Ves al contingut principal

Nois, en parlem quan existiu (#autodeterminació)

Comitè pro Catalunya (1918)












Nois, en parlem quan existiu. Aquesta és la resposta, ras i curt, que ens donarà tothom. Les notícies del 3/24 descrivien fa poc com una gerra d'aigua freda la resposta de la Casa Blanca a la petició popular instada des de Catalunya per tal que el govern americà donés suport a l'exercici de la democràcia i el referèndum d'autodeterminació que volem. De moment, ens agradi o no, som un problema intern espanyol. És exactament el mateix que ens ha dit i ens dirà la Unió Europea, potser amb alguna matització de caire agressiu per acontentar les pressions del govern Rajoy. A fi que el personal no es desanimi cal parlar clar, repeteixo: en aquest punt de la pel·lícula és exactament el que ens dirà tothom. No cal esperar res més. En aquests moments, per moltes manifestacions al carrer que organitzem, som una regió espanyola. Tot i que ho declarem (que està molt bé) encara no existim com a subjecte jurídic i polític d'àmbit internacional. I només hi ha una cosa que ens farà emergir, aparèixer. La Declaració unilateral d'Independència. Això ho canviarà tot.

Així que, tranquils, no demanem als altres actituds de suport ara mateix impossibles. Ara cal seguir l'itinerari marcat pel Pacte per la Llibertat. Dedicar-se a exhaurir tot el camí jurídic precís per demostrar als nostres conciutadans i al món sencer que no hi ha altra sortida que la independència per què els espanyols acabin acceptant una solució democràtica a Catalunya. Que quedi ben palès que és impossible organitzar una consulta o referèndum mitjançant el qual puguem expressar quina és la nostra voluntat de futur pel que fa a la relació Catalunya-Espanya. I quan haguem exhaurit totes les vies, aleshores anunciarem solemnement la nostra independència. La declararem i la defensarem. I només aleshores, quan sàpiguen que la nostra determinació és irreversible, segura, sense marxa enrere, el món haurà de prendre posició sobre la nova Catalunya estat. Només aleshores. Pretendre que passi ara és, simplement, anar amb el lliri a la mà.

Comentaris

  1. la UE i el mon només ens reconeixeran quan ens autoproclamem, sempre acaben reconeixent els fets consumats i com això ja ho sabiem i ja ho sabem ( ens ho acaben dir)
    Per tant la DUI la podem fer quan volguem ( és dir quan el Parlament estigui en disposició d'aguantar-la) i l'hem de fer independènment del momet on sigui el procés, i aquest procés hem de tenir clar que només el necesitem de portes endins,(per garantir l'éxit) perque de cara enfora només és retorica.
    Hem de tenir clar que les raons ja en tenim de suficients, nostres Constitucions estan suspeses per la força de les armes, per tant no necesitem cap argument per recuperar-les, a més podem sumar totes les visqudes d'ença de la mort del dictador i amb l'actual govern espnyol ja no podrem aguantar gaire més, només amb la forma de parlar de tractar-nos d'aquest sinistre personatge d'en Montoro ja tenim prou de raons.
    La presa ja no és cap radicalitat inconscient, és pura necesitat de supervivencia

    Eliseu

    ResponElimina
  2. En diplomàcia s'usa un gal·licisme que defineix bé el que passarà, el "fait accompli", el fet consumat. Ara el problema el tenim amb Espanya, i és contra Espanya que ens definirem, la resta ja vindrà.
    Sento molt discrepar de tots els independentistes que s'entesten amb la internacionalització del dossier català. Serveix de ben poc. A mi, aquest plantejament em retorna a la pedagogia amb que molts catalans es volien projectar cap a Espanya els anys 80 i 90. No serví de res.

    ResponElimina
  3. Això d'anar amb el lliri a la mà, en torna a recordar allò d'alguns diputats de la Generalitat del 1700. Fins i tot, posats a no tocar de peus a terra, diuen que es van encomanar a la Mare de Déu com a General de l'exèrcit de Catalunya... En fi, ningú no ens traurà cap mal de ventre, ni a canvi de cap promesa.
    Se m'acudeixen dos divertiments:
    1- Pactar amb el Principat Andorrà una Confederació Catalana; allà hi ha capital, i aquí tenim "maquinària".
    2- Escriure tota la llista de greuges que patim des de Colom fins ara mateix i divulgar-ho arreu del món.
    (No em negareu que la primera és genial...!)

