Coses que no poden ser (#retallades)

Tot plegat, gairebé en un sol dia. Com de costum, en arribar a la feina, el primer que faig és engegar l'ordinador i obrir el correu electrònic. Una companya ens remet habitualment un enllaç amb les publicacions al Diari Oficial de la Generalitat que afecten el nostre "negociat". Avui correspon al número 6333, del dia 12 de març de 2013 i anuncia una Resolució del 28 de febrer per la qual s'efectua el cessament de fulanet de tal com a (atenció, molta atenció, toc de tambors) cooordinador de Relacions Externes de la Secretaria General del meu Departament. De veritat que una mica més i caic de cul després d'elevar-me sobtadament de la cadira. Es veu que el secretari general, que no el Conseller, té tanta gent treballant en les seves relacions externes que necessita un home de confiança per coordinar-los a tots. Em diuen que aquest coordinador preparava informes sobre els interlocutors per a les reunions del secretari general. Exactament la tasca d'una o un administratiu. Parlem d'un salari de, posem, 4.000 euros mensuals? Potser exagero, no sé.

Són exactament aquestes coses les que no poden ser. No pot ser que tothom hagi girat la mentalitat com un mitjó per acceptar l'empobriment i continuïn (en un grau que se m'escapa) les mateixes pràctiques d'amiguisme, clientelisme i nepotisme de sempre. Al final del dia algunes companyes, les més directament relacionades amb ell, m'ho confirmen. L'informàtic amb el qual han construït durant molts anys (deu, dotze, quinze? no sé, em perdo en el temps) una part fonamental de les aplicacions que utilitzem en el dia a dia, els ha enviat un correu electrònic de comiat. L'han fet fora. El contrast en poques hores no pot ser més bèstia. No vull caure en la feble demagògia d'alguns que critiquen genèricament, sense pal·liatius, totes i cadascuna de les retallades sense oferir cap alternativa a canvi. Com si no els interessés acceptar que la Gestoria està en fallida, collada fins a l'extrem per l'espoli i les exigències espanyoles que busquen ensorrar-nos. No, no hi vull caure. Però sí alertar que es continuen produint situacions al si de l'administració que són absolutament intolerables. I cal canviar-les. O prendrem molt, però molt mal tots plegats i la nostra causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas