Escrutant el darrer Baròmetre (I) (#CEO)

Batalla d'Almenar (1710)
Els regiments, files apretades, són parats en posició de combat. És la conclusió més clara que es desprèn de la lectura de la Primera Onada del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) de 2013 del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Cinc mesos després de la gran manifestació i tres després de les eleccions, dóna tota la sensació que el front s'ha estabilitzat. Que s'han cavat les trinxeres. Que la guerra de posicions està feta. Com tinc la tendència a mirar el cantó positiu de les coses, veig que tota la mobilització del dependentisme, amb totes les eines de l'Estat posades a treballar i tots els mitjans de comunicació desfermats els dóna com a resultat un pírric 20,7% de partidaris del no, que no es mou, no creix. Pel contrari, tota la guerra bruta que ens llancen no modifica un gruix de partidaris del sí molt sòlidament situat per sobre del cinquanta per cent (ara, 54,7%) de la intenció directa de vot. La situació s'estabilitza amb una diferència, doncs, superior als trenta punts. I encara que abstencionistes i indecisos es posicionessin majoritàriament pel no amb una participació (difícilíssima) superior al 90% del cens, el sí se situaria encara per sobre del 60% i el no tindira molt i molt difícil superar el 40. Són dades simplement espectaculars.

És més, la majoria independentista, segons l'enquesta, es reforça. Perquè donant la possibilitat d'una resposta múltiple sobre la forma d'estat desitjada, continua creixent (fins al 46,4% ara, al novembre era un 44,3%) el nombre de catalans i catalanes que opten directament per la independència. Per primera vegada en la història dels Baròmetres del CEO, la suma d'autonomistes i federalistes queda per sota de la dels independentistes (que encara l'octubre de 2011 eren els tercers en les preferències expressades en aquesta pregunta). En la pregunta d'autoidentificació identitària, en canvi, com en la qüestió sobre el referèndum, les posicions, bàsicament es mantenen, amb un 57% de ciutadans més o només catalans, contra un 35% que comparteixen identitats amb l'espanyola. Tot i l'intent permanent de la Brigada de Narcòtics de presentar la situació actual com de baixada de soufflé, el cert és que la societat catalana està plenament madura i decidida. Ho té claríssim. I francament, atesa la composició del país i les magnituds assolides, costa de creure que els percentatges de suport al si puguin créixer gaire més. Tampoc no ho necessitem. Som majoria i ara el que cal és actuar.

Comentaris

  1. El que està clar és que l'abstenció no seria abstenció si fos negativista. Realment hi ha coses que no s'entenen de l'estudi. I el federalisme cau i cau, tot i tenir 2 partits, a part segurament en els unionistes n'hi ha diversos tipus
    * confederalista
    * federalista
    * autonomista
    * unionista
    * unitarista

    com en són 5, i nos en presentem 1 d'opció, doncs és molt més fàcil que quedin esbiaixats.

    ResponElimina
  2. Crec que no ens em d'enlluernar amb la tan fràgil majoria absoluta del 54,7%. No. Massa fràgil, poca cosa. Pujaríem molt més, m'hi jugo el famós pèsol, i aniríem molt més amunt si les llistes fossin obertes, en lloc de estar fetes pels partits. No cal parlar-ne gens del cas d'en Junqueras perquè és molt clar que és així: és ell a qui voten els ciutadans, no pas el partit. Es clar, el que passa és que coincideixen, home! Però, molt més clar fóra el cas del Timoner. El President Mas sense la càrrega, el llast dels dos partits que arrossega, aniria molt més amunt del què va. En David Fernàndez n'és un altre cas molt evident. Els joves els encanta escoltar-lo! i els no tan joves, també! Un cas a l'inversa: Pere Navarro. Els pocs que encara voten PSC ho fan per sentiment de partit, no pas per ell.
    Alerta, alerta molta, amb el cofoisme, que ens podem trobar sobtadament amb una relliscada que ens trenqui el clatell! D'aquí ve tota la importància que li dono a les xerrades explicatives del mostre projecte als casals de parla castellana per tot el nostre país.

    ResponElimina
  3. La confederació, Duran no té carisma ni ganes d'explicar-se o CiU hagués aconseguit 62 escons o més, i si la gent hagués decidit independència, hagués abandonat directament l'opció. Ara per ara, tampoc s'explica.
    La federalització segueix molt pitjor que el cofoisme, amb un 22% , 2 persones de cada 10, és molt poc tot tenir 2 partits.
    L'autonomisme és continuar l'estira i arronsa amb Moncloa des de fa 35 anys, una autodestrucció massiva
    L'unionisme és bàsicament anar-nos deixant menjar de viu en viu, a causa de Moncloa
    L'unitarisme és promoure, provocar, nosaltres que ens mengin de viu en viu

    Ramon Llull, si aquestes 5 opcions han de ser un destorb, més que cofoisme, és com si ja haguessim guanyat. Ara el que cal és que la fent també vegi què li ofereixen, però clar, les enquestes van fallar totes l'últim cop. Si no les defensen bé són totes elles les que estàn malament, de moment, les 3 últimes són mortes, i per més que tornin la situació de 2002 a Catalunya, cap de les 3 serà acceptada. De fet, i lluny del rebentisme també, http://www.todocoleccion.net/jaque-constitucion-madrid-2003-propuesta-soberanista-ciu-federalismo-asimetrico~x21321162
    al 2003 ja havia aparegut el federalisme asimètric.
    i també: http://federalistainfo.files.wordpress.com/2012/10/arguments5.pdf
    http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001327.pdf
    "federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut."
    L'Estatut va ser censurat al 2006, quan deia que CAT era un país, etc etc etc, i bé que s'ha dit fins i tot en boca d'exdirigents de PSC, que el federalisme com a tal ni existeix. I tal com el censuraven llavors amb un suposat descentralitzador del PSOE, com pensem que un PPSOE podrà canviar-ho ara? Rubalcaba ja ha negat per 2ª vegada lo que va demanar Pasqual Maragall. Però diràn "oh, la força de 7'5 milions de persones podrà canviar-ho". Però Navarro ha partit de l'error de saltar-se el 23-G. Per tant, torna a ser renegat tot.

    Com dieu no hem de caure al cofoi-isme, si no que hem d'intentar que la gent no caigui als 3 paranys antiCAT, i als 2 menys del que volem. Al s.XIX, teniem absolutisme, precàries competències, la 1ª Guerra Mundial imperialista, i més guerres, etc. Als principis del s.XX ens retornen molt, però també en poc la guerra civil. Realment eren temps de Restauració de Catalunya, en plè temps de guerres, corrupcions i més, que no tornaràn.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)