Ves al contingut principal

Coses que no poden ser (#retallades)

Tot plegat, gairebé en un sol dia. Com de costum, en arribar a la feina, el primer que faig és engegar l'ordinador i obrir el correu electrònic. Una companya ens remet habitualment un enllaç amb les publicacions al Diari Oficial de la Generalitat que afecten el nostre "negociat". Avui correspon al número 6333, del dia 12 de març de 2013 i anuncia una Resolució del 28 de febrer per la qual s'efectua el cessament de fulanet de tal com a (atenció, molta atenció, toc de tambors) cooordinador de Relacions Externes de la Secretaria General del meu Departament. De veritat que una mica més i caic de cul després d'elevar-me sobtadament de la cadira. Es veu que el secretari general, que no el Conseller, té tanta gent treballant en les seves relacions externes que necessita un home de confiança per coordinar-los a tots. Em diuen que aquest coordinador preparava informes sobre els interlocutors per a les reunions del secretari general. Exactament la tasca d'una o un administratiu. Parlem d'un salari de, posem, 4.000 euros mensuals? Potser exagero, no sé.

Són exactament aquestes coses les que no poden ser. No pot ser que tothom hagi girat la mentalitat com un mitjó per acceptar l'empobriment i continuïn (en un grau que se m'escapa) les mateixes pràctiques d'amiguisme, clientelisme i nepotisme de sempre. Al final del dia algunes companyes, les més directament relacionades amb ell, m'ho confirmen. L'informàtic amb el qual han construït durant molts anys (deu, dotze, quinze? no sé, em perdo en el temps) una part fonamental de les aplicacions que utilitzem en el dia a dia, els ha enviat un correu electrònic de comiat. L'han fet fora. El contrast en poques hores no pot ser més bèstia. No vull caure en la feble demagògia d'alguns que critiquen genèricament, sense pal·liatius, totes i cadascuna de les retallades sense oferir cap alternativa a canvi. Com si no els interessés acceptar que la Gestoria està en fallida, collada fins a l'extrem per l'espoli i les exigències espanyoles que busquen ensorrar-nos. No, no hi vull caure. Però sí alertar que es continuen produint situacions al si de l'administració que són absolutament intolerables. I cal canviar-les. O prendrem molt, però molt mal tots plegats i la nostra causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…