    ResponElimina
  4. "Demanar peres a l'om", em sona a traducció massa literal.

    Si et pot ser d'ajuda:

    http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/2008/03/fontica-hi-ha-sons-que-no-sn-catalans.html

    ResponElimina
  5. La precaució per no semblar instigadors de la independència és pèsima. Què els costa a l'UE no fer perdre 2 anys a Escòcia dient que és un 3r estat desconegut, i simplement posar a uns inspectors a veure si s'acompleix tot lo d'entrar a Europa? http://en.wikipedia.org/wiki/Accession_of_Iceland_to_the_European_Union Solament ha d'acomplir 35 punts, si no la volguessin els altres països ho dirien ara, mentre està independitzant-se i diriem "així, no volen complertament a UK que van votar al passat?" i UK sortiria d'Europa. Per tant, els vots positius són forts. Pensem, al 2014 si voten SÍ, UK no pasarà el test, però Escòcia haurà d'esperar 2 anys per ser a Europa tot i poder mantenir l'euro etc? com s'entèn això??

    USA és amistós, però tenen el problema de l'indivisibilitat com Espanya, França etc. Són absolutismes que ells pensaven que si no tenien no podrien ser països, però poso Puerto Rico estat lliure associat, si voten SÍ a l'adhesió entraràn però 1 cop dins no podràn anar-se'n com Texas. Curiós, no? no té massa sentit.

    Penso que volen que es parli amb Rajoy en el nostre cas, però quina excusa hi ha amb UK que ja ha donat permís? que Europa és un desastre. Si CAT fos el nucli d'Europa, Salmond s'hagués reunit amb un polític de CiU i li hagués dit "miri, volem la independència plena i ser país, i després voldriem ser a Europa" i li dirien "gent com la d'Escòcia ha estat molts anys amb nosaltres, no tindriem el cor de dir que serien un 3r estat, hem compartit molt i entenem que al final són els pobles, els quals en democràcia i llibertat poden sorgir com a nous països. La violència de la guerra civil no porta enlloc i causa severitats com amb tots els països que formaven Iugoslàvia, que ara han tingut que passar moltíssims anys per estabilitzar-se i restaurar-se, fer país. No tingui dubte que entenem que Cameron ha arribat a l'acord amb Escòcia, a través del vostre partit per a que després del referendum de la independència, en el cas que sortís positiu amb suficients persones, sigueu independents plenament i llavors us enviarem els inspectors i mirarem els 35 punts necessaris per adherir-se a Europa, donat que els vots positius ja els tenim, no hem rebut cap comentari, en el cas d'Slavic Macedònia, ara canvien el nom, posem. Es més aviat territorialisme, però és massa tivant potser. Continuïn endavant, i si vostés volen i si Déu Vol, vingui aquí i el felicitem pel nou país si no no passa res".

    En canvi a Europa surten dient "oh, serà un estat desconegut blablabla i haurà d'adherir-se i un país que estigui fora d'Europa entrarà més aviat que vostés" USA podria demanar també que enviessin sols inspectors i també ser menys tivant amb Texas i cia, el que no pot ser és que porti una constitució USA i els digui "aquí posa que no poden demanar el referendum i jo ho he d'acomplir". Aquells temps d'absolutisme, han mort mundialment...

    ResponElimina
  6. Fins que no ha nascut no el poden inscriure al registre, ni tan sols saben si el part anirà be.
    Fins que el Parlament de Catalunya no tingui els pebrots de declarar la independència ningú ens voldrà donar la enhorabona. I per això nomes cal que desprès de la darrera p''da d'Escanya no ens tornem a arronsi i ens la carreguem també a l'esquena... que ens poden fer mes perquè "saltem" com els deus manen?, dons no ho se pas, perquè ja ens en han fet tantes i de tan grosses que sembla que ja no ens vingui d'aquí, i tant de bo que aquesta sigui la seva perdició, que creguin que ho aguantarem tot i vulguin dar-nos el cop final, perquè a vegades el rebot els pot buidar un ull... que sigui aviat, si us plau.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…