscosa. El traïdor perfecte!
    Per cert, aquesta nova maniobra, ara d'en Montoro, de reduir els sous dels regidors i alcaldes de tot Espanya, Catalunya inclosa, no trobeu que el que es pretén realment és introduir a les alcaldies els clàssics cacics antics del poble que sempre ho manegaven tot? Casualment, sempre et surten que són del PP. "-Banderas arriba!"

    ResponElimina
  2. Es igual que la UDEF que investiguen sense proves. Aquestes suposades investigacions de 40 detectius, a 13 polítics per cadascún a l'hora, dels 500 que diu, són estranyes. Tenen 4 casos famosos i diuen que han investigat a tanta gent. Però igualment Rahola ja diu que quan era a La Camarga va rebre un SMS de Zaragoza demanant-li si Mas li havia mostrar els convenis aquells. Per mí 18000 informes/any surten a 450 casos /any, deuen ser futeses. I a part, per 3 casos bons, 450 de qualsevol forma.

    Però igualment és greu que una agència de detectius estigui espiant sabent que se salten la legalitat perquè els deuen dir "ei, espia a Mas i Rahola" i diu "coi, i perquè?" "tú espia'ls que volem saber una il.legalitat" "i no ho pot fer la policia?" "tú espia, o veuràs". No sé, tant culpables els polítics que ho hagin demanat com Metodo 3.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa meva ens hem trobat, creiem que no era res d'especial, amb trucades sense ningú al telèfon. Penjaven o et quedaves sense línia. Fa temps una trucada va deixar anar una conversa entre dues persones... Gran fracàs de l'espia ja que havia punxat malament la línia que havia de gravar! Tot això, creiem a casa que no deixava de ser fallades tècniques dels de Telefónica que cada dia contracte gent més eventual fins el punt que ja no tenen gaire interès per res. Però no! Una antiga persona de la política em comentava temps enrere que tenia tants dubtes de que estava punxada que va demanar a un tècnic de telecomunicacions amic d'ella que s'ho mirés... es veu que hi va sortir de tot! Tot això ha hagut de ser material que algú ha anat desant per si mai li interessava. Ara, ho esbomben, amb coherència o no. La qüestió és empastifar-ho tot per justificar un suposat estat d'excepció i fer el què els doni la gana.
      Són els insatisfets d'una democràcia no desitjada!

      Elimina
  3. "ANTES SE ROMPERA CATALUÑA QUE ESPAÑA"
    J.M. AZNAR

    ResponElimina
  4. Hi ha un servei que es diu whocallsme.com i altres que et diuen qui et truca i ara no ho recordo però hi ha una web que et diu no sols l'empresa que cobra per l'ús d'aquest nº (Telefònica, etc) i des d'on truquen. No m'estranyaria que tot anés tant lent i tant corrupte perquè tenien informació privilegiada de bancs i més durant les bombolles successives que hi ha hagut a Espanya, aquell país.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…