Ves al contingut principal

Et preguem amablement que et facis desaparèixer (#autonomisèria)












L'escena, genèrica en la filmografia, és aquella del militar conspirador al qual, una vegada descobert, se li ofereix l'opció d'un consell de guerra sumaríssim amb escarni públic o la de donar-se a ell mateix una fi honrosa i ràpida. En tancar la porta i deixar-lo sol, l'angle de visió deixa una pistola damunt la taula o una pastilleta o un petit recipient que, posat a la boca, només caldrà trencar suaumanent amb les dents. Aquest és exactament el punt on som. Hem traït Espanya. I mentre ens llancen tones d'escombreries a sobre a través del CNI, ens imposen amb una exactitud mil·limetrada allò que, fa tants anys, als inicis de la darrera estafa autonomista, Ramon Trias Fargas va qualificar com la crònica d'una asfíxia premeditada. És on hem arribat. Un punt de no retorn. Un lloc sense sortida convencional. Que reclama una acció sense precedents. D'aquí uns mesos la Gestoria arribarà al col·lapse definitiu. Per complir amb l'objectiu de dèficit del 0,7% que han decidit marcar-nos, el govern espanyol ens exigeix una retallada de 4.500 MEUR, el doble de les fetes fins ara. Absolutament inaplicable sense un daltabaix social, econòmic i polític total.

Cap partit amb dos dits de front (entre els quals incloc CiU i ERC) pot obeir les ordres del ministre Montoro. Això suposa que haurem d'aprovar uns pressupostos que fixin un nivell de dèficit, només assumble amb enormes sacrificis, d'entre el 1,5 i el 2,3%. Per tant, ens trobarem que, previsibliment cap al mes de setembre, la Gestoria, impossibilitada d'obtenir recursos als mercats o ingressos per via impositiva pel bloqueig del govern espanyol, ja no podrà acudir al famós Fons de Liquiditat Autonòmica. Tenim d'aquí aleshores dues possibilitats: acceptar la definitiva intervenció de la Gestoria per part del Ministerio, o preparar una declaració unilateral d'independència per als mesos centrals d'aquest any, demanar recursos als ciutadans a través d'un emprèstit sense data de retorn i aguantar els mesos indeterminats durant els quals els mercats financers internacionals ens romandran tancats. Dit d'una altra manera més senzilla: només podrem evitar les descomunals retallades que ens imposen per asfixiar-nos si donem un cop damunt la taula, diem que s'ha acabat la partida i marxem. El contrari, fotre'ns un tret a la templa o mastegar la pastilleta, a mi, francament, no em ve gens de gust.

Comentaris

  1. Dons si, les coses estan tal i com dius, simplement volen una excusa per tancar l'Autonomia de Catalunya i de ben segur totes les altres, re-centralitzar-ho tot i "vivaSpañaUNApequeñaYsuya".

    A la majoria de les altres autonomies els serà ben igual, be al menys als seus gestors, ja que continuaran amb algun càrrec o altre i cobrant el mateix... o mes.
    I al poble (perdo, pueblo)també, perquè estaran contents de la "desaparición" de Catalunya, es clar que desprès tindran, i tindrem, de menjar pa i aigua durant anys i panys, però serà el llegat que "nos dejaron los catalanes".

    Com no fotem el camp abans de Sant Joan no ens quedarà ni un duro per posar en aquest fons de solidaritat del que ens parles amb el qual passar uns mesets passant gana però amb un somriure als llavis.

    De totes maneres i arribat el cas, caldria no deixar passar ni un sol vehicle per les carreteres catalanes provenint del sur... fins que no ens retornin el que ens deuen.
    Ah, i la UE si no ens vol... bon aire.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…