Ves al contingut principal

La darrera ensarronada (#establishment)

Diàleg totèmic. Ara es veu que canviarem els designis de Madrid d'eliminar-nos del mapa a base de diàleg. L'assassí deixarà d'apretar la corda que ens té lligada al coll si hi posem diàleg. Deu ser allò de permetre el reu que pronunciï de costat del botxí unes darreres paraules. Bonica conversa, encara que l'assassí continui agafant-nos des del darrera i ens mantingui encerclada la gola. Una lamentable jugada evasiva que no soluciona res, però que els dóna una mica de temps. També, un pas més cap a la indignitat. Es tracta de fer servir la desesperació de tants a favor. D'insuflar esperances falses en la gent que pateix per capgirar-li els desitjos. Potser caldrà endarrerir la Consulta, diuen. Com si no fos precisament l'estat propi l'única manera de disposar dels recursos necessaris per combatre la crisi. És la darrera estratègia del dependentisme. Haurem de fer mans i mànigues per evitar aquest nou parany. Pretenen que agraïm els nostres assassins el detall de deixar-nos prendre una mica d'aire abans de l'ofec definitiu.

Cal denunciar-ho amb totes les forces. El que ens proposen és una autèntica estafa. Aprofitar les poques forces del moribund per fer-lo signar la cessió completa del patrimoni familiar. L'extrema situació de feblesa que ells han forçat per acabar-nos de rematar. Si no perdem la calma, però, ens en sortirem. Des de la persistència que ells pretenen minar. Perquè hem fet les passes justes i no hi ha marxa enrere. Tenim els trumfos principals: hem fet unes eleccions i els partidaris de la Consulta les hem guanyat per golejada. Després, hem fet un pacte de govern a la Gestoria i hem fixat la data per a abans d'acabar l'any vinent. Aquests són els termes del debat: cal reforçar els lideratges que van conduir a aquestes dues primeres passes i posar negre sobre blanc les maniobres fosques i vomitives dels qui pretenen des del seu entorn tórcer aquests compromisos. Afortunadament, Espanya no ens decebrà i d'aquí pocs mesos (amb l'oferta de nou finançament dins la LOFCA) haurà quedat clar per enèssima vegada que ens han pres novament el pél. Serà, probablement, l'ensarronada definitiva: la que ens conduirà de dret a la independència.

Comentaris

  1. No se que coi fa la Muriel Casals abonant aquesta farsa. Si volem sortir de la crisi el que cal fer es avansar el proces i no endarrerir-lo.

    ResponElimina
  2. No hi ha més volta de fulla que demanar per les 5 vies el dret a decidir, o decidirem DUI

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.