Ves al contingut principal

Regeneració política des de l'Estat propi (#corrupció)

És difícil que els actuals partits polítics acceptin la revolució que cal fer. La construcció d'un nou estat i la seva lenta dissolució (en particular, dels més grans) pot donar-nos l'oportunitat. En tot cas, sembla que, amb les dificultats que tots coneixem, el Parlament de Catalunya començarà a treballar ben aviat en noves lleis de transparència i electoral. Poden ser una bona base per anar-hi pensant. En tot cas, vist l'impacte de la corrupció, crec que el sistema electoral a Catalunya necessita un canvi radical. Us proposo tres mesures que, crec, podrien donar solució a la crisi en la representació política que estem vivint. Les tres cal aplicar-les conjuntament, perquè sinó es poden arribar a generar fins i tot efectes contraproduents. Primer, llistes obertes. És obvi, sí, però necessari. La formació de les candidatures actuals en base a la lleialtat al líder és un pèssim sistema: projecta amunt els més incapaços i els més immorals. Segon, circumscripcions electorals petites de caràcter uninominal. Es tracta d'evitar que els candidats es triïn en un àmbit nacional que ens faria escollir entre els més coneguts per raons no sempre de mèrit i capacitat.

No, anem a baix, arran de territori. Sé que això perjudicarà les opcions minoritàries. Però ara ens calen diputats que responguin als interessos de la gent del carrer. Que hi tinguin un contacte directe. Que deguin la seva supervivència política al servei dels seus conciutadans o convilatans. Tercer, dedicació limitada en el temps a la funció política. Professionals que consagren només uns anys al servei públic. Que no entren a les joventuts del partit amb l'esperança de perpetuar-se fins a la jubilació. No, de cap manera, cal que un registre públic controli els deu o dotze anys que es podran ocupar els càrrecs. I passat aquest termini, ben retribuït per cert (perquè no cal que els més incompetents ens acabin manant), copet a l'esquena i de tornada cap a casa. Crec sincerament que aquests tres elements combinats ens donarien uns dirigents més ben formats, més fidels a les seves idees i més interessats a servir sobretot els seus electors. I unes campanyes més barates. I un Parlament gestionat des del respecte a una autèntica pluralitat, I, naturalment, tot això serà més fàcil endegar-ho al nostre nou estat. Que serà, si volem, si ens ho proposem de veritat, modèlic. Em repetiré una altra vegada: independència i regeneració democràtica!

Comentaris

  1. Es podria fer que els districtes menuts (comarques o agrupacions de comarques?) elegissin tres diputats en comptes d'un de sol. Així s'evitaria que tots els diputats fossin del PSC (o NECat) i CiU. El tercer diputat podria ser d'ERC, PP, les CUP o ICV-EUiA. Seria una manera de donar-los oportunitats. Crec que no podem ventilar-nos el pluralisme polític, una cosa bona per a tots nosaltres.

    ResponElimina
  2. La gent vota, però si fesim cas de tot el que diu el Mundo, no podriem tenir ni CiU, ni PSC, ni PPC, podrien ser, 1 partit principal i el 3r, 4rt. però qui diu que no il.legalitzarien ERC? llavors, que 1r, 2n, 3r, 4t a la porra? sabeu quanta gent són?

    El que dieu no és correcte. El tripartit no és correcte, era un caos cadascú feia el que volia com President de CAT, i de presidents només en tenim 1, Mas, el Rajoy aquest és d'un altre país. Si posesim 3 diputats, si fessim un tripartit, mal anomenat "pluralisme" en algún significat, no aniriem bé. No va funcionar al passat. En canvi, si es deixés el partidisme, si es deixés de fer espanyolisme, si es deixés molta gansada o desgast, que avui un dimisionari de PSC a BCN ja deia que faria, podriem fer molt més. Les ideologies són formes d'actuar, no d'atacar les ideologies dels altres. No es pot dir "oh, és que vosté és independentista" i atacar dient "és que jo sóc espanyolista/no crec que sigueu un poble/arriba espa...!". Rajoy es va equivocar amb la majoria absoluta pensant que era el format de dir "paso per sobre de les CCAA que també estàn als escons de Moncloa". Mas ha sabut encabir ERC, i si hagués tret 70 diputats hagués encabit ERC també, la independència no frena, ni tant sols pel fet que digueu que una empresa ha de tenir 10 presidents. No, això és una empresa dolenta, ha de ser el cap elegit pel que fa pel seu seu treball, i llavors no ser un cap que passa de la gent, que no escolta ningú, però tampoc deixar-se trepitjar. Cal veure que a la primera de possible corrupció ja estem cercant que de sobte els altres 2 diputats facin una moció de censura per treure'l. Per alguna cosa està fet el Parlament. Si no és just? si no és bó el plè dels polítics? si PSC a BCN està cercant com apretar Trias per a tornar a posar Hereu que a saber el que haurà fet al passat?

    Us recordo les municipals de BCN: http://www.324.cat/especials/eleccions2011/municipi/0908019.htm
    CiU 15, PSC 11, PPC 8 segons vosaltres, de 41 escons, algú com el PP mereixeria ser alcalde? els 3 serien alcaldes, Trias intentaria desbloquejar 300 milions d'euros mentre el PSC li diria que té que fer el que vol PSC i només això, imposant-se a les braves o dictatorialment, total per dins el partit de Navarro ja diuen que és així, i PPC intentaria contrarestar PSC i CiU. Seria una confusió equivalent a la d'ara, però els 2º i el 3r serien més importants, i per tant, se'ls hauria de fer més cas. En definitiva, que el dia que PPSOE fos possible, com ara quasi no diferents, Trias es quedaria amb 1 PPSOE al costat demanant-li fortament que tornin els braus amb la bandera espanyola i més.

    ResponElimina
  3. Faltava dir: Presidents de la GenCat:
    Mas, Junqueras.... i Navarro???? però si Navarro és espanyolista o el que sigui! impossible. Gent, canvieu el tema inmediatament

    ResponElimina
  4. Del sistema majoritari obert en petites circumscripcions ens en cansaríem al cap d'un més; puc aventurar els resultats: 130 diputats propers a CIU, 2 propers a ERC, 2 propers al PSC i un proper al PP. Això ja ha passat a la Gran Bretanya (on ara rarament un tercer partit va aconseguir prou diputats per ser decisiu, però no es habitual) i passa arreu on funciona el sistema proposat a l'article, que no sols no resol res, sinó que és el més antidemocràtic de tots. Ara sona això de les llistes obertes... tots a demanar llistes obertes, ale...., però pocs s'aturen a pensar en les conseqüències que serien nefastes i en moments de debilitat de Ciu donarien la majoria "absolutissima" al PP-Ciutadans (ells un bloc un 30%, els partits catalans com sempre cadascun pel seu costat cap d'ells arribant al 30%, per tant cap diputat o molts pocs). Ja hi va haver una bona proposta d'experts demanada pel Parlament que recomanava meitat de llistes obertes i meitat de proporcionals, propera al sistema alemany, i no ens podem allunyar d'això sinó volem que el remei sigui molt pitjor que la malaltia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…