L'Onze de Setembre com si hi fossis (#llibresxllegir)

De tota la vida hem disposat dels clàssics sobre el setge de Barcelona, de Sampere i Miquel a Albertí. Abans encara, de l'obra enciclopèdica de Francesc de Castellví des de l'exili i del diari del bloqueig i setge de Barcelona, crònica periodística dels mateixos protagonistes. Darrerament, hem pogut gaudir de la recreació novel·lística a Lliures o morts o Victus. Ara, s'hi afegeix una petita obra de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona, amb el títol 1714, el Setge de Barcelona (Angle Editorial: Barcelona, 2012, 119 p.). Us la recomano molt especialment, sobretot, a aquells que vulgueu viure'l intensament, situar-vos al cor mateix de la batalla. L'obra tracta principalment l'anomenada Guerra dels Catalans de 1713-1714, de la qual el setge de la capital catalana és l'escenari principalíssim. Ens mostra, doncs, la Catalunya abandonada pels aliats que decideix resistir l'estiu de 1713, quan els tractats internacionals han posat fi a la seva possibilitat de mantenir les Constitucions i llibertats. Això sí, amb una introducció que situa el lector en les claus que han portat a aquell cruel desenllaç de la guerra.

El gran mèrit del llibre de Pongiluppi i Hernàndez Cardona és el de fer-nos viure els detalls del setge amb un realisme impactant. T'hi veus dins. Conèixer, com en un moviment de càmera a vol d'ocell, l'espai de la muralla de llevant de Barcelona que els assaltants, amb la seva tècnica de setge en les formes, van triar. L'organització de l'atac pels enginyers francesos en successives paral·leles. La travessera defensiva oberta pels assetjats darrera la muralla, com a darrer nucli de resistència. Els moviments concrets de l'atac, regiment a regiment, dels atacants i dels defensors. Tot plegat amb un aparell il·lustratiu espectacular, que facilita la comprensió de tots i cadascun dels passos d'aquella inexorable expugnació i la pel·lícula de les grans batalles del juliol, l'agost i el setembre de 1714. Amb aquesta obra, doncs, ens atancem a un coneixement molt més vivencial de l'experiència del setge, l'atac i la defensa cos a cos d'uns veritables herois que, amb la seva valentia, van obligar un formidable exèrcit a acceptar una capitulació i no el saqueig total i definitiu, l'arranament absolut de la ciutat, que tant desitjava Felip V.


Comentaris

  1. Us recomano que visiteu les Drassanes de Barcelona, ara que ja han acabat la seva reconstrucció. Han quedat realment meravelloses i no se les ha modificat res de l'aspecte d'origen. Parlem del S.XIV, gòtic militar i naval! A sobre, aviat acabaran de restaurar el Portal de Santa Madrona, tan atacada durant el setge carlista. Si voleu contemplar el galió reial, us podreu fer una idea de com anàvem de bé per aquelles èpoques. Si hi aneu, feu-hi una ullada a l'interior del galió!!
    La Direcció de les Drassanes hi han esmerçat molts anys endreçant-les. Val la pena tot l'esforç i veure els resultats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas