Ves al contingut principal

Escrutant el darrer Baròmetre (I) (#CEO)

Batalla d'Almenar (1710)
Els regiments, files apretades, són parats en posició de combat. És la conclusió més clara que es desprèn de la lectura de la Primera Onada del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) de 2013 del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Cinc mesos després de la gran manifestació i tres després de les eleccions, dóna tota la sensació que el front s'ha estabilitzat. Que s'han cavat les trinxeres. Que la guerra de posicions està feta. Com tinc la tendència a mirar el cantó positiu de les coses, veig que tota la mobilització del dependentisme, amb totes les eines de l'Estat posades a treballar i tots els mitjans de comunicació desfermats els dóna com a resultat un pírric 20,7% de partidaris del no, que no es mou, no creix. Pel contrari, tota la guerra bruta que ens llancen no modifica un gruix de partidaris del sí molt sòlidament situat per sobre del cinquanta per cent (ara, 54,7%) de la intenció directa de vot. La situació s'estabilitza amb una diferència, doncs, superior als trenta punts. I encara que abstencionistes i indecisos es posicionessin majoritàriament pel no amb una participació (difícilíssima) superior al 90% del cens, el sí se situaria encara per sobre del 60% i el no tindira molt i molt difícil superar el 40. Són dades simplement espectaculars.

És més, la majoria independentista, segons l'enquesta, es reforça. Perquè donant la possibilitat d'una resposta múltiple sobre la forma d'estat desitjada, continua creixent (fins al 46,4% ara, al novembre era un 44,3%) el nombre de catalans i catalanes que opten directament per la independència. Per primera vegada en la història dels Baròmetres del CEO, la suma d'autonomistes i federalistes queda per sota de la dels independentistes (que encara l'octubre de 2011 eren els tercers en les preferències expressades en aquesta pregunta). En la pregunta d'autoidentificació identitària, en canvi, com en la qüestió sobre el referèndum, les posicions, bàsicament es mantenen, amb un 57% de ciutadans més o només catalans, contra un 35% que comparteixen identitats amb l'espanyola. Tot i l'intent permanent de la Brigada de Narcòtics de presentar la situació actual com de baixada de soufflé, el cert és que la societat catalana està plenament madura i decidida. Ho té claríssim. I francament, atesa la composició del país i les magnituds assolides, costa de creure que els percentatges de suport al si puguin créixer gaire més. Tampoc no ho necessitem. Som majoria i ara el que cal és actuar.

Comentaris

  1. El que està clar és que l'abstenció no seria abstenció si fos negativista. Realment hi ha coses que no s'entenen de l'estudi. I el federalisme cau i cau, tot i tenir 2 partits, a part segurament en els unionistes n'hi ha diversos tipus
    * confederalista
    * federalista
    * autonomista
    * unionista
    * unitarista

    com en són 5, i nos en presentem 1 d'opció, doncs és molt més fàcil que quedin esbiaixats.

    ResponElimina
  2. Crec que no ens em d'enlluernar amb la tan fràgil majoria absoluta del 54,7%. No. Massa fràgil, poca cosa. Pujaríem molt més, m'hi jugo el famós pèsol, i aniríem molt més amunt si les llistes fossin obertes, en lloc de estar fetes pels partits. No cal parlar-ne gens del cas d'en Junqueras perquè és molt clar que és així: és ell a qui voten els ciutadans, no pas el partit. Es clar, el que passa és que coincideixen, home! Però, molt més clar fóra el cas del Timoner. El President Mas sense la càrrega, el llast dels dos partits que arrossega, aniria molt més amunt del què va. En David Fernàndez n'és un altre cas molt evident. Els joves els encanta escoltar-lo! i els no tan joves, també! Un cas a l'inversa: Pere Navarro. Els pocs que encara voten PSC ho fan per sentiment de partit, no pas per ell.
    Alerta, alerta molta, amb el cofoisme, que ens podem trobar sobtadament amb una relliscada que ens trenqui el clatell! D'aquí ve tota la importància que li dono a les xerrades explicatives del mostre projecte als casals de parla castellana per tot el nostre país.

    ResponElimina
  3. La confederació, Duran no té carisma ni ganes d'explicar-se o CiU hagués aconseguit 62 escons o més, i si la gent hagués decidit independència, hagués abandonat directament l'opció. Ara per ara, tampoc s'explica.
    La federalització segueix molt pitjor que el cofoisme, amb un 22% , 2 persones de cada 10, és molt poc tot tenir 2 partits.
    L'autonomisme és continuar l'estira i arronsa amb Moncloa des de fa 35 anys, una autodestrucció massiva
    L'unionisme és bàsicament anar-nos deixant menjar de viu en viu, a causa de Moncloa
    L'unitarisme és promoure, provocar, nosaltres que ens mengin de viu en viu

    Ramon Llull, si aquestes 5 opcions han de ser un destorb, més que cofoisme, és com si ja haguessim guanyat. Ara el que cal és que la fent també vegi què li ofereixen, però clar, les enquestes van fallar totes l'últim cop. Si no les defensen bé són totes elles les que estàn malament, de moment, les 3 últimes són mortes, i per més que tornin la situació de 2002 a Catalunya, cap de les 3 serà acceptada. De fet, i lluny del rebentisme també, http://www.todocoleccion.net/jaque-constitucion-madrid-2003-propuesta-soberanista-ciu-federalismo-asimetrico~x21321162
    al 2003 ja havia aparegut el federalisme asimètric.
    i també: http://federalistainfo.files.wordpress.com/2012/10/arguments5.pdf
    http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001327.pdf
    "federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut."
    L'Estatut va ser censurat al 2006, quan deia que CAT era un país, etc etc etc, i bé que s'ha dit fins i tot en boca d'exdirigents de PSC, que el federalisme com a tal ni existeix. I tal com el censuraven llavors amb un suposat descentralitzador del PSOE, com pensem que un PPSOE podrà canviar-ho ara? Rubalcaba ja ha negat per 2ª vegada lo que va demanar Pasqual Maragall. Però diràn "oh, la força de 7'5 milions de persones podrà canviar-ho". Però Navarro ha partit de l'error de saltar-se el 23-G. Per tant, torna a ser renegat tot.

    Com dieu no hem de caure al cofoi-isme, si no que hem d'intentar que la gent no caigui als 3 paranys antiCAT, i als 2 menys del que volem. Al s.XIX, teniem absolutisme, precàries competències, la 1ª Guerra Mundial imperialista, i més guerres, etc. Als principis del s.XX ens retornen molt, però també en poc la guerra civil. Realment eren temps de Restauració de Catalunya, en plè temps de guerres, corrupcions i més, que no tornaràn.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…