El cas Cañas, marca Espanya (#memoriahistorica)


Que l'espanyolisme a Catalunya estigui representat per gent tan sinistra com en Jordi Cañas, tan frívola com l'Alicia Sánchez Camacho, tan trepa com la Carme Chacón o tan prepotent com en Josep Borrell, és, sense dubte, un enorme avantatge per al nostre gran objectiu de llibertat. En la seva darrera atzagaiada, el diputat de Ciutadans ha comparat l'estratègia del sobiranisme català amb el pensament (que, curiosament, sembla conèixer al detall, de Goebbels). L'incident Cañas, més enllà de l'anècdota, revela una categoria que cal destacar. Suposo que n'he parlat aquí alguna vegada, però val la pena tornar-hi, perquè explica en bona mesura la radical incapacitat dels espanyols per fer viable, a partir de la identificació de tothom, el futur del seu propi estat. Allò que fa diferent l'Espanya actual de tants països en els quals s'han implantat en el passat règims totalitaris que han fet conculcació dels drets més bàsics. L'afer Cañas revela en el fons la generalitzada incapacitat dels nostres veïns (ara que penso, #mejorvecinos és una etiqueta que m'encanta) per assumir el seu propi passat.

És literalmement impossible que un senyor com Jordi Cañas desconegui la col·laboració del nazisme amb el franquisme en la persecució de milers d'exiliats polítics a la França ocupada el 1939. I el fet que Esquerra fou el partit més afectat per aquesta entesa política i policial. Els nacionalistes espanyols, però, actuen com si això no tingués cap connexió amb ells. Decideixen ignorar el passat, fer veure que no ha existit. En realitat, només qui l'assumeix com a propi, qui el té clavat a la consciència com un pecat que cal no repetir, pot tirar endavant. Els amics del nazisme a Catalunya, eren espanyols i espanyolistes. Amb aquesta motxilla a l'esquena, quan es defensa Espanya i l'espanyolisme des de la Catalunya actual cal fer-ho amb un mínim de respecte envers les víctimes. Però el respecte neix de la moralitat i de la intel·ligència. I per als espanyols, això és massa, perquè els encega un supremacisme castellà que es troba en el mateix ADN de la creació i supervivència del seu estat. I és això mateix allò que el fa inviable.

Comentaris

  1. En Jordi Cañas és un amic del supremacisme, tal com ho eren els nazis, franquistes, etc...

    ResponElimina
  2. És curiós que aquest element tan cavernari sigui un estàndard castellà tan evident. Perquè, fins i tot el seu soci A. Ribera de tant en tant li veus que el que diu no s'ho creu ni ell mateix, que ho proposa per mantenir un "negoci" propi, el de la botigueta davant del macro del PP. Però, un Cañas, un Bono, un Guerra, un Montoro, un Wert, i un molt llarg etcètera, són uns exponents d'una línia molt pobre del nivell intel·lectual del seu país. I són gent tan de l'esquerra com de la dreta! El mateix Ribera té una línia que algú de dins del Parlament explicava que fins i tot és bon company de treball. Jo crec que mai acceptaria aquest discurs feixista d'en Cañas, mai. No penso defensar per res en Ribera, però hi ha una diferència que fa que, si amb en Ribera em puc indignar amb el seu discurs, amb en Cañas passaria a la l'etapa posterior de llençar-li una sabata.

    ResponElimina
  3. EP¡¡¡I DEL ANTIC "MIQUELET" DE GIRONA, AN MILLO,QUE?

    ResponElimina
  4. http://oi49.tinypic.com/35at0mv.jpg

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)