Escrutant el darrer Baròmetre (i II) (#CEO)

Durant aquests anys, des d'aquest modest bloc, he intentat no practicar el sectarisme. He tingut a cada moment les meves opcions particulars, però he volgut no declarar-les gaire explícitament. Independència des de la independència, vaig afegir com a subtítol a l'encapçalament del Per a Bons Patricis (PBP) fa alguns mesos. Per això (altres, la majoria, ja ho faran) em nego ara a fer una lectura del darrer Baròmetre del CEO en sentit de competència entre els partits que volen una Catalunya lliure. No, no. El que cal és que comparem els resultats del Bloc Sobiranista (CiU, ERC, ICV i la CUP) amb el del món dependentista (PSC, PP i C's). I si prenem aquesta comparació, els resultats són (com els que comentàvem ahir), també, espectaculars. Perquè aquesta darrera enquesta consolida una tendència molt clara de vot a favor dels partits que defensen el procés del Dret de Decidir. Així, en la pregunta sobre expectativa de vot en unes eleccions autonòmiques, la suma dels partits sobiranistes s'enfila fins al 49,7% i multiplica per quatre (!) la del dependentisme. En l'evolució des del gener de 2008, s'observa que uns i altres han mantingut trajectòries exactament inverses, accelerades en el moment decisiu (el que ho va canviar tot) de la sentència del Constitucional de l'estiu de 2010.


Però encara més espectacular resulta observar les dades d'intenció directa de vot en el cas d'unes eleccions generals espanyoles, tot sigui dit, en les quals no sé si tornarem a participar. En la sèrie històrica del CEO passem en poc més de cinc anys (des de desembre de 2007), d'una diferència d'un 18,6% favorable als partits dependentistes (24 a 42,6), a una altra, brutal, d'un 30,7% decantada a favor del bloc sobiranista (44,1 a 13,4). Certament, se suposa, el galdós panorama espanyol hi ajuda, i molt. Observada la tendència de les dades en la sèrie històrica de l'enquesta confirmem que el sorpasso es produeix, novament aquí, durant els mesos centrals de 2010. En un i altre cas, és cert, es tracta de dades d'intenció directa de vot que caldria cuinar, però, si més no, ratifiquen que, vistes amb una mirada de conjunt, resulten molt més atractives per a l'electorat català les formacions sobiranistes que les dependentistes. I això, de cara al futur, sembla apuntar a un manteniment d'una tendència que, tampoc aquí, ja no pot créixer gaire més. Som majoria i el darrer Baròmetre del CEO constata que guanyarem tant un referèndum (que crec que no tindrem mai), com unes eleccions definitivament plebiscitàries.

Comentaris

  1. Hauriem de fer també un referendum plebiscitari d'independència plena de CAT, i així ja acabariem de "rematar-ho."

    Al Periòdico "d'Espanya" posa que els resultats del CEO haurien de fer que Mas frenés... Hi ha massa interessat en que es vegi que estàn polaritzats o en voler enganyar la gent? això, el temps ho decidirà.

    ResponElimina
  2. Només hi ha una enquesta real que és el mateix referèndum. Tot i això, a la fitxa tècnica indica que l'enquesta es fa mitjançant trucada telefònica. Si es fa a telèfons fixes, no sé quina és l'errada de la mostra d'una part de la població respecte al conjunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas