Ves al contingut principal

Explicar què passarà si perdem (#consulta2014)

Aquí toca repartir-se una mica els papers. Ja ho fem. Però potser caldria aprofundir-hi amb més intel·ligència. Ja sabeu, poli bo, poli dolent. Els qui encapçalen el procés des de les institucions no cal que es cremin. Per a ells la cara amable. Però des de la societat civil potser cal una mica més de mala llet. Nosaltres també hem d'utilitzar dosis adequades de por, encara que sigui sense caure en el ridícul de l'Alícia Sánchez Camacho. Perquè hi ha un segment social que només podrem convèncer des de la pell. Amb una altra mena d'arguments. Ens convé molt consolidar la idea que la nostra hegemonia social i ideològica no té marxa enrere. Que ni tan sols convé que la tingui, perquè les conseqüències serien molt, enormement negatives. Quan abans cal començar la campanya titulada Si guanya el no. Explicar què significarà per al futur d'aquest país quedar definitivament dins la ratera espanyola. Calcular a quin grau de destrucció pot arribar el nostre teixit productiu contínuament assetjat i sense eines financeres per sobreviure. Quina serà l'evolució de l'atur en un país al qual se li tallen sistemàticament les ales de la competitivitat per manca de suport públic i d'infraestructures adequades. La generació sacrificada de López Burniol, però exactament a l'inrevès.

Més encara, quin pot ser el ritme de creixement de l'emigració a l'estranger dels nostres joves més ben formats. Quants milions pot suposar el manteniment de l'espoli fiscal amb la vella tàctica (que ara intentaran repetir per enèsima vegada) del mira la boleta, mira la boleta, voilà, aquí et prenc un altre vuit per cent del PIB. Quins efectes, sobre les nostres competències en tot els ordres, tindrà l'aplicació durant tres anys més del programa del Partit Popular amb majoria absoluta. I del que vindrà després dels hereus del feixisme (amb un PSOE ensorrat) que ens continuaran governant durant dècades. Com sobreviurà la nostra llengua, no ja només al supermercat i al cinema, sinó atacada sense pietat fins i tot a l'escola. Sí, amics i amigues, els espanyols són molt hàbils a l'hora inventar-se les suposades conseqüències negatives que tindria per a nosaltres la recuperació de la sobirania. Als sobiranistes no ens cal tanta imaginació. Només projectar en el futur els desastres que l'autonomisme ha provocat ja fins ara al nostre país. Fem-ho. Perquè perdre seria un drama. Ens portaria al suïcidi com a comunitat. I convé que els que tenen pensat votar no, si és que volen després de guanyar continuar vivint aquí, ho sàpiguen.

Comentaris

  1. L'autonomisme, l'espanyolització, no ens fan por. Van obtenir 28 escons, sent els menys votats i per això no seràn a la consulta. Per ells seguiriem per sempre amb el pacte fiscal de 1981 que Camacho cacarejava però sols si CiU trencava amb ERC, i més aviar, en el cafè per tots dintre de poc. Es a dir, trencaria CiU amb ERC i ni tindria pacte fiscal. Però com sabem, ni tenen escons.

    La federalització. La sobirania que ens diuen avui dia, diu que radica a tota el territori absolutista, doncs empra la consti de 1812 per a dir quins territoris té, un tractat és per sota de les constis dels països que el fan. Per tant, sense sobirania no és que l'haguem cedida, per a ells, és un no-res, si continuen dient que no som un país sense estat, si no una cosa qualsevol dintre de la falsa indivisibilitat que també prové de 1812 i abans. Des de que ho van prendre per la força, en absolutisme, al 1714, romàn de forma horrible, i les successives guerres, fam, i més van causar que no poguessim canviar res. Des de guerres civils i entre països, a les guerres mundials. Restaurar costa, però més si la societat encara viu amb les mentires absolutistes, corrupció interferència i molt més, com l'imperialisme. El fals liberalisme va aplicar-se a l'absolutisme i no va funcionar. La gent es va disposar republicana, i va cundir, però no prou, encara quedaven absolutistes, i després la guerra civil va aparèixer com a tants països. Es tant inhumà que l'únic que saben repetir és que hi ha un article de la consti, el 2 que no deixa fer res. Si aquesta és la màxima expressió humana anem malament. Si això ha de disposar CAT en el futur, encara anirem a pitjor.

    La falsa federalització no porta a res més que a la dissolució, i asimilació de CAT. O a l'estancar-se amb l'autonomisme. Es a dir, ambdues opcions tenen el mateix fi: la destrucció de CAT. I no pot ser.

