Ves al contingut principal

Tornem-hi amb el Constitucional (#Papers)













Ha passat desapercebut. La sentència del Tribunal Constitucional del 31 de gener de 2013 en la qual es desestimava el recurs d'inconstitucionalitat interposat per la Junta de Castella i Lleó contra alguns preceptes de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil, conservats fins aleshores a Salamanca, va ser objecte només d'una breu menció als mitjans. Esment victoriós en el cas dels catalans. La lectura atenta de la totalitat de la sentència, sense vots particulars, subscrita per una magistrada catalana, la catedràtica de dret civil Encarna Roca i Trias, creu de Sant Jordi en 2003, descobreix, tanmateix, una via d'aigua a la causa catalana que pot resultar del tot demolidora. Obre la via a la possibilitat que l'Estat reclami la recuperació de la documentació transferida a Catalunya que, superat el termini d'un any atorgat als hereus dels documents retornats al nostre país, no ha estat reclamada per ningú. Coneixent el PP no hi ha dubte que aquesta bretxa serà utilitzada. Una estocada més a la nostra dignitat com a poble. Confio que tindrà les conseqüències d'indignació popular necessàries. Després de tants esforços, ara pretenen que una part de la documentació retornada a Catalunya faci el camí de tornada cap a Salamanca. Diu el tribunal (la negreta és meva), literalment (p.29-30 de la sentència), el següent:

"El Estado, por tanto, en virtud de la Ley impugnada no transfiere la titularidad del Archivo General de la Guerra Civil a la Generalidad de Cataluña, sino que le transfiere una serie de fondos documentales que hasta ahora se encontraban depositados en el Archivo General de la Guerra Civil, y lo hace a los solos efectos de que se cumpla lo establecido en el artículo 5 de la Ley, es decir, a los efectos de su restitución a los propietarios originarios o sus sucesores. La subrogación de la Comunidad Autónoma en los derechos y obligaciones del Estado se produce, por tanto, a los efectos de la restitución de la documentación transferida a sus propietarios originarios. No es, por tanto, posible acoger la interpretación de la Ley que realiza la recurrente y que supone otorgar a la Generalidad la propiedad de todos los documentos y efectos privados que no hubiesen podido restituirse. Si la transferencia de los documentos se produce a los efectos de ser restituidos, y esta restitución no se puede producir, por no haberse podido acreditar la titularidad de los mismos, tales documentos siguen integrando un archivo de titularidad estatal." Vosaltres mateixos.

Comentaris

  1. No m'havia passat gens desapercebut, no! El que passa és que l'allau de bestieses noticiables d'aquest temps ençà, m'ha fet abandonar mentalment el tema. Seria com una amnèsia provocada. Ara, aquesta via d'aigua de que qui no reclami els seus documents, aquests se'ls retornarà a Salamanca, la trobo tan sàdica com de tot el que ens ve de Madrid. Tot està malejat, no deixen anar res sense haver-ho podrit abans. No tenen remei.
    Trobo que ja hauríem de rebentar el gra i proclamar-nos independents des del Parlament de forma unilateral. Que rebenti tot i prou. A veure què fan. Tal com estan les coses, potser cridarien molt i se'ns quedarien tot el diner nostre que tenen i alguna bestiesa més. Però, amb això ja hi comptem, no? Tan dèbils com estan i amb tanta mala premsa com han aconseguit, potser ara ja seria el moment oportú.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…