Ves al contingut principal

Coses que no poden ser (#retallades)

Tot plegat, gairebé en un sol dia. Com de costum, en arribar a la feina, el primer que faig és engegar l'ordinador i obrir el correu electrònic. Una companya ens remet habitualment un enllaç amb les publicacions al Diari Oficial de la Generalitat que afecten el nostre "negociat". Avui correspon al número 6333, del dia 12 de març de 2013 i anuncia una Resolució del 28 de febrer per la qual s'efectua el cessament de fulanet de tal com a (atenció, molta atenció, toc de tambors) cooordinador de Relacions Externes de la Secretaria General del meu Departament. De veritat que una mica més i caic de cul després d'elevar-me sobtadament de la cadira. Es veu que el secretari general, que no el Conseller, té tanta gent treballant en les seves relacions externes que necessita un home de confiança per coordinar-los a tots. Em diuen que aquest coordinador preparava informes sobre els interlocutors per a les reunions del secretari general. Exactament la tasca d'una o un administratiu. Parlem d'un salari de, posem, 4.000 euros mensuals? Potser exagero, no sé.

Són exactament aquestes coses les que no poden ser. No pot ser que tothom hagi girat la mentalitat com un mitjó per acceptar l'empobriment i continuïn (en un grau que se m'escapa) les mateixes pràctiques d'amiguisme, clientelisme i nepotisme de sempre. Al final del dia algunes companyes, les més directament relacionades amb ell, m'ho confirmen. L'informàtic amb el qual han construït durant molts anys (deu, dotze, quinze? no sé, em perdo en el temps) una part fonamental de les aplicacions que utilitzem en el dia a dia, els ha enviat un correu electrònic de comiat. L'han fet fora. El contrast en poques hores no pot ser més bèstia. No vull caure en la feble demagògia d'alguns que critiquen genèricament, sense pal·liatius, totes i cadascuna de les retallades sense oferir cap alternativa a canvi. Com si no els interessés acceptar que la Gestoria està en fallida, collada fins a l'extrem per l'espoli i les exigències espanyoles que busquen ensorrar-nos. No, no hi vull caure. Però sí alertar que es continuen produint situacions al si de l'administració que són absolutament intolerables. I cal canviar-les. O prendrem molt, però molt mal tots plegats i la nostra causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…