Ves al contingut principal

Escrutant el darrer Baròmetre (i II) (#CEO)

Durant aquests anys, des d'aquest modest bloc, he intentat no practicar el sectarisme. He tingut a cada moment les meves opcions particulars, però he volgut no declarar-les gaire explícitament. Independència des de la independència, vaig afegir com a subtítol a l'encapçalament del Per a Bons Patricis (PBP) fa alguns mesos. Per això (altres, la majoria, ja ho faran) em nego ara a fer una lectura del darrer Baròmetre del CEO en sentit de competència entre els partits que volen una Catalunya lliure. No, no. El que cal és que comparem els resultats del Bloc Sobiranista (CiU, ERC, ICV i la CUP) amb el del món dependentista (PSC, PP i C's). I si prenem aquesta comparació, els resultats són (com els que comentàvem ahir), també, espectaculars. Perquè aquesta darrera enquesta consolida una tendència molt clara de vot a favor dels partits que defensen el procés del Dret de Decidir. Així, en la pregunta sobre expectativa de vot en unes eleccions autonòmiques, la suma dels partits sobiranistes s'enfila fins al 49,7% i multiplica per quatre (!) la del dependentisme. En l'evolució des del gener de 2008, s'observa que uns i altres han mantingut trajectòries exactament inverses, accelerades en el moment decisiu (el que ho va canviar tot) de la sentència del Constitucional de l'estiu de 2010.


Però encara més espectacular resulta observar les dades d'intenció directa de vot en el cas d'unes eleccions generals espanyoles, tot sigui dit, en les quals no sé si tornarem a participar. En la sèrie històrica del CEO passem en poc més de cinc anys (des de desembre de 2007), d'una diferència d'un 18,6% favorable als partits dependentistes (24 a 42,6), a una altra, brutal, d'un 30,7% decantada a favor del bloc sobiranista (44,1 a 13,4). Certament, se suposa, el galdós panorama espanyol hi ajuda, i molt. Observada la tendència de les dades en la sèrie històrica de l'enquesta confirmem que el sorpasso es produeix, novament aquí, durant els mesos centrals de 2010. En un i altre cas, és cert, es tracta de dades d'intenció directa de vot que caldria cuinar, però, si més no, ratifiquen que, vistes amb una mirada de conjunt, resulten molt més atractives per a l'electorat català les formacions sobiranistes que les dependentistes. I això, de cara al futur, sembla apuntar a un manteniment d'una tendència que, tampoc aquí, ja no pot créixer gaire més. Som majoria i el darrer Baròmetre del CEO constata que guanyarem tant un referèndum (que crec que no tindrem mai), com unes eleccions definitivament plebiscitàries.

Comentaris

  1. Hauriem de fer també un referendum plebiscitari d'independència plena de CAT, i així ja acabariem de "rematar-ho."

    Al Periòdico "d'Espanya" posa que els resultats del CEO haurien de fer que Mas frenés... Hi ha massa interessat en que es vegi que estàn polaritzats o en voler enganyar la gent? això, el temps ho decidirà.

    ResponElimina
  2. Només hi ha una enquesta real que és el mateix referèndum. Tot i això, a la fitxa tècnica indica que l'enquesta es fa mitjançant trucada telefònica. Si es fa a telèfons fixes, no sé quina és l'errada de la mostra d'una part de la població respecte al conjunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…