Ves al contingut principal

No s'ho creuen ni ells (#federalistes)

Seguir les intervencions públiques dels dirigents del nou PSOE de Catalunya (és que m'he proposat no utilitzar mai més l'incorrecta expressió PSC) s'està convertint en un exercici més divertit que veure el Polònia cada dijous. No calen imitacions, tu. Ells solets provoquen la hilaritat del personal amb argumentacions directament còmiques. Pere Navarro i el comissari Lucena les diuen de l'alçada d'un campanar. Sembla que continuar amb l'estafa federal significa mantenir-se en un nirvana narcotitzant permanent. Un i altre no s'han estat de repetir darrerament, per exemple, que, amb motiu del debat sobre la Declaració de Sobirania, van presentar fins a tres esborranys de resolució (!) i que també els altres 85 diputats podien haver votat la seva de 20 (!!). De bojos. Encara més bo: aprofiten cada entrevista per repetir que la culpa que el PSOE de Catalunya s'hagi mig partit és... dels sobiranistes. Atenció, atureu màquines. No de la seva incapacitat d'adaptar-se al que demanen la majoria dels ciutadans, sinó de que s'emprengui el camí que vol la majoria dels ciutadans. Directament, de psiquiàtric.

Però encara és més fantàstic valorar com atenen ells al que vol el seu propi electorat. Per comprovar-ho, podem anar al darrer sondeig general d'opinió (que incorpora ja les dades de record de vot del seu electorat a les eleccions del 25-N) de l'Institut de Ciències Politíques i Socials de la UAB. Per fer-vos una idea del context general, determina que, d'ençà del mateix sondeig de fa cinc anys, la preferència del conjunt dels catalans per l'autonomisme ha caigut del 55,3% al 28,5%, mentre la voluntat independentista passava del 15,7% al 44,3%. Al mig l'aposta federal és mou (per dir alguna cosa) del 18,1% el 2008 al 17,6% el 2012. Doncs, bé, amics i amigues, us preguntareu quants votants socialistes estan pel federalisme que se suposa que defensa el PSOE de Catalunya i era el seu incomprensible lema electoral del 25-N. Doncs una àmplia minoria. Perquè els federalistes només són majoria a ICV (43,4%), i al Partit dels Socialistes representen un 28,4%, clarament superats pel 55,3% que es declara, ras i curt, autonomista. En resum, que això del federalisme, ni tan sols a Catalunya, no s'ho ha cregut mai ningú. I encara menys els votants que resten encara fidels al PSOE de Catalunya. Esperpèntic.

Comentaris

  1. A Catalunya sempre caiem de quatre grapes en els debats i les trampes sociates, sempre se'ls hi diu que a Espanya no hi ha federalistes, on no n'hi ha de federalistes és a Catalunya, i menys al PSOE-c, qui vota PSOE vota Espanya i punt.
    Dubto que molts dels seus votans sàpiguen què vol dir la paraula federalisme, és només un recurs retòric que s'han inventat els seus dirigents per tal de no dir lo mateix que el PP.
    Als del PSOE-c només els hi interessa el saqueig de l'erari públic i res més , vaja com al PP

    ResponElimina

  2. en català sempre hem dit que d'on no n'hi ha no en raja, doncs el mateix com diu en Manel, aquests que és diuen federalistes (saben que és? ) doncs no pot haber federació on no hi han federalistes

    estimat Granollacs, avui posaria un matís a la teva nova denominació del psc, no els veig com el nou psoe, sempre els he vist psoe, i per això fà molt de temps que els anomeno la delegació de Catalunya del psoe i als seus dirigents els seus delegats

    Eliseu

    ResponElimina
  3. PSOE-c, com són "un altre partit" doncs creuen que imposaràn a Rubalcaba, amb tot CAT, un federalisme asimètric, blindat blablabla. Els mateixos que van fer "y tú porqué no te endeudas más?" i "tú tienes TV3, libros en catalán etc, porqué no renuncias a todo ello?" i els bestsellers "café para todos" i "Recortemos el Estatut entre Todos (Otra vez) Todos somos Espanya", se suposa que ens han de deixar blindats per sempre?
    "oh sí, són gent de fiar i confiar" diu PSOE-c. El que volen és demanar el referendum per la independència a través del federalisme. Què?? sí, com ho sentiu, volen que tothom voti federalista per a fer un marc "legal" per a votar la independència. I perquè no fa Rajoy o Rubalcaba un canvi brutal a la consti de 1978 i posa "Espanya és conforma dels seus territoris i la federació de CAT, Euskadi" i després "CAT i Euskadi tenen dret a demanar referendum per la independència". 2 frases que són possibles i factibles. I llavors es vota, i a 2013, tots independents. Ni federalismes ni punyetes.

    ResponElimina
  4. Els autonomistes no volen federar-se, ni independitzar-se, que s'abstinguin, per l'11-S i cia. El federalisme decau, quan només et vota un 17'6% de la gent, no tens vocació majoritària. Oh de PSOE-c "no fa olor a res"

    ResponElimina
  5. Jo els anomeno PSOE seccion nordeste....i crec que encara s'on més perillosos que el PP...encara conserven certa aurea de tolerancia...ara hi ha coses que no entenc...com pot ser que encara tinguin tan de predicament en els mitjans catalans??Ja passo de sentir tertulies..i amb la conya dels que no van votar la declaracio de sobirania??El sumnum!!!Han pujat als altars!!!i el que són és uns cagats!!!Si estimes Catalunya no pots pertanyaer a un partit espanyol!!!

    ResponElimina
  6. No fa olor de res!

    http://www.youtube.com/watch?v=IeEcJlStdDM&feature=youtu.be

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…