Ves al contingut principal

Periodistes, disculpeu-me la intromissió (#mitjans)

Periodistes, disculpeu-me la intromissió. Però és que hi ha un parell de temes que afecten la vostra professió que em tenen admirat, per dir-ho d'alguna manera. Tan crítics i lúcids com sou, alguns, quan voleu. Saben que us necessiten. Sense vosaltres, els partits en concret i els polítics en general no poden arribar als ciutadans, del vot dels quals (encara que sigui en llistes tancades i bloquejades), viuen. I aleshores, perquè no féu valdre el vostre poder? La cosa fa pensar malament. Potser la realitat de dependència és exactament la contrària i els mitjans són en realitat simples corretges de transmissió subvencionades i mantingudes pels qui manen de veritat. Entre altres tantes coses, possiblement, la crisi ha liquidat també allò del quart poder. Tot això ve a compte, com us deia, d'un parell de circumstàncies que no acabo d'entendre. El primer, les compareixences públiques sense preguntes. La del president espanyol Mariano Rajoy de l'altre dia, per donar compte del cas Bárcenas, seria un exemple esfereïdor.

La imatge era la dels periodistes a la sala de premsa contemplant el discurs a través d'un monitor de televisió. És que l'interfecte ja no era, ni al mateix espai! Inconcebible. Com és possible que cap mitjà acudís a una convocatòria de tals característiques? No podia el president enviar el text de la seva declaració per correu electrònic o, simplement, penjar-lo al web de la Moncloa. Increïble. L'altre moment que em té admirat és quan les televisions emeten les imatges dels actes electorals realitzades pels mateixos partits. Al·lucinant. Els periodistes no poden captar les que vulguin sota el seu criteri professional! Les televisions públiques encara es pot entendre que, obligades per la normativa electoral, s'ho hagin d'empassar. Però, els mitjans privats, per què transigeixen en aquesta humiliació provocada pels totpoderosos partits? Em sembla increïble. I crec que tots dos fenomens tenen una solució ben fàcil: si cap mitjà col·laborés a difondre les notícies que els partits volen manipular de manera tan barroera, si no es publiquessin enlloc, crec que correrien a recuperar ben ràpidament la normalitat d'unes condicions per a la informació mínimament digna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…