Atureu la Consulta com sigui, que la perdem (#mesuresdesesperades)

Cor de la Catedral de Barcelona












Una part important del nostre dependentisme polític i mediàtic desesperat, de Lluís Bassets a Maurici Lucena, ha decidit darrerament convertir la crisi en un hostatge per evitar la independència. Cal dir que no són gens originals. De fet, el Partit Popular porta brandant aquest argument exactament des de fa uns quants anys. No, ara no toca (el que sigui relacionat amb Catalunya), que el més important és la crisi. I acte seguit es posen a fer exactament el contrari del que ens convé per en sortir-nos. És l'enèssima excusa de qui se sap perdedor, incapaç d'agafar el toro per les banyes d'una Consulta que sap perduda. Es tracta de parapetar-se rere l'actual desastre internacional i espanyol, en el marc del qual l'autonomisme que aspiren a mantenir com sigui té a Catalunya una responsabilitat essencial, per evitar que fem camí en llibertat. Que tirem endavant. La cara de pomes agres que posen quan demanen que deixem d'una vegada per totes la consulta i ens ocupem només de la crisi és la millor expressió de la seva impotència. L'establishment, als nostres peus, demanant clemència, clamant per demorar un desenllaç (Consulta o DUI) que la majoria absoluta del Parlament ha decidit que serà abans d'acabar el 2014. I que no saben com evitar.

Els compadeixo. Què trist el seu paper de rèmora. És dur anar a la contra cada dia de la il·lusió col·lectiva. De construir un país nou, amb més exigència i qualitat democràtica. Atacar frontalment el sentit i el sentir comú. A hores d'ara, gràcies a la tasca docent de tanta i tanta gent (destacats economistes mereixen tot el reconeixement), en contrast amb la feina emboiradora de la Brigada, gairebé tot el país sap que la impossibilitat de disposar dels recursos que generem és una de les causes fonamentals de la desaparició de l'acció del sector públic (determinant arreu) a l'economia catalana dels darrers anys. Aquesta incomparecència de les nostres administracions com a conseqüència del brutal espoli al qual som sotmesos, tothom n'és conscient, no té solució possible dins una Espanya bastida precisament sobre la depredació. Així que, és ben simple: recuperar la sobirania fiscal és un pas imprescindible per superar la crisi a Catalunya. Així que, en efecte, comencem pel més urgent: fem la Consulta i bastim el nou estat català que necessitem.

Comentaris

  1. De totes formes tot plegat s'allarga massa. CiU mostra senyals d'improvisació, de marxa enrere, de fer algun pas endavant a contracor... No hi ha un diner de calaix i CiU vol continuar aturant-ho tot per anar tirant amb l'status quo autonòmic del que havia parasitat 23 anys. O la gent vota ERC massivament (difícil per a molts catalans carrinclons, prudents i conservadors), o ressuscita Solidaritat o alguna altra força independentista transversal o de dretes, o no hi ha res a fer. 2014? Entre Unió, Òmnium, La Caixa, famílies burgeses, grup Godó, Abertis... ves a saber si hi haurà consulta. Només preveig la declaració unilateral després d'un terrabastall polític que inverteixi les majoties del Parlament.

    ResponElimina
  2. CiU té que fer la pregunta als federalistes, que no volen xerrar perquè saben que perdràn el 100% de la gent: "vostés votaràn SÍ a la plena independència de CAT a la Consulta de 2014, doncs si no ho fessin, el federalisme que volen serà molt diferent d'un país que es federa a un altre, com ha passat a Alemanya, i ells sí tenen el dret a la independència plena si el volen. El que no dóna el Poble Català pel dret a l'autodeterminació no ho pot donar ningú".

    PSFedCat i ICV defugiràn la qüestió, però ICV ho dirà. Si cap dels 2 vota SÍ, i diuen NO, el seu federalisme és una enganyifa, i no sols es trencaràn si no que la gent els rebutjarà.

    Al passat tothom volia tenir cultura. Avui dia, penso que la gent dóna massa canxa a PSFedCat i ICV, i cal collar-los de debó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas