Hereus de la desmemòria (#memòriahistòrica)

L'arxiduc Carles
D'entre les incomptables mesures repressives aplicades als catalans després de la derrota a la Guerra de Sucessió, he repassat darrerament les referents a acabar amb els símbols de llibertat política, fins al punt d'esborrar-se qualsevol rastre de memòria. Els ocupants castellans i els col·laboracionistes catalans no només van liquidar el nostre dret públic i la sobirania de les centenàries institucions del país, sinó que es van proposar bandejar-les també del darrer racó de l'imaginari col·lectiu dels seus conciutadans. És a dir, assegurar-se que Catalunya esdevenia per sempre més una província conquerida. Ara que el projecte històric supremacista se'ls ensorra per moments, l'espanyolisme està llançat al negacionisme: es tracta d'afirmar amb contundència que Catalunya mai va tenir sobirania ni estat propis. Són els hereus d'aquells ministres d'ocupació del primer Borbó. La seva tasca actual ens recorda la d'aquells catalans botiflers al servei de l'ensorrament de la memòria del seu propi país.

Dues cites (amb negreta meva) per il·lustrar-vos aquesta obsessió de passat i present per imposar-nos el desconeixement dels actius propis, la desmemòria: “Para abatir por cuantas partes se pueda las esperanzas malignas de estos naturales [diu un dels ministres reials a la Catalunya ocupada], será conveniente que se haga un acto público y solemne [...] de abolición de todos los privilegios de esta ciudad y Principado, […] para que se cancelen, borren y quemen, y que no quede memoria de ellos”. Fins i tot, la campana Honorata de la catedral de Barcelona serà víctima de la seva obsessió per esborrar-nos del mapa: “se comprueba el uso profano, temporal y perjudicial que tenía dicha campana, tocándose con ella a los somatenes […], no siendo justo que quede memoria de tal campana, […] se descuelgue y se rompa en pedazos […], aziendo que se convierta su metal en dos cañones de 24 que ponen en la Ciudadela”. Polítiques de desmemòria que tenen els seus hereus, avui ben actius, a Castella i a Catalunya.

Comentaris

  1. Pel que sembla després de la fase de negació (11-9 a 25-11), i de la de l'ira (25-11 a 19-3) ara sembla que hem entrat a la de negociació que durarà potser fins al setembre; després vindrà la depressió fins a la consulta, i finalment la acceptació, des de la consulta fins a l'assoliment formal i oficial de la independència.

    ResponElimina
  2. Ahir, precisament, parlava d'aquestes coses amb un bon amic meu comentant que hi ha un document escrit de 1664 on la monarquia borbònica francesa analitza la necessitat d'envair Catalunya. Si després de recuperar la nostra independència, poguéssim confederar les altres terres catalanes perdudes, quin país més bonic que fóra!! De moment, ja tenim prou feina per alliberar-nos d'una vegada d'Espanya.
    Aquest matí el President Mas ha intervingut a la RAC1 i trobo que ho ha fet de manera prou interessant. Li ha caigut una bronca a en Basté que Déu n'hi do!!
    Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)