L'espoli que mai s'atura (#cultura)

No és notícia. Si més no, no és novetat. Cada any parlem de la distribució ofensiva dels diners públics que els pressupostos del Govern espanyol destinen a la nostra cultura. El supremacisme castellà s'articula numèricament. Jo 9, tu 1. Enguany, la comparació entre els grans centres espanyols i els catalans ha estat esfereïdora. Hem vist com, una vegada més, els equipaments madrilenys, amb l'etiqueta sempre profitosa de nacionals, concentren encara importants inversions i recursos, mentre els catalans són deixats sistemàticament de banda, portats a un carreró sense sortida que els pot abocar al tancament. Fins i tot, encara que en els darrers anys s'hagi donat entrada directament al fantasmal Ministeri de Cultura en els seus patronats i òrgans de govern. Com diria, el Gran Timoner, van a sac. I és que a l'hora de distribuir els recursos els grans equipaments públics només existeixen a la villa y corte, com ha demostrat per enèssima vegada el govern espanyol negant fa us dies la subvenció d'1,6 MEUR, corresponent al 2012, per al MACBA.

Cas menor i menys conegut, però que m'afecta més directament, una companya em fa arribar l'enllaç a un magnífic article de la secció de Biblioetacaris i Documentalistes de l'Assemblea Nacional Catalana. Us el recomano. Fa referència al repartiment en desembre de l'any passat dels ajuts per a projectes arxivístics en arxius privats. Accions que se suposa (després es comprova que no és cert) que es desenvolupen per sobre del marc territorial autonòmic, cosa que dóna  marge al Ministerio de Cultura, amb legitimitat molt discutible en la matèria, per ficar-hi el nas. Els resultats han estat francament espectaculars. Pel que fa al nombre, Catalunya ha aconseguit recursos per a... un sol projecte. El Principat rebrà un 1,8% del total dels recursos repartits, fins a 3.600 euros. Madrid, al contrari, se'n quedarà el 34,8% (72.100). I tot això, repeteixo, precisament en un àmbit en el qual les competències de l'Estat són inexistents, més enllà de la literatura de ficció. Felicitats a l'ANC per denunciar-ho i a l'Estat espanyol per no perdre l'ocasió de demostrar-nos, com sempre, el seu menyspreu més absolut i l'únic camí de dignitat i supervivència que ens queda.

Comentaris

  1. Els federalistes cada cop més cap a nos, si no estàn acceptant desferres com aquestes. Quin marriment ens volen adduir.

    ResponElimina
  2. Però, i disculpeu, però no havíem quedat que els borbònics de Madrid són els ocupes de Catalunya? Doncs, de què ens lamentem? Tot va així i serà pitjor. Jo, aquests dinerons els posaria per ajut cultural als desnonats de tota possibilitat de reeixir en aquesta vida, almenys fins que no siguem independents de Madrid. Comprem-los quatre llibres sobre la història de Catalunya i, almenys, en podran treure algun profit d'aquesta purrialla colonial que ens han concedit a títol de pressupost.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas