El dany immens que ens han provocat (#autonomisèria)

Un magnífic article de la professora Marta Espasa a l'Ara em va fer veure la llum. L'autonomisme espanyol ens ha fet durant els darrers anys un mal que resulta impossible descriure amb tota la radicalitat que caldria. Comunitats, famílies i persones concretes experimenten unes condicions de vida intolerables, cada vegada més properes a les dels països subdesenvolupats, principalment, com a conseqüència de la nostra dependència d'Espanya. És per això que tenim pressa. I és per això que cal avançar la sortida i no continuar ni un minut més estimbant el cap contra la paret. El doctor Junqueras fa perfecte, per vídeo, mar i aire, en denunciar l'espoli al qual ens sotmet el govern espanyol (i altres absurdits en la despesa). Cal, com fa ell, repetir-ho fins a la sacietat. Només un terç del que ens prenen cada any serviria per aturar les retallades. Així de senzill, així de simple, sense parlar d'AVEs a enlloc, de residències consolars de luxe i de despesa armamentística.

Però l'article que us enllaçava al principi de l'apunt m'ha desvetallat una altra realitat. La del sobre-endeutament d'aquests darrers anys (més enllà de la disbauixa del Tripartit) com a conseqüència directa de la insuficìència del sistema de finançament vigent dins la LOFCA. Com la despesa en euro per habitant de les administracions a Catalunya (i als altres Països Catalans espoliats) ha estat més baixa, ha calgut recórrer a l'endeutament, molt per sobre d'altres territoris. Això fa, avui, que els recursos que cal destinar al pagament d'interessos del deute siguin també superiors als que hi dediquen els territoris perceptors dels nostres recursos, com ara Extremadura o Astúries. Resultat: ells poden arribar a una contenció del dèficit de l'1,5% sense grans esforços, mentre la Generalitat ha de treure, literalment, el fetge per la boca per assolir-ho. La perversitat del sistema de finançament, doncs, és doble: genera una transferència de renda desconeguda al món mundial i provoca als donants un sobre-endeutament que els impedeix mantenir els serveis socials mínims. Ep, però, tranquils eh, que no hi cap mena de pressa per marxar. Que segur, segur, que ara els espanyols i el Grup Godó ens ho arreglen.

Comentaris

  1. Ho sabem tots, però mai es diu prou. Fins i tot entre els nostres costa fer arribar el missatge, semblen exageracions. En tot cas crec que després de la setmana santa el que si s'hauria de fer és començar a assignar a cada català un lloc on haurà d'estar al moment de la DUI. Aquest és el deure que pertoca a les generacions actuals de catalans envers el país: haurem de sortir al carrer a ocupar pacíficament centrals telefòniques, emissores locals de radio i tv, repetidors, accessos a les vies de comunicacions, llocs hostils allà on ni haguessin, etc... i perquè no ens agafi desprevinguts cal que cadascú tingui un lloc assignat i arribat el dia cada català compleixi el seu deure i surti a la seva posició a defensar amb la seva presencia la llibertat de la nostra terra i del nostre poble. No podem badar, que ells no ho faran.

    ResponElimina
  2. A veure tot això no reforça la teoria d'una Espanya unitarista on només hi ha Madriz o Moncloa com a centre i la resta són perifèries o suburbis. Tampoc el que aquell país pugui desfer-se de les CCAA, si no saber que es va fer una Espanya totalment unitarista unilateral amb una estructura externa del centre totalment descentralitzada i durant 35 anys la gent pot saltar-se el que els franquistes van manipular i destrosar perquè sabien que no aguantaria i que fariem DUI per totes bandes. Ara s'és vist que no dura 10 anys ni 0. Però nos, serem CAT //*//, i Euskadi segurament també. Tots els territoris tornaràn a ser a la banda que pertoquen i per fi aquell altre país ens deixarà estar...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas