Ves al contingut principal

En Pere és un infiltrat (#PSc)

Aldover (Baix Ebre)











Impressionant. Això d'en Pere és senzillament apostoflant. No dóna una a dretes. És espectacle en estat pur. Suposo que els assessors li han dit allò de, la gent no et coneix i el partit s'enfonsa, així que, apa, llença't i que parlin, que parlin de tu com sigui, encara que ho facin per emfotre-se'n. I l'home no té aturador. D'ocurrència en ocurrència. De banda a banda. D'extrem a extrem. Amb una incoherència pròpia d'excés etílic. Porta una setmana gloriosa. Primer van ser les seves declaracions sobre el rei. Un senyor que s'autoqualifica de republicà convençut, de sobte, defensa sense encomanar-se a ningú (que era una opinió personal que no calia comentar amb l'executiva del seu partit, ni amb el comitè federal de l'altre partit) que el rei ha d'abdicar. Un republicà convençut en operació de salvament de la institució monàrquica, vaja. Ets un crac, Pere. Acte seguit, procedeix a afirmar, molt seriós (és seriós) que la Llei de Consultes, la tramitació de la qual és reprén ara al Parlament, no ha de servir per exercir el Dret de Decidir. Només per decidir sobre les normes de la cria del cargol. Antològica, aquesta. Ets un crac, Pere.

Però la d'ahir és la millor de totes. Sublim. Perquè des de fa dos anys el Dragon Navarro ja ha a llançat pels aires centenars de militants i centenars de milers de votants, fins a convertir el PSc en el partit amb més exvotants de la història recent del país (i ja era difícil superar el registre d'ERC). Darrerament, molts dels anomenants catalanistes havien acabat de sortir per cames després que la direcció del bo d'en Pere no acceptés ni l'abstenció a la votació de la Declaració de Sobirania. Els resultats de la ruta espanyolista del període Navarro els reflecteix ben bé l'estadística: entre novembre de 2012 i febrer d'enguany, el nombre d'independentistes entre els votants del PSc ha passat del 35% a l'11. Doncs bé, ara que ha fet la garbellada, que ha triat quedar-se amb els votants espanyols a Catalunya, va i trenca per primera vegada en la història la disciplina de vot amb el PSOE a Madrid. Espectacular. Ets un crac, Pere. Per si et quedava algun votant convençut a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, has decidit que millor que se'n vagin de pet a Ciutadans. Ets un crac, Pere. O potser un infiltrat?

Comentaris

  1. Genial, el comentari d'avui...

    ResponElimina
  2. Avui has estat molt inspirat, sublim! Es clar que amb en Navarro resulta molt fàcil. No et vull treure inspiració, no. Perquè la gràcia en dir-ho és única!
    En Pere "Gallarí" Navarro trobo que és el producte d'haver posat una titella que no molesti els meus interessos, un personatge anodí que no destorbés la pau del meu negoci o trona. I, ara, que tot és bellugadís, aquest homenet ha de fer el paper de líder. Es clar, no encaixa enlloc i sempre arriba tard, quan el foc ja ha cremat el bosc. Em recorda una noia que ens va arribar -amb aquesta manera de córrer que tenen algunes noies remenant el cul, creuant les cames i movent els colzes amb angle recte a dins i a fora i amb les mans caigudes-, ens va arribar esbufegant dient-nos que ens havia d'interrompre un moment; ni cas. Va insistir en que era urgent. "-Posats a interrompre'ns, digues d'una vegada!" "-És que hi ha alguns arbres cremant!" En Pere Gallarí és aquest fenomen humà que personalitza el paràsit dins d'un partit. Ara, el culpable no és ell! Són els qui el van votar!!! I, mentrestant, mitja Catalunya perduda pel fangar del PSC.

    ResponElimina
  3. Benvolguts,

    jo penso que en Pere Navarro està fent molt bé la seva feina. La tasca que li havien encomanat era fer un 'nou PSC' i ningú de nosaltres no pot negar que el que hi ha hores d'ara no el reconeix ni són pare, oi? Ara, un cop foragitats 'catalanistes' i 'espanyolistes', només hi queden, o hi quedaran, 'ultra-fidelíssims-de-partit' que són els que hauran de reconstruir la desferra actual i treure'n un 'no-se-què' que haurà de fer de partit polític de 'no-se-sap-qui', però això ja és feina d'altri. De moment han centrifugat tot allò que no controlaven... fent fora les ideologies. Només en queden els 'peons-de-partit'.
    Doncs això. És el que té un moment històric com l'actual, que qui no es mulla es perd...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si ets militant d'algun partit, però els militants de base sempre són els més exaltats d'ideologies. Els professionals freds i calculadors són els intermediaris entre aquests i els dirigents visibles.

      Elimina
  4. CiU i ICV han posat un texte molt similar al de Navarro per a provocar una consulta, que era demanada també per ell mateix. Els resultats han estat superkamehamics, espatarrants, apostoflants:
    - Chacón, que no tenia carnet de PSOE, es declara del PSOE i vol votar NO però al final ni vota, enfadant a PSOE i PSFedCat!
    - Rubalcaba es queda forçat a dir NO al dret a decidir que va proposar Navarro i que tant deia que era qüestió d'arribar a acords però que al final ni ha volgut ni abstenir-se, el que farien una suma al PP de 186, però com no seria un NO directe, seria uns 61 de 110 més els que falten, més CiU 16, ERC 3, etc. Una xifra massa propera a PP com per a negar-ho massa temps.
    PSOE ha votat NO al dret a decidir de Navarro ara i per molts mesos, des de Moncloa
    - Navarro ha trencat definitivament amb PSOE per això, i per tant, expulsarà en poc a Chacón, que com Borrell, eren de PSOE-C, una branca quasi extinta. Així tothom que deia que votava PSFedCat perquè creia que eren PSOE, ara sap que no ha de votar PSFedCat i que PSOE no es menja un rosco aquí

    La única sanció que rebrà la cap de llista que s'ha passat de llesta i que tenia un programari propi diferent del de Navarro PSFedCat 2012 serà que serà expulsada amb deshonors del partit que la va dur a ser la ministra de Defensa i que la durà a ... ser una soldat ras a PSOE Madrid. Amb un Zaragoza al carrer. Amb un Borrell i un Zapatero sense pes. I amb un González, A.Guerra i Chavez que encara recorden aquell Octubre de 1974... on van perdra la minga i es van fer monges!

    ResponElimina
  5. Com he dit anteriorment, això del PSC és un hara-kiri en tota la regla. No m'ho sé explicar, i porto anys ben interessat en la política. Un partit que en les darreres eleccions va retenir únicament els seus votants espanyolistes -que no són pocs- ara s'embarca en una maniobra parlamentària que sembla pensada per a foragitar-los. Què els quedarà? Algú, més enllà dels fets aparents que tan bé descriu en Granollacs, em sabria explicar les raons de prendre decisions no només contradictòries sinó a més a més en el lloc equivocat (unionistes aquí, sobiranistes allà)?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…