Ves al contingut principal

"Negar als catalans el dret a ser espanyols" (#acudits)

Sabadell
Més enllà de la falsa sentimentalitat més bàsica i l'invocació visionària de l'abisme, certament, els queda ben poca cosa. Els recursos dialèctics dels partidaris del sotmetiment a Espanya són francament fluixos. "No es pot negar als catalans el dret a ser espanyols", n'és un. La frase, cada dia més recurrent en l'argumentari dependentista, especialment des dels rengles del Partit Popular, va ser pronunciada fa uns dies per Mariano Rajoy durant el debat sobre la seva nació al Congreso. I és molt, però molt curiosa. És un argument realment patètic. Bàsicament, perquè arreu del món, l'únic ens que regula l'adquisició, tinença i pèrdua de la nacionalitat d'un Estat, és el mateix Estat que la confereix. No un tercer. La cosa és tan evident que, si no anessin tan mancats, anèmics, com van, la desarien al calaix per absurda. Em fa gràcia i em dóna alegria que es manifestin tan desesperats.

Diu l'article 11 de la seva Constitució, més ben dit Xària constitucional: "1. La nacionalitat espanyola s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que la Llei estableix. 2. Cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat. 3. L’Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalizar-s’hi sense perdre la nacionalitat d’origen." O sigui, que la seva Constitució ja preveu la conservació en tot cas de la nacionalitat dels espanyols d'origen i la possibilitat de conservar-la per la via de la doble nacionalitat, encara que no existeixi reciprocitat estricta, en tractar-se d'un país, com ho serà la República Catalana, amb una vinculació particular amb Espanya. Doncs, mira, tu, no heu ni de canviar la llei vigent per resoldre la tan preocupant amenaça de la que parlava fa uns dies Rajoy.

Comentaris

  1. No es pot negar als catalans el dret de ser espanyols... però si que ens pot imposar als catalans l'obligació de ser-ne, perquè som tan justets que no ens adonem que ser espanyol és tant l'hòstia que s'hauria d'incloure a la declaració dels drets humans.

    ResponElimina
  2. Tot plegat és tan apropiat per en Gila (era espanyol!) -atenció jovenets, no us el perdéssiu pas!- que em peto de riure! És el joc dels disbarats d'en Kafka. O, millor, de l'Asterix.
    Ara mateix intentaran prohibir la Declaració de Sobirania de Catalunya, quan per si mateixa ja arranca dient que no té corpus jurídic. Són l'hòstia! Ells mateixos li donen consistència! I és que un dictador sempre acaba fent el ridícul caient sobre de si mateix... no saben viure ni deixen viure; són plenament uns insatisfets. Pobrets!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…