Ves al contingut principal

Espanya no admet reforma (#federalistes)

En el procés de decantament del país cap a l'única sortida que tots sabem que ens queda per sobreviure, els federalistes continuen el seu lent procés de reconversió envers la dura realitat. Sí, amigues i amics, encara que els altres federalistes, els clàssics del segle XIX, ja van descobrir fa més de cent anys que la seva proposta és inviable, ara tenen una nova oportunitat de comprovar-ho en la pròpia pell, seva i del conjunt d'un país trinxat per la dependència, la crisi i l'ofec planificat pels "amics" espanyols. Comproven cada dia com una proposta d'entesa d'igual a igual amb Espanya és irrealitzable. Espanya no admet reforma. Espanya és el resultat de la victòria del projecte supremacista castellà d'imposició de la seva llengua, els seus valors i els seus interessos al conjunt dels pobles de la Península Ibèrica. Ningú que ha assolit el seu objectiu històric de dominació el canvia per transformar-lo en una relació de respecte envers els vençuts.

Per això els senyals de deserció dels seus veterans defensors es van multiplicant. Fa uns dies, era Joaquim Nadal qui apuntava al seu aproximament a la solució independentista per resoldre els problemes del país. L'atansament es fa a contracor, és cert, però resulta inevitable. A cada plantufada que Espanya ens dóna, a cada passa que fa per evitar que poguem expressar-nos democràticament, que poguem triar lliurement el nostre futur polític com a comunitat nacional, cent federalistes mes es veuen empesos a admetre que l'únic camí que ens queda és el del divorci. A la segona assemblea de l'ANC, celebrada fa uns dies, la presència de la Montserrat Tura va significar una nova passa endavant en aquesta tendència, que es confima dia a dia. Per això, tot i els dubtes i la tebior d'ànim que ens genera a tots plegats una situació política i econòmica endimoniada i l'acció planificada de l'estat i el dependentisme català a la desesperada, els nostres rengles augmenten cada dia. Sí, amics i amigues, la nostra majoria social es consolida i s'amplia (el poc que ja poc fer-ho). I cal que els qui porten el timó en siguin conscients per si el dubte els envaeix el cor en els moments més durs de la tempesta.

Comentaris

  1. A Catalunya no hi ha federalistes, hi ha farsants que s'autoanomenen federalistes

    ResponElimina
  2. CAT plenament independent des d'un inici27 de març de 2013 a les 12:00

    A 1933 Macià era confederalista, i si CAT no hagués tingut tanta pèrdua de poder i competències del passat, hagués proclamat que eren un país confederat a la República Espanyola. Es a dir, haguessin declarat la plena independència. I Companys no hagués pogut més que enfadar-se una mica. Avui dia el Partit Socialista FalsamentFederal a Catalunya es dedica a dir que no està per la DUI i que després es queixi Europa que no hem parlat amb Moncloa, perquè allà tot és molt anticuat i poc democràtic. El dret a l'autodeterminació és per sobre de la constitució de qualsevol d'elles fins i tot si en fessin una sense vots de la gent, a Europa. I per sobre del que digui Brusel.les. Però ells tenen la "sensació" que si pactem, per 1 de les 5 vies, que no n'hi ha més, podrem votar i que vota és democràcia i no una declaració que simplement és que Mas i Junqueras declarin que CAT és plenament independent etc com diu la DUI. Es a dir, volen que votem per a fer la independència en comptes de fer un referendum per votar la nova Constitució Catalana sense Espanya ni Constitución 1978 ni res d'això.

    Però el que és queixa constant de la gent no és sols lo malament que parla Lucena, si no que els partits federalistes tinguin pebrots i diguin clarament que estàn en contra de la independència plena de CAT, que confien que Rubalcaba els donarà això, però per a que pasi aquest fet, CAT hauria d'entregar sobirania, etc, i deixar de ser el Poble Català, donat que ningú pot votar per nosaltres a menys que ho disposem així, però en cap cas pasa al dret a l'autodeterminació, en països d'Africa controlats per mals exèrcits, seria molt fàcil que obliguessin un poble a donar els drets al cap de torn i no poguessin ser independents mai. Per tant, Rubalcaba no pot donar el que no té.
    Llavors hom es pregunta, farà una reunió de tots els drets a decidir de diversos pobles per a fer que siguin tots independents plenament? és a dir, proclamarà un referendum com si votessim cadascún el seu estatut? i la resposta és NO, ell pensa que tothom que està a Espanya, CAT i Euskadi, són un mateix Poble Espanyol. Cosa que no és. Navarro creu que podrà convèncer'l, però fet i fet, tampoc li ha dit que sí a blindatges ni cap fet que de debó pertany a països plenament independents que s'han federat a altres. Duran mateix va seguir segurament els fets a Alemanya quan es van federalitzar, si volia ser d'Exteriors totalment.

    Per tant, s'ha d'aconseguir que per fi PSFedCat i ICV diguin si estàn d'acord, en fer que CAT sigui plenament independent primer, i després ja cercaràn el que vol la gent, si vol federalisme/confederalisme amb Espanya o no. En plata:
    CiU + ERC + CUP - volen la CAT plenament independent
    ICV + PSFedCat + Unió - necessiten la CAT plenament independent abans de federalitzar-se o confederar-se

    Val a dir que Unió continua al govern independentista de CiU i que fa poc al Punt Avui ha dit que és difícil el procés confederal i que no veu gestos des de 25-N per part de Rajoy cap al federalisme o confederalisme

    Per "cortesia" i per a que no els deneguin la federalització, alguns partits demanen que s'esgotin les 5 vies.

    Però com dic, si no proclamen que sí estàn d'acord en independentizar-se plenament abans, no fan federalisme de debó. PSFedCat hauria de tornar a tenir els sobiranistes perduts donant-lis més poder p.ex.

    En resum, que si al 2014 estàn per defensar el NO a la plena independència de CAT, tenint en compte la pregunta "Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent?" i país http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0098375
    "3 Territori i població d'un estat independent" que d'aquí treuen part de la pregunta, si els federalistes no són capaços de defensar directament el SÍ per dir
    "ICV: Després demanarem si CAT es vol federar/confederar"
    "PSFedCat: Després demanarem si CAT es vol federar/confederar"

    doncs veurem el final de tot: 2 partits menys, i ERC asumirà tot lo social, i perdrà tot lo verd.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.