Ves al contingut principal

Entrem en la fase d'intentar comprar-nos (#marxemja)













Les interpretacions ben intencionades que la Brigada ha fet de la intervenció de Rajoy al famós Debate. L'explícita proposta de reforma constitucional que Rubalcaba hi ha defensat mentre el republicà Navarro proposava consolidar la monarquia borbònica. Tot plegat, inaugura una nova fase. La que consistirà, durant els propers mesos, a intentar comprar-nos. De moment, pel que es veu a l'hortizó, sembla que se'ns oferirà una revisioneta del sistema de finançament. Això és tot. M'esperava alguna cosa més substanciosa, però la majoria absoluta del Partit Popular, combinada amb una pressió asfixiant (a base de corrupció) per part dels mitjans de la caverna ens ho posa fàcil. Francament. Tret dels nostres homes de la Brigada, del Pont Aeri, de l'establishment del BOE, em resulta difícil creure que gaires catalans més es deixin ensarronar. I no només per l'escàs nivell de seducció que semblen estar disposats a desplegar (el Gran Timoner, encara que fos amb un punt contradictori amb el seu posicionament, els reptava ahir a oferir-nos alguna cosa atractiva). No, no. Sobretot, perquè no pensen parar quiets.

La seva suposada oferta d'entesa, de diàleg, la que implora el nostre dependentisme de genolls i amb les mans juntes no tindrà cap mena de credibilitat perquè l'imperialisme, la demostració permanent de supremacisme, als espanyols, els pot més. S'han desfermat les hostilitats i ells no pensen parar els cops. El combat no té aturador. Des del no-corredor mediterrani a la Llei d'Espanyolització (mal anomenada d'Educació i Wert), de la reimplantació de les curses de braus a la negació de les beques, de la laminació competencial en defensa del mercat espanyol unitari a rebentar-nos el comerç amb la imposició del marc legal d'horaris comercials que vulguin des del carrer Serrano, de la humiliació dels mossos a l'esquitxada permanent i el ventilador per tapar-se: gairebé tot el que fan té com a objectiu ensorrar-nos com a poble, liquidar qualsevol engruna de sobirania. I en aquestes condicions, desfermada la bèstia a Diagonal 666, serà molt difícil que convencin un sol català que no tingui mentalitat d'esclau o guanys d'esclavista.

Comentaris

  1. Al principi de l'article d'avui, crec que parles d'iniciar una segona etapa d'excitació d'agressivitat. Jo no m'ho crec. Si estableixo una comparació amb un àpat de La Camarga (je, je!), jo diria que estem acabant els entreteniments (entremesos) per passar al primer plat. Seria com amb una òpera en que es comença amb un preludi per fer callar la gent, i a continuació s'ataca la peça seriosament. Però, com que dins de la política espanyola no hi ha els professionals de la gastronomia com cal, doncs en Louis de Funes s'ha trobat fent de cap de protocol i li ha sortit així de malament. En Pep Guardiola diu que no hi ha res pitjor que intentar jugar a futbol amb un equip de regional. No hi ha cap estratègia prèvia i el professional no sap a què atendre's. Amb els escacs passa el mateix, i amb tot.
    Jo diria que tota aquesta orgia dels espionatges ha estat i seguirà durant uns dies, com una pedra mal llançada per un politiquet de molt poca talla (CNI?) per intentar distreure la gent dels problemes realment grossos del mal estat del veí: monarquia+Bankia+PP+AVE+aeroports+immobiliàries+sobres+desintegració d'Espanya+... = putrefacció espanyola.

    ResponElimina
  2. Heus aquí un home, català, al qual li havien manllevat tot el que tenia, quasi fins i tot li volien llevar la vida, amb el cor per davant. I li digueren "durant els propers mesos"

    * "si el que necessiteu són diners, fiscalitats, i més, us en donarem (al caFalangEpertots)" i respongué "oi ves, tindria una guardiola gegant, però no tindria competències on fer-la servir, si no en emplastres de vos"

    veient que no el podien convèncer, li digueren

    * "farem un mural a l'entrada de la ciutat més important, on posarem el vostre nom en or blanc" i esgrimí "ah, si tingués la supèrbia pecadora ja us diria que sí, però quin llustre seria per a algú al qui li heu pres tot i ja ni té quasi casa?"

    el català s'empipava més, i varen dir-li una altra

    * "si us uniu al nostre poble, no us trobareu pas tant sol" al que respongués "jo ja estic la mar de bé perquè vinguin de fora a governar-me, tinc ja una bona edat, i sé fer per mí mateix"

    veient que no els feia cas, i que no podien atemorir-lo, pasaren a intentar embargar-lo però el català se'n va sortir prou bé

    Farts que n'estaven, el van deixar lliure, i li van tornar tot, i ell va proclamar la independència, va restaurar el que havia de restaurar, i se'n va anar a viure per fi. CAT //*//

    ResponElimina
  3. L'enquesta del CEO ja palesa que els espanyols no convencen ningú.

    ResponElimina
  4. Crec que la situació actual posa en evidència, més que mai, que som una colònia. De la mateixa manera que un pot no ser conscient que viu en una presó fins que intenta sortir-ne (i llavors li llencen els gossos a sobre). Molta gent no n'era conscient abans. Per això l'independentisme puja...

    ResponElimina
  5. La veritat és que la matusseria dels espanyols va acompanyada de la dels dependentistes, brigada de narcòtics i "palmeros" de tota classe. He posat un moment el programa del Cuní i veig en Milián Mestre ensenyant un informe d'uns catedràtics de Cambridge sobre la possible independència d'Escòcia. Segons sembla l'informe deia que Escòcia baixaria al nivell de Sudan del Sud. És grotesc. Es deuen pensar que som tots imbècils i no hem sentit parlar mai d'Eslovènia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…