Encertadíssima pedagogia de l'espoli (#retallades)

Avui seré breu. Darrerament, davant la feinada que tinc, sembla que les idees no discorren tan fluïdes com en altres èpoques. Potser és l'embrutiment de tot plegat. Però cal continuar en la lluita. I aquí estem, dia a dia. Per a qui vulgui llegir unes quantes consideracions patriòtiques. Perquè el país, las gent, ho necessitem, ho necessita. No només el país, cadascun dels catalans. Al meu pare l'han posat en llista d'espera per operar-li el maluc: de moment, segons sembla, en té per un any. Tenint en compte el mal que li fa, serà una espera feixuga, inacabable. Uf, pateixo. Ell no ho fa, però per entendre a fons el mal que ens estan fent cada dia a tots (tinguem la identitat nacional que tinguem) cal relacionar aquests mancances amb l'espoli al qual ens continua sotmetent Espanya. És una de les coses (juntament amb una excessiva insensibilitat en presentar les retallades) en les quals, al meu parer, va fallar el primer govern del Gran Timoner.

El que, en canvi, pel que veig, l'Oriol Junqueras té molt clar que cal esmenar. Ho comprovo en les seves piulades a twitter, en les intervencions públiques, a les entrevistes als mitjans. Ahir mateix afirmava al diari comtal que aquests que d'aquí poc s'aprovaran no són els pressupostos que vol la Generalitat, sinó els imposats, amb els seus deutes i restriccions centripetades, pel govern espanyol. Cal explicar de manera obsessiva als catalans que l'espoli no només suposa una pèrdua de competitivitat dramàtica per a les nostres empreses. Que no només és un llast que ens allarga en els temps les possibilitats de sortir d'aquesta dramàtica crisi. Cal explicar sense descans que no caldria aplicar una sola retallada sense l'espoli al qual ens sotmet Espanya. Que, de fet, regions beneficiàries dels nostres impostos com ara Galícia, Extremadura o Andalusia n'han aplicat la meitat, de la meitat, de la meitat de les nostres tisorades. En definitiva, que la inviabilitat de l'administració i els serveis públics catalans és una conseqüència directa de la nostra situació de dependència.

Comentaris

  1. A veure pensem-ho clar. Al passat CAT pagava 50000 milions de ptes, Madrid 36000 i la resta els 14000 que faltaven per 100000. Una de les úniques vegades de transparència del passat. Si ho apliquem ara, a Madrid apreten, però a la resta apliquen segons aquest estil de 100 mil i un xic més. Es a dir, on s'aplicarà tot lo pitjor que hi ha serà a CAT. Sigui o no sigui correcte.

    En un país de pandereta on el presidente de Moncloa pot decidir a través de l'engany "solidaritat" què dóna o què no dóna de diners, anem malament "oh sí, CAT, os debo 1000 millones o así, pero estas CCAA han malgastado más así que esos 1000 millones los envio a ellos para que paguen las pagas de Navidad, y unos sueldazos increibles y mucho más" sense compta els hospitals i més normals si és que en tenen. Monago ja va regalant i tot. Què més es vol? hi ha gent que li encanta, mentre cobri diners i els pugui gastar d'aquí a fi de mes, ja està feliç tot i que li retinguin un 90% ja és feliç. I no és bó.

    ResponElimina
  2. Abans que res, permet-me que et desitgi el millor que pugui alleugerir el problema de la cama del teu pare. Últimament, estic veient massa malalties.
    Afortunadament, en Mas ja té sobre de la seva taula la declaració unilateral. Això vol dir que veu molt clar que no hi haurà res a fer amb Madrid. Jo, particularment, no en tinc ni ganes de fer cap mena de tracte am ells. Ja han demostrat massa vegades com en són de porcs. Per tant, espero i desitjo, que amb la primavera tot comenci a florir de veritat!

    ResponElimina
  3. Benvolgut Ramon Llull,

    comparteixo amb tu el desig d'anar depresa i no negociar res amb l'estat espanyol, tret del repartiment d'actius i passius, i tirar pel dret, però molt em temo que ens en haurem d'empassar les preses per acabar de representar, davant el públic internacional, l'opereta de l'emancipació pactada, de mostrar-los que volem un procés negociat amb la metròpoli -per carregar-nos-en, encara més si cal, de raons- i que no ens puguin retreure res de res quan ens declarem independents...

    Doncs això, haurem de tenir una mica més de paciència.

    ResponElimina
  4. Jo també tinc pressa però les coses s'han de fer bé. El més ràpidament possible dins el que marca el camí correcte. Estem obligats a fer-ho d'una manera gairebé perfecte perquè internacionalment se'ns doni suport.

    ResponElimina
  5. Europa és més lenta que el cavall del dolent. Si CAT fos Europa estaria en 1 setmana tothom com a país.
    Europa no en sap res de res, no tenen medis, no fan esforços per res i tenen com pors a vegades, però cal ser democràtics: que exigeixin a Rajoy que no pasi del tema o es veuràn l'unilateralisme de la independència de CAT //*//

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas