Ves al contingut principal

Objectiu: ensorrar la moral col·lectiva (#marxemja)

Espanya no defrauda. Espectacle sense treva. Una manera estranya d'intentar que, els qui alguna vegada l'han tingut, recuperin l'afecte envers el país veí. És cert, no tothom ho percep igual. Existeix el risc de veure fantasmes. Hi ha qui, també des de l'independentisme, nega qualsevol relació. Però cal fer un propòsit molt ferm i constant per a no veure una connexió entre la febrada existent i l'esclat del plet sobiranista a Catalunya. La primera espurna greu de l'incendi va esclatar amb l'aparició del famós informe signat per la unitat de delictes econòmics de la Policia Nacional, l'anomenada UDEF, però que no era de la UDEF, durant la campanya electoral del 25-N, amb l'objectiu clar de torpedinar la candidatura del Gran Timoner. Com ja ho vaig dir aleshores ho repetiré ara, com més temps, més noves maniobres observo, més clar tinc, que allò va ser un muntatge dels serveis secrets espanyols ordenat des de la vicepresidència del govern. La constatació que l'agència de detectius Método 3, habitualment de bracet d'El Mundo (una tapadora habitual, segons han reconegut els sindicats policials, del Centro Nacional de Inteligencia) ja manejava aquesta informació des de 2010, no fa sinó ratificar les sospites.

I dia rere dia hem anat a més i a més. I així continuarem. A manca d'arguments, potser a l'espera que a Madrid es conformi un govern fort capaç d'aturar els catalans, cal rebentar-ho tot. És l'operació Blandiblub. Set mil elements operatius al servei de l'Estat espanyol dels diferents cossos de seguretat i l'exèrcit a Catalunya. Una allau d'agents del CNI procedents del País Basc i Madrid, establerts a la Diagonal de Barcelona (què grans, haver triat com a seu l'edifici militar del número 666, el de la bèstia). La gran farsa de posar la Policia Nacional a investigar-se a ells mateixos, alhora que els mossos (recordeu aquella antiga policia integral que teníem?) són bandejats, no sigui que tot el tomàquet es posi de relleu. Cal empastifar-ho tot i a tothom amb aquesta massa llefiscosa. Senzillament, perquè quan un país ha emprès, enmig d'una crisi de conseqüències socials esfereïdores, un camí capaç d'engrescar, d'il·lusionar molts centenars de milers de compatriotes, campanyes com l'actual del govern espanyol tenen un objectiu clar: ensorrar la nostra moral col·lectiva. Ens toca, doncs, la màxima determinació per sortir de l'emboirada, demostrar que sabem què volem i com volem fer-ho. I tapar-nos el nas per anar superant les bafarades pestilents.

Comentaris

  1. Només cal consultar també els espies posteriors del Conde Duque de Olivares http://www.guillermoperezsarrion.es/files/2011/07/1624OlivaresGranMemorial.pdf i tant que necessitaven fer. Per a Castella era molt normal tenir miniguerres, però era el seu absolutisme qui les provocava, sols cal llegir el text aquest que va causar la independència de Portugal i guerres per tot arreu, i sols cal veure que l'absolutisme no sols ha estat el nostre si no el seu problema, fins i tot Fuenteovejuna ve de l'època de Fernando I. Sí, els reis "catòlics", que es deien així per a que no prohibisin casar-se 2 cosins entre si. L'acceptació d'aquest estil de casament és a partir de fets com aquests de casament cosinal. Isabel II de les 2 Espanyes va anar més lluny, fins el casament entre cosins de sang.
    Però sí, tant espies com tot lo que s'inventen és per a evitar que tinguem "caps" gent que ens dirigeixi, per a fer que ens diluim per a després treure'ns-ho tot.

    La moral és saber diferenciar entre el bé i el mal, la confusió no ens retallarà. No ens afecten per a res. Però ai las, com salten els del PSFedCat a dir que si som corruptes, blablabla i després amb el Bustos i cia, s'ho han ben ninat. I si demostren que Camacho podria haver sospitat o sapigut res, que sí va parlar amb aquella amiga seva d'un fet que podria ser existent, que no va fer res, poc importarà si Camacho va dir "au, que no m'ho crec, t'ho estàs inventant a partir de sospites", perquè allà només es viu de presentisme, s'oblida el passat, i es nul.lifica el futur, tant si Camacho visqués a Madrid com si ho fes a Catalunya.. I és que és ella i cia qui van decidir autoasimilar-se i ja es veu que tampoc els ha funcionat...

    Si la gent votés NO a la independència tant a la suposada consulta com al veritable referendum per la independència 2014, (per mí 2013 JA CAT //*// ^^) segurament ens posarien PPC de cap de GenCat...

    ResponElimina
  2. L'INDEPENDENTISME NO ES EL SEU UNIC PROPOSIT, MENTRES TOT CRISTO COM BANAUS,SEGUIM "LA BOLETA"ELS PePeROS S'ESTAN CARREGANT SIGUILOSAMENT L'ESTAT D'DRET.

    ResponElimina
  3. L'INDEPENDENTISME NO ES EL SEU UNIC PROPOSIT, MENTRES TOT CRISTO COM BANAUS,SEGUIM "LA BOLETA"ELS PePeROS S'ESTAN CARREGANT SIGUILOSAMENT L'ESTAT D'DRET.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…