Ves al contingut principal

Fem d'aquest fangar virtut (#noupaís)

Mare meva com estic xalant amb la cara de la Cospedal. Fins i tot, encara que sigui tot fals (tret d'alguna cosa, com diu un Rajoy de nivell indescriptible), el gaudi no me'l treu ningú. Fins i tot més encara si tot és mentida. Un muntatge a benefici del retorn d'Aznar o d'Esperanza Aguirre. M'alegra, simplement, perquè així tasten de la seva pròpia medicina. Durant mesos s'han atrevit a presentar el nostre país com un cau de putrefacció en contrast amb... Espanya!!! Ara, el castell de cartes s'ha ensorrat i el cop de boomerang als morros els ha deixat ben estabornits. Des de Catalunya hem d'aprofitar l'avinentesa. Primer, per fer cau i net en el nostre propi vaixell. La primera reacció d'Oriol Pujol a la seva més que probable imputació en el cas de les ITV sembla que va pel bon camí. Ell i tots els sobiranistes imputats per sospites de corrupció convé que s'apartin per no comprometre el nostre projecte. En primer lloc, doncs, hem de demostrar que el nostre capteniment ja és diferent al dels (pressumptament) corruptes espanyols que continuen arrapats a la cadira (i només cal que vingueu a Sabadell per comprovar-ho).

Però, en segon lloc, cal fer dominant en l'opinió pública catalana que la independència és també una gran oportunitat per construir un nou país més transparent i més net. Començar de zero amb altres fonaments que els que ens ofereix un decrèpit diplodocus anomenat Estat espanyol. Tots sabem que la corrupció només podem combatre-la, abans de tot, amb un canvi molt profund de valors públics i privats. Però també cal fer-ho amb una reforma fins a l'arrel del funcionament dels partits, de l'acció dels polítics i de la funció pública. Escometre aquestes reformes (una veritable revolució copernicana) és completament impossible a Espanya. Tothom ho sap. En el nostre petit país, en canvi, encara que també difícil, té moltes més possibilitats de prosperar. Independència i regeneració democràtica, unides, doncs. Lluitar per la primera és donar l'oportunitat a la segona. Expliquem-ho i podrem girar com un boomerang la immundícia i el fang que fa mesos que els mitjans i els polítics espanyols no paren de llançar-nos. Fem d'aquest fangar on som una possibilitat d'esperança.


Comentaris

  1. Amb la independència la deriva corrupta de tota la societat -i si dic tota, dic tota, sense distinció de classes- no s'acabarà d'un dia per l'altre. Els segles de dominació de l'estat borbònic deixaran una petja profunda. França, on fa més de dos-cents anys que els borbons foren bandejats, no és cap exemple de pulcritud...
    Crec que la cosa és més profunda i que té a veure amb el predomini catòlic al sud d'Europa, però això ara no toca, com diria aquell...

    ResponElimina
  2. Sense diners no hi ha corrupció, o bé si gasten els seus menys corrupció faràn perquè veuràn què passa. Amb CAT sempre que els passava res, CAT tenia diners, fins que es van passar, tot dins el concepte del que passa realment. Però està claríssim, cal que Granollacs ens expliqui encara més dels temps passats: la Isabel II de les 2 Espanyes, tal com no es troba fàcilment, per a veure fins a quin punt tenien corrupció a Espanya mentre CAT es restaurava...

    ResponElimina
  3. Ja des del principi de l'article d'avui, em ve al cap una reflexió que ve de lluny, de pels anys 60...
    Madrid és vila d'intrigues, Barcelona de comerços. La cara que dius de la Cospedal, i la de tants altres de Madrid, reflecteixen aquest esverament de la persona intrigant i que té por de perdre's alguna conxorxa de la que en pugui treure profit. "Madrid, villa y corte" era i encara ho és. No s'estan per negocis, sinó per xafarderies. Farà uns quinze anys, quan la inauguració de l'Hotel Mirador del Tibidabo (Barcelona) -ara en fallida- hi va anar a "viure" alguna temporada algun actor de Hollywood important. Pujava i baixava per la carretera de l'Arrabassada (del Tibidabo) tan tranquil. Un dia el van entrevistar i ho va dir: "-A Madrid no s'hi podia viure! Tot era intriga i interpretacions de la meva via!". Alguna vegada l'havia vist i anava com un ciutadà més de Barcelona.
    Un metge xinès instal·lat a Barcelona em dia que havia fet escala a llocs tan interessants com Suïssa, Londres, Canadà i NY. Finalment, va escollir Barcelona. Motius: Respecte, bon clima, història, mar, muntanya, etc.

    Madrid i Barcelona som incompatibles. Si no haguessin abandonat Toledo, probablement ara viurien més satisfets de si mateixos. Insatisfaccions...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…