Ves al contingut principal

Col·locar els damnificats per ordre (#retallades)

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona












Espanya ens posa a barallar-nos entre nosaltres per la gestió de la misèria. Heu de retallar aquells! No aquells altres! És aquella estampa d'un grup arribat a l'extrem de la inanició en un entorn advers i forçat finalment a matar-se entre ells per una autèntica engruna, la qual, una vegada consumida, els deixa (als qui queden) exactament al mateix punt on eren. És la imatge que em ve al cap quan penso en l'impagament de la Gestoria a les farmàcies catalanes. Aquesta mesura em porta a pensar també en totes les altres víctimes d'aquesta situació, de la qual només ens podem sortir amb la independència. I és per això que alguns continuem tenim pressa, ens manifestem exprés i tal i tal, encara que ens diguin, en una pirueta lamentable, que som gent poc seriosa i insubstancial. Quina realitat deuen veure i viure ells? Deia que penso en totes les víctimes. Ho dic perquè n'hi ha que tenen mitjans per protestar i n'hi ha que no. Que tenen capacitat mediàtica o que no la tenen. Que participen de serveis essencials que es poden bloquejar o no. Que poden exercir pressió al carrer o no. I això fa que la seva situació dantesca arribi a tothom i es comuniqui bé o que resti fosca i amagada.

I convé que, sense que això s'interpreti com un menysteniment envers els qui més capacitat tenen de queixar-se, sapiguem que encara n'hi ha d'altres que, per precaritzats, no tenen ni la possibilitat de fer arribar als altres la seva situació desesperada. Fa pocs dies, els mitjans informaven que els farmacèutics, un col·lectiu que durant molts anys ha gaudit d'un tractament privilegiat per part de l'administració i ha fet molts (però molts) diners en els temps de vaques grasses, ara no cobren les factures que els deu l'administració des del mes de novembre. Fa tres mesos. Això està fatal i és hiperdenunciable. Però és que hi ha centenars, milers de petits proveïdors, empreses i autònoms més febles, als quals no se'ls paga (em fa l'efecte) des del mes de juliol de l'any passat, quan la Gestoria va tancar la barraca d'alguns capítols pressupostaris. Gent que ha fet treballs per a la Generalitat, ha avançat els diners de les cotitzacions socials i l'IVA fa sis mesos i que encara no ha cobrat. Sí, sé que el problema de les farmàcies afecta la salut i és molt i molt important, però em fa l'efecte que, en això de la denúncia de les retallades, també hi ha classes.

Comentaris

  1. I tant que n'hi han de classes, però també amb els privats no solament amb aquells que treballen (o treballaben) per la Generalitat, o l'estat o qualsevol administració, l'estat espanyol és l'unic estat d'Europa on els pagaments entre empreses és fan a 180-210 dies desde la data factura ( ah i a cobrar el dia 25) això vol dir que un autònom o petita empresaha d'estar gairabé 9 mesos sense cobrar, però consumint energia, sous, contribucions, seguros, pagant religiosament els trimestres d'IRPF ( 20% del benefici, que encar no han cobrat) i l'IVA ( que tampoc han cobrat) perque clar pagar d'aquesta manera només és pot fer en una direcció la de les grans empreses cap a les petites ( que aquestes la majoria dels pagamanets son a 30 dies)
    I en cap cas això és justificable, ja que les administracions cobren els impostos quan toca, i la majoria de les empreses grans cobren al contat, peruqe per exemple Abertis cobra cadsa cop que pasa un cotxe i del govern cada cop que no pasa, i les seves inversions se l'haurien de fer amb el seu diner ( demanat a banc o no) però el que no pot ser és que a les seves empreses proveidores els hi paguin a 180-210 dies, o com ho fà ACS el Florentino o com ara fà la Mango (que està construint la seva mega seu central a Lliça i els proveidors cobren a 180 dies) o Elecnor i podriem seguir, no és de rebut que els autònoms, petites i mitjanes empreses siguin les que financien les inversions i els contractes de les grans empreses per la llei de l'embut.
    Això és un gran perjudici pel texit productiu, i hi ho va ser també en plena bonança encara que quedés disimulat.
    En fí que lo de les farmacies és greu, molt greu, però quan siguem independènts moltes coses s'hauran de canviar, i l'obligació de pagar també.

    Pels historiadors, sabeu que la famosa llei de suspensió de pagaments ( ara dita concurs d'acreedors) la va fer Aigües de Barcelona a principis del SXX i que pràcticament és la mateixa encara

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…