Ves al contingut principal

Encertadíssima pedagogia de l'espoli (#retallades)

Avui seré breu. Darrerament, davant la feinada que tinc, sembla que les idees no discorren tan fluïdes com en altres èpoques. Potser és l'embrutiment de tot plegat. Però cal continuar en la lluita. I aquí estem, dia a dia. Per a qui vulgui llegir unes quantes consideracions patriòtiques. Perquè el país, las gent, ho necessitem, ho necessita. No només el país, cadascun dels catalans. Al meu pare l'han posat en llista d'espera per operar-li el maluc: de moment, segons sembla, en té per un any. Tenint en compte el mal que li fa, serà una espera feixuga, inacabable. Uf, pateixo. Ell no ho fa, però per entendre a fons el mal que ens estan fent cada dia a tots (tinguem la identitat nacional que tinguem) cal relacionar aquests mancances amb l'espoli al qual ens continua sotmetent Espanya. És una de les coses (juntament amb una excessiva insensibilitat en presentar les retallades) en les quals, al meu parer, va fallar el primer govern del Gran Timoner.

El que, en canvi, pel que veig, l'Oriol Junqueras té molt clar que cal esmenar. Ho comprovo en les seves piulades a twitter, en les intervencions públiques, a les entrevistes als mitjans. Ahir mateix afirmava al diari comtal que aquests que d'aquí poc s'aprovaran no són els pressupostos que vol la Generalitat, sinó els imposats, amb els seus deutes i restriccions centripetades, pel govern espanyol. Cal explicar de manera obsessiva als catalans que l'espoli no només suposa una pèrdua de competitivitat dramàtica per a les nostres empreses. Que no només és un llast que ens allarga en els temps les possibilitats de sortir d'aquesta dramàtica crisi. Cal explicar sense descans que no caldria aplicar una sola retallada sense l'espoli al qual ens sotmet Espanya. Que, de fet, regions beneficiàries dels nostres impostos com ara Galícia, Extremadura o Andalusia n'han aplicat la meitat, de la meitat, de la meitat de les nostres tisorades. En definitiva, que la inviabilitat de l'administració i els serveis públics catalans és una conseqüència directa de la nostra situació de dependència.

Comentaris

  1. A veure pensem-ho clar. Al passat CAT pagava 50000 milions de ptes, Madrid 36000 i la resta els 14000 que faltaven per 100000. Una de les úniques vegades de transparència del passat. Si ho apliquem ara, a Madrid apreten, però a la resta apliquen segons aquest estil de 100 mil i un xic més. Es a dir, on s'aplicarà tot lo pitjor que hi ha serà a CAT. Sigui o no sigui correcte.

    En un país de pandereta on el presidente de Moncloa pot decidir a través de l'engany "solidaritat" què dóna o què no dóna de diners, anem malament "oh sí, CAT, os debo 1000 millones o así, pero estas CCAA han malgastado más así que esos 1000 millones los envio a ellos para que paguen las pagas de Navidad, y unos sueldazos increibles y mucho más" sense compta els hospitals i més normals si és que en tenen. Monago ja va regalant i tot. Què més es vol? hi ha gent que li encanta, mentre cobri diners i els pugui gastar d'aquí a fi de mes, ja està feliç tot i que li retinguin un 90% ja és feliç. I no és bó.

    ResponElimina
  2. Abans que res, permet-me que et desitgi el millor que pugui alleugerir el problema de la cama del teu pare. Últimament, estic veient massa malalties.
    Afortunadament, en Mas ja té sobre de la seva taula la declaració unilateral. Això vol dir que veu molt clar que no hi haurà res a fer amb Madrid. Jo, particularment, no en tinc ni ganes de fer cap mena de tracte am ells. Ja han demostrat massa vegades com en són de porcs. Per tant, espero i desitjo, que amb la primavera tot comenci a florir de veritat!

    ResponElimina
  3. Benvolgut Ramon Llull,

    comparteixo amb tu el desig d'anar depresa i no negociar res amb l'estat espanyol, tret del repartiment d'actius i passius, i tirar pel dret, però molt em temo que ens en haurem d'empassar les preses per acabar de representar, davant el públic internacional, l'opereta de l'emancipació pactada, de mostrar-los que volem un procés negociat amb la metròpoli -per carregar-nos-en, encara més si cal, de raons- i que no ens puguin retreure res de res quan ens declarem independents...

    Doncs això, haurem de tenir una mica més de paciència.

    ResponElimina
  4. Jo també tinc pressa però les coses s'han de fer bé. El més ràpidament possible dins el que marca el camí correcte. Estem obligats a fer-ho d'una manera gairebé perfecte perquè internacionalment se'ns doni suport.

    ResponElimina
  5. Europa és més lenta que el cavall del dolent. Si CAT fos Europa estaria en 1 setmana tothom com a país.
    Europa no en sap res de res, no tenen medis, no fan esforços per res i tenen com pors a vegades, però cal ser democràtics: que exigeixin a Rajoy que no pasi del tema o es veuràn l'unilateralisme de la independència de CAT //*//

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…