Ves al contingut principal

Respires gràcies a la Constitució (#dependentisme)

Em direu que per què analitzo arguments amb tan poc suc, amb tan poca fondària. Però és que veig que aquest que us comentaré avui va pujant a bon ritme dins el hit parade de la tonteria espanyolista. El sentireu en expressió dels més fonamentalistes. Fins i tot, formulat amb un vernís d'aparent solvència tècnica. Per part d'aquells que tenen tot el dia la llei a la boca. Com en els pitjors temps d'obsessió repressora de les dictadures (amb els seus peculiars Estats de dret). De boca dels que branden contínuament, com una simitarra que amenaça a tallar les voluntats majoritàries, la seva xària constitucional. És igual que la que ara ha començat sigui la 86a legislatura d'un cambra legislativa catalana des del 1218. O que Artur Mas sigui el 129è president de la Generalitat des del 1359. O fins i tot que, com ells coneixen perfectament, la legitimitat de l'actual Generalitat de Catalunya (ara, per desgràcia, com bé sabeu i patiu, simple Gestoria) sigui anterior a la Transició, d'època republicana, mantinguda honrosament a l'exili.

Tot això els és ben bé igual. Però, encara fins i tot deixant de banda (massa sovint que ho fem) els nostres formidables drets històrics, resulta realment delirant escoltar dia sí, dia també, allò de què tenim drets polítics gràcies a la Constitució espanyola. Fins aquí podíem arribar en l'estultícia. Que podem votar, expressar-nos, manifestar-nos o ocupar càrrecs públics només gràcies a ella. En la mentalitat de tants polítics dependentistes de tics feixistoides i sensibilitat democràtica molt feble sembla ben bé que els ciutadans no són en sí mateixos portadors de drets. Que el món civilitzat, amb les seves institucions polítiques i les seves declaracions fonamentals no hagin posat negre sobre blanc, des de fa moltes dècades, que tots som titulars d'un amplíssim feix de drets bàsics en l'àmbit polític. No, no. Tot, absolutament, tot, fins i tot l'aire que respirem ho devem a la Constitució espanyola. Alfa i omega. Principi i fi. A mi, aquest papanatisme fonamentalista, insòlit al món civilitzat, francament, em fa molta, però molta basarda.

Comentaris

  1. Constituint el Parlament Català... fet2 de febrer de 2013 a les 1:00

    Tot lo anulat per la dictadura torna. Per tant, la quasiproclama de federalisme, una de les suposades bases no tant aplicades, a la constitució de 1978. La gent es va autotornar (devolution em penso que ho diuen a fora) la GenCat ABANS de la consti. Però ni tant sols tot lo espanyolista ve més enllà de la llei orgànica de 1967, on posa la indivisibilitat, que copia de la consti 1812, a l'article 174. En ella l'article 10 posa els territoris sota l'absolutisme, com si fos una dictadura si més si menys, sense un cens electoral (com a molt votaven els rics), etc Si ho mirem posa
    "Art. 174.- El reino de las Españas es indivisible (..)". Fer cas d'un absolutisme que el liberalisme d'aleshores volia treure tot tenint l'absolutisme allà posat, era curiós, però la corrupció, interferència, etc que hi havia era clara fins que la gent es va cansar. Malhauradament ni van poder canviar bé la consti en 1 segle, ni van poder escapar de la guerra civil ni de les Guerres Mundials. Ho podem mirar, en català també posa els resultats que no surten en castellà: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Elecciones_en_Espa%C3%B1a

    Si tornem els drets extrets per totes 3, ens trobem amb una consti de 1931 que tenia visos de l'absolutisme tot i ser republicana, http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02449410870244941976613/p0000001.htm#I_1_
    No té els límits territorials i per tant prèn les dades de la de 1812 com tant que hi falti.

    ""Artículo 8.- El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Los territorios de soberanía del Norte de África se organizan en régimen autónomo en relación directa con el Poder central.""
    irreductible que no es pot reduir però no diu noms.

    ""Artículo 42.- Los derechos y garantías consignados en los Artículos 29, 31, 34, 38 y 39 podrán ser suspendidos total o parcialmente, en todo el territorio nacional o en parte de él, por decreto del Gobierno, cuando así lo exija la seguridad del Estado, en casos de notoria e inminente gravedad. (..)

    Artículo 39.- Los españoles podrán asociarse o sindicarse libremente para los distintos fines de la vida humana, conforme a las leyes del Estado. Los Sindicatos y Asociaciones están obligados a inscribirse en el Registro público correspondiente, con arreglo a la ley.

    Artículo 38.- Queda reconocido el derecho de reunirse pacíficamente y sin armas. Una ley especial regulará el derecho de reunión al aire libre y el de manifestación.""

    i tants més.

    Al 1933 guanya el CEDA, monàrquic, doncs absolutista. Després entre la pobresa, les guerres mundials i tot doncs al final la dreta va dir que hi havia hagut tot tipus de trampes i va atacar amb l'exèrcit, però finalment qui va ser "rei" va ser Franco en el seu "reinado".
    Per a ells, amb el liberalisme, copiat de qualsevol manera dels francesos, tots els drets històrics, territori i més es van centralitzar en l'edifici de "poder" d'aquella època, per tant, quan van treure els absolutistes no van tornar els poders a CAT ni a la seva màxima institució ni governants, si no que ho van retenir, sense permís, i com sempre, fent les constis amb nos com minoria, sense validar-les de forma suficient donat el poc sufragi si és que algú fora del gobierno va poder votar que és molt dubtós. La consti 1978 es va votar mentre a Tarradelles li deien que podia haver una bomba al seu avió, dins la dictadura tot i no tenir a Franco, i amb un munt de circumnstàncies diferents.

    ResponElimina
  2. (continua) El text final va ser modificat pels franquistes, aplicant l'indivisibilitat i més de l'absolutisme, de forma que l'edifici de "poder" a la capital conservés la sobirania de territoris, llengües, etc sense tornar res més que 4 futeses. Com tot gobierno necessitava gent presidint, etc, però tampoc els feia fàcil tornar-nos els drets. La consti recull unes normes bàsiques, en teoria consensuades, però hi havia molta influència franquista, i per tant, era solament com una preconsti. Agafa drets del passat, de 1931, per evitar les de 1812 en moltes coses, però els de 1931 són des d'un anterior absolutisme i més, amb grups promonàrquics encara que acabarien a la Falange amb el franquisme. Tot lo prohibit per Felipe V etc no va ser apuntat com a tal al 1812, amb la monarquia descendent d'ell, per tant, tot lo de la consti 1978, que comença a 1812, no té massa sentit dir que és la base. Està, continua tot esbiaixat, per tant podem addicionar: Ens falten les Constitucions Catalanes.

    ResponElimina

  3. Catalunya necesita que el nostre Parlament proclami la devolució de les Constitucions Catalanes

    patriotes per la devolució: http://devolucio.wordpress.com/

    Eliseu

    ResponElimina
  4. Entenc perfectament que els espanyols facin servir qualsevol argument per tal d'impedir la independencia de Catalunya....però els unionistes catalans perquè ho fan????i el pitjor és que tenen una presencia important als mitjans catalans....INCOMPRENSIBLE

    ResponElimina
  5. Ahir vaig estar-me unes hores dins de la Capella De Santa Àgata, del Palau Reial Major. La veritat, cal voler ser molt cec per no adonar-se que Catalunya era i és un poder real i reial. No m'importa el què ens diguin; el que em vull és fer el què volem d'una vegada i prou. No mantenir diàleg amb aquesta gent, que ens deixem entabanar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…