Ves al contingut principal

Hereus de la desmemòria (#memòriahistòrica)

L'arxiduc Carles
D'entre les incomptables mesures repressives aplicades als catalans després de la derrota a la Guerra de Sucessió, he repassat darrerament les referents a acabar amb els símbols de llibertat política, fins al punt d'esborrar-se qualsevol rastre de memòria. Els ocupants castellans i els col·laboracionistes catalans no només van liquidar el nostre dret públic i la sobirania de les centenàries institucions del país, sinó que es van proposar bandejar-les també del darrer racó de l'imaginari col·lectiu dels seus conciutadans. És a dir, assegurar-se que Catalunya esdevenia per sempre més una província conquerida. Ara que el projecte històric supremacista se'ls ensorra per moments, l'espanyolisme està llançat al negacionisme: es tracta d'afirmar amb contundència que Catalunya mai va tenir sobirania ni estat propis. Són els hereus d'aquells ministres d'ocupació del primer Borbó. La seva tasca actual ens recorda la d'aquells catalans botiflers al servei de l'ensorrament de la memòria del seu propi país.

Dues cites (amb negreta meva) per il·lustrar-vos aquesta obsessió de passat i present per imposar-nos el desconeixement dels actius propis, la desmemòria: “Para abatir por cuantas partes se pueda las esperanzas malignas de estos naturales [diu un dels ministres reials a la Catalunya ocupada], será conveniente que se haga un acto público y solemne [...] de abolición de todos los privilegios de esta ciudad y Principado, […] para que se cancelen, borren y quemen, y que no quede memoria de ellos”. Fins i tot, la campana Honorata de la catedral de Barcelona serà víctima de la seva obsessió per esborrar-nos del mapa: “se comprueba el uso profano, temporal y perjudicial que tenía dicha campana, tocándose con ella a los somatenes […], no siendo justo que quede memoria de tal campana, […] se descuelgue y se rompa en pedazos […], aziendo que se convierta su metal en dos cañones de 24 que ponen en la Ciudadela”. Polítiques de desmemòria que tenen els seus hereus, avui ben actius, a Castella i a Catalunya.

Comentaris

  1. Pel que sembla després de la fase de negació (11-9 a 25-11), i de la de l'ira (25-11 a 19-3) ara sembla que hem entrat a la de negociació que durarà potser fins al setembre; després vindrà la depressió fins a la consulta, i finalment la acceptació, des de la consulta fins a l'assoliment formal i oficial de la independència.

    ResponElimina
  2. Ahir, precisament, parlava d'aquestes coses amb un bon amic meu comentant que hi ha un document escrit de 1664 on la monarquia borbònica francesa analitza la necessitat d'envair Catalunya. Si després de recuperar la nostra independència, poguéssim confederar les altres terres catalanes perdudes, quin país més bonic que fóra!! De moment, ja tenim prou feina per alliberar-nos d'una vegada d'Espanya.
    Aquest matí el President Mas ha intervingut a la RAC1 i trobo que ho ha fet de manera prou interessant. Li ha caigut una bronca a en Basté que Déu n'hi do!!
    Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…