Ves al contingut principal

El dependentisme impacient (#guanyarem)

Em sorprèn l'eficiència emboiradora que aconsegueix en alguns moments la Brigada de narcòtics. Aquests dies la veig especialment excitada. Finalment, el Gran Timoner és a punt de nomenar els membres del Consell per a la Transició Nacional que preveia el Pacte per la Llibertat. S'estan duent a terme, doncs, tots i cadascun dels passos acordats. També ho és, que després del 25-N varem estar tres setmanes a voltes amb la configuració de l'acord de Govern entre CiU i ERC. Recordareu perfectament com el gran tema era si es fixava una data o no per a la Consulta d'autodeterminació amb l'any 2014 com a límit. Exactament aquests eren els termes del debat de quatre mesos enrere: perquè la coalició guanyadora a les urnes portava en el seu programa la celebració d'una Consulta, només, preferiblement al llarg de tota la legislatura. No pas la declaració imminent d'independència. Doncs bé, ara resulta que tots els opinadors al servei de l'establishment, o sigui de la dependència, criden arrauxats: ja ho veieu com no queda res del dret de decidir! Us n'adoneu que ara hi ha altres prioritats i ja no se'n parla per a res de la independència!

En el seu clàssic joc abominable d'interessos personals i de classe, aprofiten la feina bruta dels espanyols per escopir un dia i un altre sobre les necessitats de la majoria de la gent del país. Es tracta, és el que porten mesos intentant des de Madrid i des de Pedralbes, de desanimar el personal. De fer-nos desistir. Fa mesos que els terminis són diàfans. Fa moltes setmanes que va quedar clar que es dedicaria l'any en curs (a mi em sembla massa, no cal dir-ho, que sóc exprés) a posar negre sobre blanc la negativa d'Espanya a acceptar una consulta. A carregar-nos de raó davant del món per a poder actuar unilateralment. Com? Doncs, demanant-ne l'autorització a través de la ja existent normativa de consultes, en primer terme, i a través de la nova que és a punt d'aprovar-se al Parlament de Catalunya. Per als despistats: som en aquest punt. Llançar ombres de sospita permanents sobre les intencions amagades dels qui estan dirigint el procés des de les institucions forma part del guió més clàssic del dependentisme per crear confusió. Ah, i convindria que des del sobiranisme no els féssim el joc. Mal que els pesi a tots ells i especialment al senyor Duran i Lleida, continuem endavant. Se siente.

Comentaris

  1. El mitja per excel·lencia de la brigada i dels seus mariachis va a tota màquina. No se n'amaguen. Van passar de l'euforia al desanim i ara, han passat a una fase d'atac constant i persistent. I amb mentides a portada.

    ResponElimina
  2. Duran com Navarro i Herrera esperen que la pressió de la consulta demostri que
    1- Espanya no vol federar-nos com Déu mana, sent CAT independent plenament
    2- Per tant, tampoc ens voldràn aleshores blindar-nos blablabla, i és en aquest punt el que és curiós tot.

    L'estratègia federal-confederal conforma que el nucli és Navarro, el programari 2012. Si CAT ho volgués, Duran demanaria rebaixar el nº de competències bilaterals i augmentar els d'unilaterals de CAT, amb cap unilateral des de Moncloa. Herrera intentaria que fossin les verdes blablabla. Però com CAT no vol federar-se i Espanya tampoc vol federar, els seus arguments es quedaràn en independència plena de CAT donat que un 72% de la gent no desitja igual o menys autonomia que la de 2011. Es a dir, la que teniem abans de la crisi. I no es pot negar la gent.

    El suport "estrany" de Navarro, fins i tot "confòs" al dret a decidir, el que sigui federalisme asimètric, catalanista, el confederalisme tant fort, o ICV que es posa la nitro si fa falta, ens demostren que no anem cap enrrera en el seu esquema. Un cop ells tinguin la certesa que Espanya no ens valora si no a la baixa, s'ho prendràn amb més format.

    El cop final serà si Rajoy peta les 5 vies. I C's ho sap per això tenen por que un ens com el Consell de Transició Nacional, funcioni...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…