"Negar als catalans el dret a ser espanyols" (#acudits)

Sabadell
Més enllà de la falsa sentimentalitat més bàsica i l'invocació visionària de l'abisme, certament, els queda ben poca cosa. Els recursos dialèctics dels partidaris del sotmetiment a Espanya són francament fluixos. "No es pot negar als catalans el dret a ser espanyols", n'és un. La frase, cada dia més recurrent en l'argumentari dependentista, especialment des dels rengles del Partit Popular, va ser pronunciada fa uns dies per Mariano Rajoy durant el debat sobre la seva nació al Congreso. I és molt, però molt curiosa. És un argument realment patètic. Bàsicament, perquè arreu del món, l'únic ens que regula l'adquisició, tinença i pèrdua de la nacionalitat d'un Estat, és el mateix Estat que la confereix. No un tercer. La cosa és tan evident que, si no anessin tan mancats, anèmics, com van, la desarien al calaix per absurda. Em fa gràcia i em dóna alegria que es manifestin tan desesperats.

Diu l'article 11 de la seva Constitució, més ben dit Xària constitucional: "1. La nacionalitat espanyola s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que la Llei estableix. 2. Cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat. 3. L’Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalizar-s’hi sense perdre la nacionalitat d’origen." O sigui, que la seva Constitució ja preveu la conservació en tot cas de la nacionalitat dels espanyols d'origen i la possibilitat de conservar-la per la via de la doble nacionalitat, encara que no existeixi reciprocitat estricta, en tractar-se d'un país, com ho serà la República Catalana, amb una vinculació particular amb Espanya. Doncs, mira, tu, no heu ni de canviar la llei vigent per resoldre la tan preocupant amenaça de la que parlava fa uns dies Rajoy.

Comentaris

  1. No es pot negar als catalans el dret de ser espanyols... però si que ens pot imposar als catalans l'obligació de ser-ne, perquè som tan justets que no ens adonem que ser espanyol és tant l'hòstia que s'hauria d'incloure a la declaració dels drets humans.

    ResponElimina
  2. Tot plegat és tan apropiat per en Gila (era espanyol!) -atenció jovenets, no us el perdéssiu pas!- que em peto de riure! És el joc dels disbarats d'en Kafka. O, millor, de l'Asterix.
    Ara mateix intentaran prohibir la Declaració de Sobirania de Catalunya, quan per si mateixa ja arranca dient que no té corpus jurídic. Són l'hòstia! Ells mateixos li donen consistència! I és que un dictador sempre acaba fent el ridícul caient sobre de si mateix... no saben viure ni deixen viure; són plenament uns insatisfets. Pobrets!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)