Ves al contingut principal

El president que mai va existir (#memoria)

Manuel Serra i Moret
Aquest divendres, aprofitant la visita organitzada als assistents a unes jornades sobre història de les institucions parlamentàries a les quals participava, vaig tenir l'oportunitat de fer una visita al Parlament de Catalunya. Ens va fer de cicerone el professor i antic lletrat major Ismael Pitarch. Una autèntica delícia. Abans d'entrar a l'hemicicle i seure als escons, varem tenir l'oportunitat de recórrer les diferents sales de reunions de les comissions. En la sala de la Mesa, la de govern de la institució, trobem els retrats dels presidents. Sis per a l'època republicana a dalt, sis per a l'actual des del gran Heribert Barrera. El guia s'atura a explicar el cas del president que mai va existir; o que existeix de fa poc. Durant molts anys, una placa va recollir que el mandat presidencial d'Antoni Rovira i Virgili a l'exili havia acabat el 1954, quan havia estat succeït per Francesc Farreras i Duran. El problema és que l'historiador tarragoní havia mort cinc anys abans! Es tractava, simplement, de no reconèixer a l'entremig, els drets de Manuel Serra i Moret, polític independent, de la Unió Socialista de Catalunya, mal vist per les grans forces polítiques catalanes durant l'exili i la transició.

El polític vigatà s'havia atrevit a disputar el 1954 la presidència de la Generalitat a Josep Tarradellas en l'elecció feta a l'ambaixada espanyola a Mèxic! Durant el mandat del president Rigol, finalment, el seu retrat va ser incorporat a la galeria de presidents. Tracte injust, per a un patriota socialista, tan allunyat del sucursalisme radical que està portant directe a la marginalitat l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya. Acabo l'apunt amb unes línies de Serra i Moret (quina diferència amb Pere Navarro i el xaconisme!) escrites des de l'exili a Xile el 1944: "Catalunya és una nació, un microcosmos dotat de vida i de sentit, que té dret a aspirar a construir una entitat políticament lliure, sense altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els pobles que propugnen la justícia i la germanor universals. Privada fa segles d'aquesta personalitat política, per tal de recuperar-la pot escollir dos camins: el de la violència sistemàtica fins que la seva força s'imposi i l'Estat opressor defalleixi o desaparegui, o el de l'acció ordenada i constant que, sense excloure la cooperació amb elements exògens, afaiçoni l'evolució progressiva fins a la rehabilitació completa dels drets nacionals." (Reflexions sobre el demà de Catalunya, p. 41).

Comentaris

  1. Us he de comentar això http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0061103
    "exogen -ògena [de exo- i -gen]
    adj 1 Que es forma o s'origina fora o de fora a dins."
    és a dir, Espanya, o "Estat opressor"
    El que deia és "o es proclama la independència de forma violenta, per guerra, o bé cooperem amb Espanya, restaurem CAT i ens en anem".

    Realment, dieu "no va ser president" però Tarradellas ja devia sentir-lo parlar i tenia una restauració en camí, a part, estava com més proper al CATnaciolisme, entenguem-nos bé.

    També està la frase "sense altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els pobles que propugnen la justícia i la germanor universals" és a dir, "amb la limitació de federalisme / confederalisme amb Espanya".

    Es a dir, ambdós corroboraven que calia una restauració en una CAT que havia tornat a tenir una mica la GenCat després de tant de temps i reatacada pel franquisme.

    Fet i fet preferim Tarradellas.

    ResponElimina
  2. Aquest blog és d'una il·lustració permanent exemplar. Sí, es clar. Els qui ens hem hagut d'espavilar com varem poder els anys de la nostra joventut per poder-nos assabentar una mica de la realitat que ens envoltava, n'hauríem de fer un homenatge permanent a l'autor d'aquest blog, almenys jo. Sí, n'havia sentit parlar d'en Serra i Moret, però no en sabia res. Esclar, que si m'hagués agafat la febre d'endinsar-me als pous de la història i furgar com un bon "xafarder" que cal en un bon historiador, doncs ara jo en sabria molt més.
    Tenim altres "cocos" dins del nostre entorn, però. Llàstima que prefereixin mantenir-se al marge o amb l'anonimat!
    Salut i abraçades!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…