Ves al contingut principal

El significat de la Nova Planta en la història de Catalunya (#memòriahistòrica)

Batalla d'Almansa (1707)
Atès que el Memorial Democràtic no té previst ocupar-se dels catalans que van lluitar per la llibertat abans de 1931, no està malament que els qui tenim l'oportunitat els recordem. Dimecres vaig fer una xerrada que portava per títol el mateix del present apunt. Em van convidar els Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat. Per als més interessats us deixo un enllaç a l'entrevista que tot just abans em va fer, amb excel·lent criteri periodístic i històric, l'Adrià Claramunt, de Ràdio Sant Cugat. Es tractava, sobretot, de recordar dues coses. La primera, que el Decret de Nova Planta fou la posada en solfa definitiva d'un projecte històric de supremacisme castellà sobre el conjunt peninsular que arrencava de les acaballes del segle XV. Cap improvisació, doncs: responia amb un programa d'unificació sota Castella llargament cobejat que els borbons que encara ens xulegen van fer realitat. La segona, que la tria dels catalans va ser la correcta en termes de voluntat d'un futur en la direcció de la prosperitat econòmica i el liberalisme polític; i que, al contrari, la victòria dels borbons va suposar, més enllà de l'horror de la repressió desfermada, un endarreriment en tots els ordres.

L'assistència i el grau de participació en el debat posterior van demostrar que al país hi ha molta gent assedegada de conèixer millor el nostre meravellós passat col·lectiu. I  m'alegra combatre dues tàctiques dels nostres adversaris pel que fa a la imatge entre el gran públic del resultat de la Guerra de Successió a Catalunya: el revisionisme que intenta presentar suposats avantatges posteriors en un acte d'espoliació política i econòmica, probablement sense precedents a Europa de feia molts segles; i el negacionisme que afirma que Catalunya no disposava d'un Estat propi abans de 1714, que intenta rebaixar les dimensions del drama que van viure els catalans a nivell humà i institucional, amb el truncament d'un sistema polític constitucional i representatiu, basat en el pactisme jurídic, que els catalans havien creat i desenvolupat en la bona direcció del progrés social i polític al llarg de cinc segles. Els vaig deixar internament satisfet, amb la impressió d'haver contribuït modestament a la recuperació d'un bocinet de la nostra malmesa memòria històrica.

Comentaris

  1. Et vull felicitar novament per tant treball dedicat a l'aclariment de la nostra història. Realment, Granollacs, el teu treball ha de ser premiat.
    Haig de reconèixer que de la Batalla d'Almansa ben poca cosa en sabia fins que no s'ha començat a divulgar amb novel·la històrica i amb articles de diari. La meva desinformació era plena i fins que no s'ha acabat la censura no m'hi he pogut entretenir llegint tots aquests drames nostres.
    Tant de bo que no tornem a ajupir el cap o no ens tornin a anorrear!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull afegir-hi que als del Memorial Democràtic, al meu entendre, els ha faltat valor en no voler veure el conjunt de tota la nostra persecució. Sembla com si unes coses no tinguessin res a veure amb les altres. Jo entenc que tot el nostre patiment té una mateixa arrel permanent. No hi entenc, però ho veig així.

      Elimina
  2. Aquest article s'hauria de traduir i enviar-li al Rodríguez Ibarra (i a uns quants més).

    ResponElimina
  3. Perdona l'intrumisió personal, però no et sembla que en català sona mes natural Pèrez que Pérez?
    Tothom es ben lliure de fer-se dir com vulgui, però si escoltes com et criden els altres, potser ti repenses.
    Se perfectament que aquest lloc public no es l'adequat per transmetre't això, per tant, borra'l el comentari o edital com vulguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Davant de tan profunda disquisició, i sense tenir jo res a veure amb cap Pêrez, entenc que abans d'entrar amb temes filològics us/et/li caldria aprendre escriure el català una mica millor, no li/us/et sembla?
      Per altra banda, a tots els Perez que conec, a tots, l'efecte sonor és d'una primera i segona e tancades sempre, i una z convertida en s sorda.
      A menys que aquí hi hagi altres connotacions de missatges del CNI....

      Elimina
  4. Estáç fet thot un crack Ramón Yuy. Grácies per la teba dedicasio. Adeú

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.