Ves al contingut principal

Fragments escollits (XIX). Recursos per al combat final (#tenimpressa)

Crida a la Junta de Braços de 1713











"Los medis per oposar-se a les depravades idees d’extingir ab ignomínia nostre honor, franqueses i privilegis, apar són ninguns si se considera devastada la terra, los enemics casi a les portes d’esta ciutat, abandonades les fronteres de nostres tropes, ocupades ja de nostres contraris. I més si se fa consideració que l’excel·lentíssima Diputació i l’excel·lentíssima Ciutat se troben sens ningunes prevencions, i lo que és més de ponderar, sens diners efectius en sos eraris que és lo principal nervi i força per empendre guerra. La necessitat fa comuns los béns, segons la llei natural, i en lo cas present, la precisió de conservar les llibertats fa comuns los havers, com fa comuns los avantatges, oposant-nos per mantenir les franqueses. Qui pot dubtar que en los excel·lentíssims Braços Generals resideix autoritat per la defensa de les lleis, sobre tots los béns, en general i particulars, sens distinció? Perquè està per mig la salut pública, que en tal cas tots los medis estan obligats i subjectes a aplicar-se per la causa pública, del que s’infereix que los excel·lentíssims Braços poden apropiar-se executar tots los medis que puguen produir promptes i efectives sumes per oposar-se als que pretenen fer decaure del tot lo estat de nostra llibenat, en tant que se consumen, los referits fondos, pren a interès la Diputació, obliguen-se los Braços Generals ab les clàusules de major seguretat, per tenir segurs sos interessos, aquells que els prestaran, donant temps als excel·lentíssims Braços per recórrer i demanar auxili, no deixant regne ni província en Europa sens avisar i informar de la indubtosa justícia que assisteix per empendre esta justa defensa."

Font: Discurs de Manuel de Ferrer i Sitges davant la Junta de Braços de Catalunya (6 de juliol de 1713).

Comentaris

  1. Diputació és un terme que es va fer. Era per alguns com dir "la "casa" on es fan constitucions amb el comte-rei i cia" un pseudònim pobre i miserable, però el que aportaven els catalans, etc era lo important. Allò es deia diputació, i hi era allà, mentre a fora pensaven que allò era seu i que els feien cas en tot. Qui pot dubtar que és la gent la que dóna valor? si no existissin els catalans els de Castella no haguessin intentat posar un edifici de "diputació" a CAT. Potser ni existiria el territori i tot, posem. El liberalisme posterior hauria d'haver retornat els drets i més a CAT, i no a l'Espanya dels absolutistes, en altres paraules, qui diu que no erem uns Països Catalans confederats a Castella o Castella confederada a Catalunya doncs la dona no mana realment sobre l'home, per mesclisme p.ex? disposavem d'institucions i més pròpies, pensem tots: no s'ha arribat a aplicar mai el liberalisme si no que s'ha emprat per a endur-se tot el poder unitaristament cap als absolutistes. Un cop fora els absolutistes, es va intentar fer una confederació però Catalunya encara era restaurant-se, com li van dir a Macià, tot i tenir les estelades allà, no hi ha un duro a la caixa de la GenCat, i es van fer renuncies temporals, i una generositat que no havia de tenir decepció, si CAT hagués tingut diners, ara seriem un país que hauria estat envait el 1936, franquistitzat i posteriorment a 1978 tornariem a fer les constitucions catalanes i federalitzariem a Espanya que a 2013 ens demanaria ser país, i Artur Mas s'hagués reunit el 2010 amb Rajoy o Rubalcaba. Després d'1 dia d'intensa feina, 1 d'aquells 2 hagués sortit i diria "somos un país independentiente si votamos este referendum de independencia en 2011". I com sortiria SÍ en majoria, ara serien un altre país. Nos fem democràcia, allà, no han sortit de l'absolutisme que conforma la seva indivisibilitat i molt molt més nociu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…