Ves al contingut principal

L'Onze de Setembre com si hi fossis (#llibresxllegir)

De tota la vida hem disposat dels clàssics sobre el setge de Barcelona, de Sampere i Miquel a Albertí. Abans encara, de l'obra enciclopèdica de Francesc de Castellví des de l'exili i del diari del bloqueig i setge de Barcelona, crònica periodística dels mateixos protagonistes. Darrerament, hem pogut gaudir de la recreació novel·lística a Lliures o morts o Victus. Ara, s'hi afegeix una petita obra de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona, amb el títol 1714, el Setge de Barcelona (Angle Editorial: Barcelona, 2012, 119 p.). Us la recomano molt especialment, sobretot, a aquells que vulgueu viure'l intensament, situar-vos al cor mateix de la batalla. L'obra tracta principalment l'anomenada Guerra dels Catalans de 1713-1714, de la qual el setge de la capital catalana és l'escenari principalíssim. Ens mostra, doncs, la Catalunya abandonada pels aliats que decideix resistir l'estiu de 1713, quan els tractats internacionals han posat fi a la seva possibilitat de mantenir les Constitucions i llibertats. Això sí, amb una introducció que situa el lector en les claus que han portat a aquell cruel desenllaç de la guerra.

El gran mèrit del llibre de Pongiluppi i Hernàndez Cardona és el de fer-nos viure els detalls del setge amb un realisme impactant. T'hi veus dins. Conèixer, com en un moviment de càmera a vol d'ocell, l'espai de la muralla de llevant de Barcelona que els assaltants, amb la seva tècnica de setge en les formes, van triar. L'organització de l'atac pels enginyers francesos en successives paral·leles. La travessera defensiva oberta pels assetjats darrera la muralla, com a darrer nucli de resistència. Els moviments concrets de l'atac, regiment a regiment, dels atacants i dels defensors. Tot plegat amb un aparell il·lustratiu espectacular, que facilita la comprensió de tots i cadascun dels passos d'aquella inexorable expugnació i la pel·lícula de les grans batalles del juliol, l'agost i el setembre de 1714. Amb aquesta obra, doncs, ens atancem a un coneixement molt més vivencial de l'experiència del setge, l'atac i la defensa cos a cos d'uns veritables herois que, amb la seva valentia, van obligar un formidable exèrcit a acceptar una capitulació i no el saqueig total i definitiu, l'arranament absolut de la ciutat, que tant desitjava Felip V.


Comentaris

  1. Us recomano que visiteu les Drassanes de Barcelona, ara que ja han acabat la seva reconstrucció. Han quedat realment meravelloses i no se les ha modificat res de l'aspecte d'origen. Parlem del S.XIV, gòtic militar i naval! A sobre, aviat acabaran de restaurar el Portal de Santa Madrona, tan atacada durant el setge carlista. Si voleu contemplar el galió reial, us podreu fer una idea de com anàvem de bé per aquelles èpoques. Si hi aneu, feu-hi una ullada a l'interior del galió!!
    La Direcció de les Drassanes hi han esmerçat molts anys endreçant-les. Val la pena tot l'esforç i veure els resultats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…