Ves al contingut principal

Fem d'aquest fangar virtut (#noupaís)

Mare meva com estic xalant amb la cara de la Cospedal. Fins i tot, encara que sigui tot fals (tret d'alguna cosa, com diu un Rajoy de nivell indescriptible), el gaudi no me'l treu ningú. Fins i tot més encara si tot és mentida. Un muntatge a benefici del retorn d'Aznar o d'Esperanza Aguirre. M'alegra, simplement, perquè així tasten de la seva pròpia medicina. Durant mesos s'han atrevit a presentar el nostre país com un cau de putrefacció en contrast amb... Espanya!!! Ara, el castell de cartes s'ha ensorrat i el cop de boomerang als morros els ha deixat ben estabornits. Des de Catalunya hem d'aprofitar l'avinentesa. Primer, per fer cau i net en el nostre propi vaixell. La primera reacció d'Oriol Pujol a la seva més que probable imputació en el cas de les ITV sembla que va pel bon camí. Ell i tots els sobiranistes imputats per sospites de corrupció convé que s'apartin per no comprometre el nostre projecte. En primer lloc, doncs, hem de demostrar que el nostre capteniment ja és diferent al dels (pressumptament) corruptes espanyols que continuen arrapats a la cadira (i només cal que vingueu a Sabadell per comprovar-ho).

Però, en segon lloc, cal fer dominant en l'opinió pública catalana que la independència és també una gran oportunitat per construir un nou país més transparent i més net. Començar de zero amb altres fonaments que els que ens ofereix un decrèpit diplodocus anomenat Estat espanyol. Tots sabem que la corrupció només podem combatre-la, abans de tot, amb un canvi molt profund de valors públics i privats. Però també cal fer-ho amb una reforma fins a l'arrel del funcionament dels partits, de l'acció dels polítics i de la funció pública. Escometre aquestes reformes (una veritable revolució copernicana) és completament impossible a Espanya. Tothom ho sap. En el nostre petit país, en canvi, encara que també difícil, té moltes més possibilitats de prosperar. Independència i regeneració democràtica, unides, doncs. Lluitar per la primera és donar l'oportunitat a la segona. Expliquem-ho i podrem girar com un boomerang la immundícia i el fang que fa mesos que els mitjans i els polítics espanyols no paren de llançar-nos. Fem d'aquest fangar on som una possibilitat d'esperança.


Comentaris

  1. Amb la independència la deriva corrupta de tota la societat -i si dic tota, dic tota, sense distinció de classes- no s'acabarà d'un dia per l'altre. Els segles de dominació de l'estat borbònic deixaran una petja profunda. França, on fa més de dos-cents anys que els borbons foren bandejats, no és cap exemple de pulcritud...
    Crec que la cosa és més profunda i que té a veure amb el predomini catòlic al sud d'Europa, però això ara no toca, com diria aquell...

    ResponElimina
  2. Sense diners no hi ha corrupció, o bé si gasten els seus menys corrupció faràn perquè veuràn què passa. Amb CAT sempre que els passava res, CAT tenia diners, fins que es van passar, tot dins el concepte del que passa realment. Però està claríssim, cal que Granollacs ens expliqui encara més dels temps passats: la Isabel II de les 2 Espanyes, tal com no es troba fàcilment, per a veure fins a quin punt tenien corrupció a Espanya mentre CAT es restaurava...

    ResponElimina
  3. Ja des del principi de l'article d'avui, em ve al cap una reflexió que ve de lluny, de pels anys 60...
    Madrid és vila d'intrigues, Barcelona de comerços. La cara que dius de la Cospedal, i la de tants altres de Madrid, reflecteixen aquest esverament de la persona intrigant i que té por de perdre's alguna conxorxa de la que en pugui treure profit. "Madrid, villa y corte" era i encara ho és. No s'estan per negocis, sinó per xafarderies. Farà uns quinze anys, quan la inauguració de l'Hotel Mirador del Tibidabo (Barcelona) -ara en fallida- hi va anar a "viure" alguna temporada algun actor de Hollywood important. Pujava i baixava per la carretera de l'Arrabassada (del Tibidabo) tan tranquil. Un dia el van entrevistar i ho va dir: "-A Madrid no s'hi podia viure! Tot era intriga i interpretacions de la meva via!". Alguna vegada l'havia vist i anava com un ciutadà més de Barcelona.
    Un metge xinès instal·lat a Barcelona em dia que havia fet escala a llocs tan interessants com Suïssa, Londres, Canadà i NY. Finalment, va escollir Barcelona. Motius: Respecte, bon clima, història, mar, muntanya, etc.

    Madrid i Barcelona som incompatibles. Si no haguessin abandonat Toledo, probablement ara viurien més satisfets de si mateixos. Insatisfaccions...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…