Ves al contingut principal

Divide et impera (#pactexlallibertat)













El dependentisme català, amb la cobertura dels mitjans espanyols de la caverna (naturalment, cap sorpresa) està obsessionat a rebentar el procés. Han decidit que, seguint la màxima clàssica, cal dividir-nos. Es tracta d'aprofitar el setge econòmic al qual ens sotmet l'Estat espanyol per generar i potenciar els dubtes als nostres rengles i tornar a plantejar, com sempre, la prioritat de l'agenda social sobre la nacional, embolcallada amb la mítica paraula diàleg. Com si precisament l'Estat propi per la via d'urgència no fos l'única sortida per restablir amb eficiència una autèntica prioritat econòmica i social en les polítiques públiques d'aquest país. No només Unió, sinó també una part de Convergència és estalonada dia sí dia també per l'establishment català a fi d'aconseguir la frenada del procés i el cobejadíssim descavalcament del Gran Timoner. Francament, des de l'independentisme no els hauríem de fer el joc. De llançar-ho tot en orris, de desfer el Pacte per la Llibertat, sempre hi serem a temps. Però, si s'esdevé (esperem que no i que en tot cas trigui a passar) haurà de ser davant els fets consumats i no d'elucubracions i travetes dels nostres adversaris.

Afortunadament, de moment, sembla que el president Mas està aguantant l'embat intern i extern. En la tensa reunió de Govern del passat dissabte sembla que va dir obertament que ell no pensava passar a la història com un traïdor. No podem caure en la provocació dels qui volen que ens barallem entre nosaltres. Cada dia que passa som més a prop de la llibertat. Ho saben i estan nerviosos. Treballen a la desesperada. Així que, continuem endavant sense fer-los el joc. Tots tranquils. Que Duran i els seus acòlits ens recorden que la consulta ha de celebrar-se dins la legalitat, nosaltres diem que sí, que i tant, que dins d'alguna legalitat (començant per la internacional) es farà. Que ens diuen que cal diàleg amb Espanya. Nosaltres que sí, que i tant, que el diàleg caldrà sempre, abans, durant i després de la independència. Cap baralla per les paraules, tota la contundència del món en els fets. I transmetre a la nostra gent la confiança que continuem endavant.  Que ells tindran a les seves mans la decisió definitiva i que això, perquè aquest ofec no es pot aguantar durant gaire temps, serà molt abans que la majoria es pensa.

P.S. I una bona manera d'esvair dubtes seria constituir d'una punyetera vegada el Consell de Transició Nacional.

Comentaris

  1. diàleg amb Espanya, oi tant, però fixeu-vos amb la resposta i podeu imaginar ( entenc que cal molta imaginació, però va fem un esforç) les repostes que vindran

    Ana Mato: que no gastin en ambaixades i televisions
    Montoro: aprova un impost als dipòsits bancaris ( el que no ens van deixar posar) per compensar a Andalucia,Extremadura I Canarias
    ep, però la Mato diu que van recorre l'euro per recepta per garantir l'gualtat dels espanyols

    Bé ja se que cal imaginació però aqui un tastet de les repsotes al diàleg, i quan han trigat a respondre? 24-48h doncs això que ja sabem que hem de fer i crec que en Mas també ho sap
    Suport total a en Mas i Junqueras

    potser que l'ANC convoqui una mega manifestació per ja mateix amb el lema: Mas-Junqueras Catalunya amb vosaltres

    seria una gran manera d'aturar la guerra de clavagueres, el quintacolumnismes i una altra demostració a la UE i la mon que anem en serio

    Eliseu

    ResponElimina
  2. No us perdeu què més va dir, que es volia quedar Sanitat, i llavors, què la privatitzaria? perquè hem d'esperar als federalistes si solament són un 22%?

    ResponElimina
  3. Vaig llegir en un 'tuit', o potser era en una resposta al article on es comentava aquesta noticia... o no se on, tan se val... dons el que us deia, vaig llegir que algú l'hi feia la següent pregunta:
    "Traïdor a Catalunya o a Espanya?"
    Vull creure que la resposta es a Catalunya, que així sia.

    ResponElimina
  4. Tot comentant el Consell de Transició nacional, soc del parer que no se l'ha de donar massa visibilitat, de moment, perquè sabent com estan els espanyols de rabiosos no ens convé pas exposar-lo -el Consell- més del necessari... També reconec que la manca de notícies ens neguiteja, però pot ser millor, en aquest cas, 'pecar' per massa discrets a fer-ho per massa exhibicionistes... La tasca que té encomanada és prou important com per ser molt curosos i protegir-los-en tot el que puguem...

    Doncs això.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…