Ves al contingut principal

Refregar-te la lírica pels morros (#crisi)











Passen els dies i l'espectacle d'escoltar els socialistes catalans no decau. Podríem definir el nostrat com, el socialisme out. Desconnectat absolutament amb el seu entorn. No cal dir que el seu autisme (només es comuniquen amb les aspiracions de Carme Chacón) és cada vegada més patent en els resultats electorals que obtenen, que els estan conduint per la via directa a la marginalització. Es fa palès, però, també en la seva actitud i en la dels seus tradicionals escuders als mitjans de comunicació. Perquè els socialistes catalans, em penso que alguna vegada ho he comentat, continuen gaudint d'un pes als mitjans de comunicació catalans absolutament fonamental. Tot i que representen menys d'un 15% dels votants. Te'ls trobes arreu, en uns temps en els quals el seu protagonisme hauria d'ajustar-se d'alguna manera al pes real de les seves idees. Sí, sí, ho havien tingut tot. Però és que ara són el que són i no hi ha dret que se'ls reservi l'espai descomunal que se'ls conserva, per exemple, a les tertúlies matinals de TV3, Catalunya Ràdio o RAC 1.

Fa uns dies escoltava a migdia, tornant cap a casa, la ínclita Rosa Massagué. Socialista orgànica i anti-independentista de pro. La seva entrada al programa va ser una explicació perfecta de perquè el partit dels seus amors està en procés avançat d'anar directament a la brossa. Desconnectat, sota el lideratge de José Montilla i Pere Navarro, de Carme Chacón, en definitiva, de la més pura realitat. Massagué va començar intercanviant algunes reflexions sobre la seva afició al turisme operístic. Sí, sí, com ho sentiu. Enmig de la major crisi del capitalisme des del crac del 29 i quan al nostre país els nivells d'atur i de risc de pobresa se situen en posicions de rècord històric, la senyora d'esquerra guai es vantava de com aquella nit viatjaria a Madrid per escoltar una òpera. Un es pregunta fins a quin punt cal estar out de la realitat, del patiments de milions de conciutadans, com per anar a una ràdio pública a parlar d'aquesta forma. I aleshores l'enteniment s'il·lumina i es comprèn perfectament perquè, carregats de tanta insensibilitat, són on són i no tornaran mai més a recuperar-se.

Comentaris

  1. Els socialistes simplement continuen sortint i si fossin els últims de vots, també farien igual. Per a ells, comentar lo trending topic és lo més tot i que quasi mai encerten democràticament.
    Però realment ells ja ho cerquen això, ja posen gent com ella que denosta una gran estima per un federalisme que es suposa que és de Navarro i per tant com el programari de 25N-2012 però que després no sabrien dir més que "anem al federalisme" i res més. CAT a través de la GenCat avança a dir que és país, que té 23-G-2013. PSFedCAT es queda penjat, atacant tot lo que veu d'avançat de l'independentisme, i no parla de com estàn arribant a creure que Espanya vol que CAT es federalitzi. Si bé Espanya vol més el federalisme, suposadament, el vol unitarista, amb un nucli central potentíssim i dictatorial perquè ni es miren el monstre que estàn coent de lo poc que es consideren democràtics i de lo poc que interactuen, per allà és com viure al s.XVI amb un rei absolutista manant-los i ells callant i obeïnt perquè no creuen ser persones al cens ni res.
    I mentrestant el PP agafa tots els poders possibles i fins i tot addueix que es va quedar el dret d'autodeterminació dels pobles. Cada dia semblem més una colònia i llavors ens donaràn la independència per ser colònia? au va no pot ser.
    El PSFedCat allargarà l'atac fins l'estiu per desgastar GenCat, CAT, els catalans i tot lo que trobi i llavors es presentarà com la sortida a un nou país fals, un país dissolt en tot lo que avui dia és Espanya, tant en corrupció com amb altra gent. No és més que posar el nom de CAT i poc més el "nou estatut" la "nova consti catalana". Quan Rubalcaba no parla ni de quines competències pot tenir la gent, no recorda que els únics que tenim moltes competències som nosaltres i Euskadi, que molts les volen perdre del tot, per tant, un moviment de pèrdua és un moviment recentralitzador. Rubalcaba no parla d'asimetria, oi? si no parlem amb eficiència dels termes bàsics del federalisme serà un mal treball de PSFedCat que ens intentaràn colar. Però això sí, els catalanistes de PSC que no ens diguin que "controlen Navarro" perquè ja es veu com passa d'ells i ataca els drets que JA TENIM LEGALMENT, QUE HEM REAFIRMAT EL 23-1-2013, I QUE ELL SEGUEIX VOLENT TREPITJAR. Per mí, ja no són catalanistes, perquè mengen, parlen, viuen, i opinen com ell. Alguna cosa al cor els ha fet no votar, però si no dimiteixen amb els seus escons, demà s'aixecaràn fatxes.

