Ves al contingut principal

Es confirmen els pitjors auguris (#papers)

Us en parlava alarmat fa poc. Els mitjans de Salamanca han parlat aquests dies de la primera conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional del mes de gener referent a la documentació retornada a Catalunya procedent de l'anomenat Centre Documental de la Memoria Histórica, ubicat a la ciutat castellana. Un suposat investigador, Policarpo Sánchez de la Iglesia, ha presentat ja al registre de la Subdelegació del Govern espanyol a Salamanca una sol·licitud per via administrativa requerint la devolució de tota la documentació lliurada a Catalunya que no ha estat retornada als titulars reconeguts com a legítims hereus de les persones i entitats a les quals els foren confiscats per les autoritats d'ocupació franquistes el 1939. Dic suposat investigador, perquè si un es pren la molèstia de buscar-lo a la base de dades de l'ISBN o al cercador de Dialnet (portal que aplega centenars de referències a diversos tipus de publicacions) descobreix que sembla no haver publicat ni una sola monografia, ni un sol article. Personatge de paper estrany, doncs, ara que parlem tant del CNI.

La màquina, doncs, està en marxa. El suposat investigador castellà diu que en cas que la Generalitat no accedeixi a la seva petició en un termini de temps curt, procedirà a interposar una demanda judicial contra el govern català. Ahir la qüestió dels Papers que encara falten per arribar va tornar al Congrés espanyol, mitjançant una pregunta parlamentària d'Esquerra. Però, entretant, tot i que entitats com la Comissió de la Dignitat semblen encara no ser ben bé conscients de la situació, en poc temps, la notícia saltarà definitivament: quan encara no s'ha aconseguit la total devolució dels materials confiscats que es conserven (Wert sembla mantenir paralitzades les operacions) una part dels documents que, amb tantes penes i treballs, varem aconseguir fer retornar a casa per decisió de governs anteriors, haurà d'emprendre ara el camí de tornada: el mateix d'aquell fatídic tren de 1939. Sí, amics i amigues, aquest és el diàleg que ens proposen. Parar la galta, gairebé a diari, a una nova bufetada a la nostra dignitat com a poble. Féu, féu.

Comentaris

  1. Sóc molt ignorant en temes jurídics però se m'acut que alguna llei hauria d'emparar que tot el que queda "abandonat" en terra de Catalunya, el seu hereu per defecte sigui el Parlament de Catalunya. Alguna cosa així solucionaria aquest buit davant d'una conducte tan tergiversadora del normal del sentit comú.
    Mentrestant, aquest retorn se'l podria ajornar al·legant que encara no s'han esgotat totes les possibilitats de trobar els seus hereus legítims.
    No sé si és massa primària aquesta proposta, però en cas que sigui vàlida, feu-la arribar als juristes del Parlament, si us plau!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…