Ves al contingut principal

Fragments escollits (XX). "Perquè conste a l'Europa tota" (#tenimpressa)

Crida a la Junta de Braços de 1713











"Per totes estes raons sobredites, só de vot que des de luego s’empunyen les armes, s’alcen banderes, s’allisten soldats, no perdent-se un mínim moment. Valguen-se, des de luego, los excel·lentíssims fidelíssims Braços Generals, de l’autoritat que l’omnipotent Déu, just i misericordiós, ha deposat en sa mà. Manen, des de luego, fer públics manifestos perquè conste a l’Europa tota, de nostra justícia la posteritat de nostre obrar. Quede desenganyada la vana presumpció dels ministres de Madrid que, abusant de les regles de la humanitat i justícia, volen castigar per delicte a sa imaginada fantasia, lo afecte que judican tenim en nostres cors a la sacra, catòlica i real persona del rei nostre senyor constant que, per los actes públics, no els assisteix més raó que un suposat pretext. Proven nostre valor i experimenten no ha decaigut lo coratge ni l’honor de la nació catalana, i si sa injusta invídia, per càstig de Déu nos supera, ajudat de la força francesa, acabarà nostra llibertat i privilegis 190 i més anys después que acabà la de Castella, ab lo honor d’immortal memória, sacrificant nostres vides, ja que en estos gloriosos blasons, nostres antics feren renéixer en nostra Pàtria la gòtica llibertat. Acabarà ab igual distinció d’etern renom o perseverarà, com esperem, molts sigles perque se manifeste lo que en si té reservat l’alta Providència (com en altre vot per una sàvia eloqüència s’ha dit) per pasmo dels que se’ns oposen, manifestació de sa misericòrdia i exaltació de son santíssim nom."

Font: Darreres paraules del discurs de Manuel de Ferrer i Sitges davant la Junta de Braços de Catalunya (6 de juliol de 1713).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…