    Tothom vol saber què farà Navarro. Es molt fàcil, com dic: atacar i atacar i atacar CAT per impulsar el seu federalisme impossible amb els papanates que hi ha a Moncloa, que solament saben que mentir i imposar els seus criteris perquè no arriben a més. No tenen més suc al cap. No en treuen l'entrellat i continuen al laberint de les seves dictatorialetats.
    I Europa... és com si fos una gestoria de lo poc que treballen. Tot a posteriori, tot normes nècies com obrir les llums del cotxe tot el dia quan aquí ni hi ha boira, tot a fer punyetes.
    Si ens tornem com ells, ens mereixem el Navarro.
    Però, si parem a pensar, són ells els que tenen un dèficit encara més gran: no saben arribar a la gent a explicar què recoi volen i què recoi han aconseguit. Rubalcaba? els diu que NO a tot. Rajoy? NO i ni tant sols canvi de la consti. A què s'agafen? a una enquesteta, que per cert posar que PP continua guanyant. No tindria majoria però amb PSOE faria molt. PPSOE. RES MÉS. Navarro espera emular Macià vs Companys, presentar-se i posar-se a fer federalisme per a que li arribi una comunicació des d'Espanya que digui "la nueva consti de 2014 no deja que CAT haga lo que quiera, pone que todo ente público depende de la Moncloa".

    Keep Calm but come one, go on CATALUNYA INDEPENDENCE DAY with a very calm indeed.

    ResponElimina
  2. Keep calm, think catalan and call Batman!

    SO LONG AS BUT ONE HUNDRED OF US LIVES
    WE WILL NOT YIELD TO THE DOMINATION OF SPANIARDS.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord que la presencia de socialistes a mitjans de comunicació és totalment desproporcionada. I encara em crida més l'atenció que hi ha escriptors i intel·lectuals molt bons al camp del sobiranisme com Enric Vila, Quim Torra, Francesc Canosa, Francesc Abad o com tu mateix Miquel, que pràcticament no existiu al panorama comunicatiu català (i no diguem espanyol). Jo us he descobert a quasi tots a través del Twitter! I després diuen els espanyols que els catalans tenim el cervell rentat per la ideologia nacionalista!

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord...és que ja fa fastic sentir tertulies dels mitjans catalans...ara el més bo és que quan són programes on hi ha comentaris dels oients (per tf o twitter)...és demolidor...el 90 % s'on d'independentistes!!!!o sigui que a més perquè serveixen aquests tertulians si l'audiencia és pro-indpendentista!!!!No ho entenc...
    Sr. Blocaire...què creu vosté per quin motiu segueixent tenint tanta quota en els mitjans???Perquè tenen tan de poder encara?

    ResponElimina
  5. És allò de tenir uns mínims de sensibilitat del què pots dir amb el teu entorn, saber-ne captar el moment que correspon per dir això o allò. En fi, també, en Trias la va dir grossa parlant del què cobra havent-hi tanta gent que no té on menjar.
    A mi ja no em preocupen els socialistes. Tots estan ja en una línia de caiguda que ni els bombers de Barcelona -de prestigi internacional!- no els podrien parar la caiguda. No passa res perquè aquests vots se'n van cap altres propostes més atractives pel gust de cada socialista. El PSC ja l'han matat entre tots plegats, els amants del "bon vivre" i els especuladors de la bona cadira. Feia pena veure ahir mateix com l'Anna Balletbò (caldria preguntar-li per què firma BALLETBÓ) s'enganxava sense misericòrdia al nostre Timoner. El volia marejar? El volia convèncer? Es volia fer fotografiar?

    ResponElimina
  6. El PSC, avui, només conserva l'hegemonia a l'àrea metropolitana de BCN i TGN. A la resta d'indrets està en una decadència absoluta. Sembla que només sigi capaç de pugnar pel vot unionista amb PP,C's, PxC i UPD. D'aquí a un temps, algun sociòleg/politòleg caldria que analitzés a fons el perquè d'aquest hara-kiri tan bèstia. El PSC sap millor que jo -prou que conserven intel·lectuals, pensadors, periodistes...- que l'unionisme és un nínxol de mercat estancat a la curta i en retrocés a mitjà termini. Què n'esperen, d'aquesta clientela?

    ResponElimina
  7. El "walking dead party" va inexorablement cap a la residualització i la marginalitat. La fractura és més que evident. Dos sectors ben enfrontats: catalanistes i espanyolistes-lerrouxistes.
    Els primers comencen a fugir -de moment en compta-gotes però de manera evident-. I als segons, davant l'elecció de votar la secció delegada del psoe a Catalunya o el seu contrincant més pur, en quan a lerrouxisme, els ínclits ciudadanus, s'enfrontaran a un dilema de magnituds psicològiques importants.
    Podran resistir-ho? Podran resistir-se.

    http://sarrianenc.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  8. No entenc com continuen convidant a les radios excrements morals i mentals com el tal Bolanyo. Si aixo es el millor que pot oferir el PSOE@c que el tanquin i el cremin.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…