    Com es diu, si PSFedCat ens considera país de plè dret, CATnació com podriem dir Françanació, UKnació, Alemanyanació, equiparable, i si Espanya ho acceptés, llavors si ens volguessim federar, seria com un país federant-se a un altre. Però Navarro ja DEMANA que considerin CAT asimètricament en la federalitzaciò d'Espanya, quan Espanya és un altre país i per tant una altra part federada. A part de com aconseguiria que CAT sortís fora del que diuen que hem de "respectar la consti per canviar-la després". Per tant, mai ens consideraràn separats d'Espanya, ni mai hi haurà més que una democràcia cedida, és a dir, la democràcia la tenen al centre Moncloa però ens la cedeixen temporalment per a votar, per a tenir la GenCat i tantíssimes aberracions absolutistes. Això és lo indivisible, això és el donar la sobirania al poble espanyol. C's diu que la sobirania és de les persones/ciutadans no dels territoris, però llavors els catalans com a persones de la CATnació, haurien de tenir la sobirania. Aquest moment és el que ells diuen com "vostés no són una CATnació perquè no són un CATpoble". Negant-nos és l'única forma de mantenir tot això tant enm... com està.

    Com pot un partit que també ens nega, i que s'atreveix a dir-se catalanista, dir que no existim i dir després que ens farà país? Ens diu que mantenint la consti 1978 article 2, faràn bé, i que en un suposat canvi a consti 2014, ell canviaria l'article aquest i d'indivisible pasaria a ser CATnació, etc. I a Rubalcaba i Rajoy ni els importa dir que per a ells la CATnació no existeix ni sorgirà de la nova consti 2014.

    I la confederació seria ser país i després perdre competències amb tractats. Bàsicament una lluita continua perquè no ho acceptarien o ja hagués dit Rajoy "estoy decidido por el federalismo asimétrico / la confederación". PSFedCat, antigament PSC, està venent fum. La consulta és possible que ni es faci, però el referendum per la independència sí es farà. Diuen que ens donen opcions, però ells mateixos les esborren menys la que pertany als pobles com el Poble Català: la independència plena de CAT ||*|| ^^

    ResponElimina
  2. Jo aquest argument el vaig usar amb bastanta eficacia fa poc. Continuo creient que el millor es vendre la ilusio, almenys de bones a primeres. Tanmateix, crec que es important resaltar les conseuquencies del no per aquella gent amb por de canviar l'status quo. Cal fer-los veure que aixo no es una eleccio de quedar-nos com estem o ser independents, ja que les consequencies del no seran tambe molt importants. En aquesta situacio, doncs, l'status quo ja no esta en joc, ja que es trenca en qualsevol de les possibles vies, i per tant s'han de jutjar ambdos casos en igualtat de condicions.

    Un salut des de la Catalunya Exterior!

    ResponElimina
  3. Hi ha coses que no m'hi caben al cap. Aquesta del fracàs que insinueu és una d'aquestes. No perquè em faci por, no. Hi ha punts de no retorn. Ho veig clar.
    No és perquè nosaltres puguem arribar a votar tots el sí de la indep., no. És una altra cosa la que fa que la nostra indep. no tingui volta de full, que no tingui retrocés. Precisament, és la incapacitat de l'enemic de saber fer mínimament bé les seves coses, de saber desenvolupar-se coherentment en un camp de guerra. Paraula, no els menyspreo, no. És que el què els veig és un caos de nervis tan gran, tan barroer, que el que estan demostrant és que no tenen projecte de rèplica. De rèplica decent que correspongui a una resposta dels temps d'ara. Es troben en que els ha passat els anys i el que van fer els seus pares i avis ara ja no ho poden fer, la repressió sanguinària. Recordem que ni a 1714 ni amb el Franco no van saber-se'n sortir de cap manera sols solets. Els va caldre ajuda des de fora. Abans França, després Itàlia... Son incapaços de tenir alguna coherència de futur constructiu. Quan el 1500, no van saber aprofitar tot el tresor que robaven per generar riquesa; s'ho van patejar tot fins que se'ls va acabar.
    Voleu dir que ara sí que sabran com organitzar-se, una patuleia que l'únic que sempre han fet és reprimir "mano militari" i res més? Ara, quan l'únic ministre del que li pots entendre alguna cosa és en De Guindos, que precisament sembla que era un dels qui van mentir i estafar amb aquells de EEUU? Si tothom són gent de lo pitjor de l'Opus Dei, comandats per aquell Aznar!
    A hores d'ara tot el món està pendent de nosaltres. A Espanya els és impossible tornar a treure tancs per reprimir-nos bombardejant-nos a l'estil islamista. Si ens volen acabar d'ofegar econòmicament, ells seran els primers en ofegar-se amb la mateixa merda que estan generant. És curiós no, que ara estiguin aflorant les nostres clavegueres, ara quan ja s'ha creat el Consell de la Transició Nacional!?
    Estan molt nerviosos i ens poden fer alguna bestiesa, però el nostre projecte seguirà endavant.
    Salut, i ulls ben oberts!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…