Ves al contingut principal

El cas Cañas, marca Espanya (#memoriahistorica)


Que l'espanyolisme a Catalunya estigui representat per gent tan sinistra com en Jordi Cañas, tan frívola com l'Alicia Sánchez Camacho, tan trepa com la Carme Chacón o tan prepotent com en Josep Borrell, és, sense dubte, un enorme avantatge per al nostre gran objectiu de llibertat. En la seva darrera atzagaiada, el diputat de Ciutadans ha comparat l'estratègia del sobiranisme català amb el pensament (que, curiosament, sembla conèixer al detall, de Goebbels). L'incident Cañas, més enllà de l'anècdota, revela una categoria que cal destacar. Suposo que n'he parlat aquí alguna vegada, però val la pena tornar-hi, perquè explica en bona mesura la radical incapacitat dels espanyols per fer viable, a partir de la identificació de tothom, el futur del seu propi estat. Allò que fa diferent l'Espanya actual de tants països en els quals s'han implantat en el passat règims totalitaris que han fet conculcació dels drets més bàsics. L'afer Cañas revela en el fons la generalitzada incapacitat dels nostres veïns (ara que penso, #mejorvecinos és una etiqueta que m'encanta) per assumir el seu propi passat.

És literalmement impossible que un senyor com Jordi Cañas desconegui la col·laboració del nazisme amb el franquisme en la persecució de milers d'exiliats polítics a la França ocupada el 1939. I el fet que Esquerra fou el partit més afectat per aquesta entesa política i policial. Els nacionalistes espanyols, però, actuen com si això no tingués cap connexió amb ells. Decideixen ignorar el passat, fer veure que no ha existit. En realitat, només qui l'assumeix com a propi, qui el té clavat a la consciència com un pecat que cal no repetir, pot tirar endavant. Els amics del nazisme a Catalunya, eren espanyols i espanyolistes. Amb aquesta motxilla a l'esquena, quan es defensa Espanya i l'espanyolisme des de la Catalunya actual cal fer-ho amb un mínim de respecte envers les víctimes. Però el respecte neix de la moralitat i de la intel·ligència. I per als espanyols, això és massa, perquè els encega un supremacisme castellà que es troba en el mateix ADN de la creació i supervivència del seu estat. I és això mateix allò que el fa inviable.

Comentaris

  1. En Jordi Cañas és un amic del supremacisme, tal com ho eren els nazis, franquistes, etc...

    ResponElimina
  2. És curiós que aquest element tan cavernari sigui un estàndard castellà tan evident. Perquè, fins i tot el seu soci A. Ribera de tant en tant li veus que el que diu no s'ho creu ni ell mateix, que ho proposa per mantenir un "negoci" propi, el de la botigueta davant del macro del PP. Però, un Cañas, un Bono, un Guerra, un Montoro, un Wert, i un molt llarg etcètera, són uns exponents d'una línia molt pobre del nivell intel·lectual del seu país. I són gent tan de l'esquerra com de la dreta! El mateix Ribera té una línia que algú de dins del Parlament explicava que fins i tot és bon company de treball. Jo crec que mai acceptaria aquest discurs feixista d'en Cañas, mai. No penso defensar per res en Ribera, però hi ha una diferència que fa que, si amb en Ribera em puc indignar amb el seu discurs, amb en Cañas passaria a la l'etapa posterior de llençar-li una sabata.

    ResponElimina
  3. EP¡¡¡I DEL ANTIC "MIQUELET" DE GIRONA, AN MILLO,QUE?

    ResponElimina
  4. http://oi49.tinypic.com/35at0mv.jpg

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…