Deures per abans de precaritzar-nos més (#retallades)

Sants Just i Pastor (Barcelona)
Nou pressupost. Nova retallada. Diuen que algun Departament de la Generalitat s'aproximarà al cinquanta per cent. Comprovarem, desbordats, adolorits, durant els propers mesos, que hi podem fer en el dia a dia amb els recursos tan migrats que ens queden després d'afaitats per l'espoli espanyol que mai s'atura. Enmig de noves i ben legítimes mobilitzacions sindicals de protesta, com les d'avui mateix. Fa més d'un any parlava, modestament, des d'aquest bloc, de deu mesures d'estalvi possibles a l'administració pública. Constato amb dolor que en aquests mesos no se n'ha aplicat ni una sola. A veure, es tracta de coses que segurament no sumaran els set-cents i escaig milions d'euros que el govern de la Gestoria pretén estalviar en l'àmbit de la funció pública. Potser no. Potser és completament inevitable tornar a mossegar les massagades nòmines del personal. Però cal emprendre mesures, si més no, que confereixin una altra categoria moral a l'esforç de tisora.

Perquè no és possible mantenir privilegis a uns quants (normalment, els més forts) mentre paga la majoria. Cal revisar la nòmina i el total de pagaments mensuals a tots i cadascun dels treballadors i comprovar exhaustivament què cobra cadascú i per quins conceptes. Dietes, complements i indemnitzacions han d'estar justificadíssims. Si llegiu el text de l'apunt que us he l'enllaç algunes línies amunt podreu entendre al detall a què em refereixo. Cal depurar qualsevol abús en l'accés a llocs de feina per part de familiars i amics. Cal limitar al màxim el nombre d'assessors, eventuals i altres annexes. Cal, en aquests moments que demanen exemplaritat, establir topalls màxims a les retribucions dels alts càrrecs. I és només després d'oferir un convincent paquet de mesures en aquesta línia que es pot procedir, si no queda més remei i denunciant que la causa de fons és l'espoli espanyol, a retallar salaris dels de baix (i tant de bo ja no calgui). Si és que volem mantenir un bri de credibilitat al capdavant del govern.

Comentaris

  1. Tensar la corda fins que peti. I, quan peti, què farem? Potser els treballadors de la Generalitat, sanitaris, seguretat, bombers, funcionaris, consorcis, etc. haurien d'estudiar si no ens seria més convenient prendre el Palau i pronunciar-se definitivament per la independència. És una mesura desesperada, sí. Però, no estem en una situació equivalent? No és qüestió d'invalidar el Govern de la Generalitat, no. El que cal és fer aquell cop de mà, aquella passa que permet travessar el buit. Sí, perquè on estem ara és un pou de caiguda lliure. A Madrid se'ns riuen de nosaltres mentre ens saquegen. Veuen que encara seguim estant cagats dels records dels CarlosV-Franco's.
    Doncs això, ja n'hi ha prou. Tots a ocupar el Palau en favor del President, no pas en contra. Mai! Us asseguro que l'acolloniment de Madrid i l'alegria nostra serien, ara sí, equivalents i a favor nostre.
    "-Las fuerzas del orden han entrado en la Diputación de Barcelona para desalojar unos insurrectos".

    ResponElimina
  2. Rellegint el CEO, l'unionisme i unitarisme no arriben ni al 5'8% junts i ni estàn junts. La CCAA "no és prou" tal i com està federalitzada des de 2003 per PSC. I Espanya no està per orgues: només volen unionisme. com PSOE Extremadura.

    Debatre si els diners actuals són bons, com sempre, sortiràn nocius, minsos. Fem molt i rebem poc. Fem independència i rebrem CAT //*// i llavors tot serà suficient i bó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)