Ves al contingut principal

Fragments escollits (XIX). Recursos per al combat final (#tenimpressa)

Crida a la Junta de Braços de 1713











"Los medis per oposar-se a les depravades idees d’extingir ab ignomínia nostre honor, franqueses i privilegis, apar són ninguns si se considera devastada la terra, los enemics casi a les portes d’esta ciutat, abandonades les fronteres de nostres tropes, ocupades ja de nostres contraris. I més si se fa consideració que l’excel·lentíssima Diputació i l’excel·lentíssima Ciutat se troben sens ningunes prevencions, i lo que és més de ponderar, sens diners efectius en sos eraris que és lo principal nervi i força per empendre guerra. La necessitat fa comuns los béns, segons la llei natural, i en lo cas present, la precisió de conservar les llibertats fa comuns los havers, com fa comuns los avantatges, oposant-nos per mantenir les franqueses. Qui pot dubtar que en los excel·lentíssims Braços Generals resideix autoritat per la defensa de les lleis, sobre tots los béns, en general i particulars, sens distinció? Perquè està per mig la salut pública, que en tal cas tots los medis estan obligats i subjectes a aplicar-se per la causa pública, del que s’infereix que los excel·lentíssims Braços poden apropiar-se executar tots los medis que puguen produir promptes i efectives sumes per oposar-se als que pretenen fer decaure del tot lo estat de nostra llibenat, en tant que se consumen, los referits fondos, pren a interès la Diputació, obliguen-se los Braços Generals ab les clàusules de major seguretat, per tenir segurs sos interessos, aquells que els prestaran, donant temps als excel·lentíssims Braços per recórrer i demanar auxili, no deixant regne ni província en Europa sens avisar i informar de la indubtosa justícia que assisteix per empendre esta justa defensa."

Font: Discurs de Manuel de Ferrer i Sitges davant la Junta de Braços de Catalunya (6 de juliol de 1713).

Comentaris

  1. Diputació és un terme que es va fer. Era per alguns com dir "la "casa" on es fan constitucions amb el comte-rei i cia" un pseudònim pobre i miserable, però el que aportaven els catalans, etc era lo important. Allò es deia diputació, i hi era allà, mentre a fora pensaven que allò era seu i que els feien cas en tot. Qui pot dubtar que és la gent la que dóna valor? si no existissin els catalans els de Castella no haguessin intentat posar un edifici de "diputació" a CAT. Potser ni existiria el territori i tot, posem. El liberalisme posterior hauria d'haver retornat els drets i més a CAT, i no a l'Espanya dels absolutistes, en altres paraules, qui diu que no erem uns Països Catalans confederats a Castella o Castella confederada a Catalunya doncs la dona no mana realment sobre l'home, per mesclisme p.ex? disposavem d'institucions i més pròpies, pensem tots: no s'ha arribat a aplicar mai el liberalisme si no que s'ha emprat per a endur-se tot el poder unitaristament cap als absolutistes. Un cop fora els absolutistes, es va intentar fer una confederació però Catalunya encara era restaurant-se, com li van dir a Macià, tot i tenir les estelades allà, no hi ha un duro a la caixa de la GenCat, i es van fer renuncies temporals, i una generositat que no havia de tenir decepció, si CAT hagués tingut diners, ara seriem un país que hauria estat envait el 1936, franquistitzat i posteriorment a 1978 tornariem a fer les constitucions catalanes i federalitzariem a Espanya que a 2013 ens demanaria ser país, i Artur Mas s'hagués reunit el 2010 amb Rajoy o Rubalcaba. Després d'1 dia d'intensa feina, 1 d'aquells 2 hagués sortit i diria "somos un país independentiente si votamos este referendum de independencia en 2011". I com sortiria SÍ en majoria, ara serien un altre país. Nos fem democràcia, allà, no han sortit de l'absolutisme que conforma la seva indivisibilitat i molt molt més nociu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…