Ves al contingut principal

En Pere és un infiltrat (#PSc)

Aldover (Baix Ebre)











Impressionant. Això d'en Pere és senzillament apostoflant. No dóna una a dretes. És espectacle en estat pur. Suposo que els assessors li han dit allò de, la gent no et coneix i el partit s'enfonsa, així que, apa, llença't i que parlin, que parlin de tu com sigui, encara que ho facin per emfotre-se'n. I l'home no té aturador. D'ocurrència en ocurrència. De banda a banda. D'extrem a extrem. Amb una incoherència pròpia d'excés etílic. Porta una setmana gloriosa. Primer van ser les seves declaracions sobre el rei. Un senyor que s'autoqualifica de republicà convençut, de sobte, defensa sense encomanar-se a ningú (que era una opinió personal que no calia comentar amb l'executiva del seu partit, ni amb el comitè federal de l'altre partit) que el rei ha d'abdicar. Un republicà convençut en operació de salvament de la institució monàrquica, vaja. Ets un crac, Pere. Acte seguit, procedeix a afirmar, molt seriós (és seriós) que la Llei de Consultes, la tramitació de la qual és reprén ara al Parlament, no ha de servir per exercir el Dret de Decidir. Només per decidir sobre les normes de la cria del cargol. Antològica, aquesta. Ets un crac, Pere.

Però la d'ahir és la millor de totes. Sublim. Perquè des de fa dos anys el Dragon Navarro ja ha a llançat pels aires centenars de militants i centenars de milers de votants, fins a convertir el PSc en el partit amb més exvotants de la història recent del país (i ja era difícil superar el registre d'ERC). Darrerament, molts dels anomenants catalanistes havien acabat de sortir per cames després que la direcció del bo d'en Pere no acceptés ni l'abstenció a la votació de la Declaració de Sobirania. Els resultats de la ruta espanyolista del període Navarro els reflecteix ben bé l'estadística: entre novembre de 2012 i febrer d'enguany, el nombre d'independentistes entre els votants del PSc ha passat del 35% a l'11. Doncs bé, ara que ha fet la garbellada, que ha triat quedar-se amb els votants espanyols a Catalunya, va i trenca per primera vegada en la història la disciplina de vot amb el PSOE a Madrid. Espectacular. Ets un crac, Pere. Per si et quedava algun votant convençut a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, has decidit que millor que se'n vagin de pet a Ciutadans. Ets un crac, Pere. O potser un infiltrat?

Comentaris

  1. Genial, el comentari d'avui...

    ResponElimina
  2. Avui has estat molt inspirat, sublim! Es clar que amb en Navarro resulta molt fàcil. No et vull treure inspiració, no. Perquè la gràcia en dir-ho és única!
    En Pere "Gallarí" Navarro trobo que és el producte d'haver posat una titella que no molesti els meus interessos, un personatge anodí que no destorbés la pau del meu negoci o trona. I, ara, que tot és bellugadís, aquest homenet ha de fer el paper de líder. Es clar, no encaixa enlloc i sempre arriba tard, quan el foc ja ha cremat el bosc. Em recorda una noia que ens va arribar -amb aquesta manera de córrer que tenen algunes noies remenant el cul, creuant les cames i movent els colzes amb angle recte a dins i a fora i amb les mans caigudes-, ens va arribar esbufegant dient-nos que ens havia d'interrompre un moment; ni cas. Va insistir en que era urgent. "-Posats a interrompre'ns, digues d'una vegada!" "-És que hi ha alguns arbres cremant!" En Pere Gallarí és aquest fenomen humà que personalitza el paràsit dins d'un partit. Ara, el culpable no és ell! Són els qui el van votar!!! I, mentrestant, mitja Catalunya perduda pel fangar del PSC.

    ResponElimina
  3. Benvolguts,

    jo penso que en Pere Navarro està fent molt bé la seva feina. La tasca que li havien encomanat era fer un 'nou PSC' i ningú de nosaltres no pot negar que el que hi ha hores d'ara no el reconeix ni són pare, oi? Ara, un cop foragitats 'catalanistes' i 'espanyolistes', només hi queden, o hi quedaran, 'ultra-fidelíssims-de-partit' que són els que hauran de reconstruir la desferra actual i treure'n un 'no-se-què' que haurà de fer de partit polític de 'no-se-sap-qui', però això ja és feina d'altri. De moment han centrifugat tot allò que no controlaven... fent fora les ideologies. Només en queden els 'peons-de-partit'.
    Doncs això. És el que té un moment històric com l'actual, que qui no es mulla es perd...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si ets militant d'algun partit, però els militants de base sempre són els més exaltats d'ideologies. Els professionals freds i calculadors són els intermediaris entre aquests i els dirigents visibles.

      Elimina
  4. CiU i ICV han posat un texte molt similar al de Navarro per a provocar una consulta, que era demanada també per ell mateix. Els resultats han estat superkamehamics, espatarrants, apostoflants:
    - Chacón, que no tenia carnet de PSOE, es declara del PSOE i vol votar NO però al final ni vota, enfadant a PSOE i PSFedCat!
    - Rubalcaba es queda forçat a dir NO al dret a decidir que va proposar Navarro i que tant deia que era qüestió d'arribar a acords però que al final ni ha volgut ni abstenir-se, el que farien una suma al PP de 186, però com no seria un NO directe, seria uns 61 de 110 més els que falten, més CiU 16, ERC 3, etc. Una xifra massa propera a PP com per a negar-ho massa temps.
    PSOE ha votat NO al dret a decidir de Navarro ara i per molts mesos, des de Moncloa
    - Navarro ha trencat definitivament amb PSOE per això, i per tant, expulsarà en poc a Chacón, que com Borrell, eren de PSOE-C, una branca quasi extinta. Així tothom que deia que votava PSFedCat perquè creia que eren PSOE, ara sap que no ha de votar PSFedCat i que PSOE no es menja un rosco aquí

    La única sanció que rebrà la cap de llista que s'ha passat de llesta i que tenia un programari propi diferent del de Navarro PSFedCat 2012 serà que serà expulsada amb deshonors del partit que la va dur a ser la ministra de Defensa i que la durà a ... ser una soldat ras a PSOE Madrid. Amb un Zaragoza al carrer. Amb un Borrell i un Zapatero sense pes. I amb un González, A.Guerra i Chavez que encara recorden aquell Octubre de 1974... on van perdra la minga i es van fer monges!

    ResponElimina
  5. Com he dit anteriorment, això del PSC és un hara-kiri en tota la regla. No m'ho sé explicar, i porto anys ben interessat en la política. Un partit que en les darreres eleccions va retenir únicament els seus votants espanyolistes -que no són pocs- ara s'embarca en una maniobra parlamentària que sembla pensada per a foragitar-los. Què els quedarà? Algú, més enllà dels fets aparents que tan bé descriu en Granollacs, em sabria explicar les raons de prendre decisions no només contradictòries sinó a més a més en el lloc equivocat (unionistes aquí, sobiranistes allà)?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…