Ves al contingut principal

Perles eslovenes (i IV) (#Reconeixementinternacional)













Tot i les paraules del cap de la diplomàcia austríaca, el cert és que la reacció de la comunitat internacional a la Declaració unilateral d'independència del Parlament eslovè és radicalment contrària. La Vanguardia s'hi recrea en l'edició del 27 de juny, dos dies després: "Los gobiernos europeos y la Administración norteamericana se han manifestado a favor de una Yugoslavia unida, al tiempo que han hecho un llamamiento a las repúblicas balcánicas para que resuelvan sus diferencias pacíficamente. [...] Entre los países comunitarios, Alemania y Francia indicaron expresamente que sus gobiernos no reconocerán a las repúblicas independentistas. [...] También los gobiernos de Dinamarca, Suecia, Rumania, Bulgaria, Canadá y Australia hicieron pública ayer su intención de no reconocer la independencia croata y eslovena. La prudencia caracterizó las declaraciones de Budapest y Praga [...] Frente a la ola de rechazo suscitada por las declaraciones de independencia, el influyente diario Financial Times de Londres afirmaba en su editorial que "mantener una Yugoslavia unida bajo el presente statu quo es contribuir a la inestabilidad."

Després de seguir a la premsa les reaccions diplomàtiques a la independència eslovena, només un ràpid repàs a la història posterior, de la mà del llibre de Martí Anglada: pocs dies després Estònia, Letònia i Lituània van reconèixer Eslovènia. A principis de desembre del mateix 1991, foren Geòrgia, Ucraïna i Bielorússia. El 19 del mateix mes ho feren Suècia i Islàndia. El 13 de gener de 1992, l'Estat Vaticà; el dia 15, Alemanya i els altres onze estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, entre els quals Espanya. El 16 de gener, Canadà i Austràlia. Els Estats Units, una vegada es van assegurar que el fet no complicaria les relacions amb Rússia, van procedir al reconeixement eslovè el 7 d'abril de 1992. El 22 de maig del mateix any, la República d'Eslovènia era admesa a les Nacions Unides. El 2004 accedí a la Unió Europea i a l'OTAN, i el 2007 a la zona euro. Conclusió d'aquesta sèrie de quatre apunts: tothom afirmarà sempre i en tot lloc que no ens reconeixerà mai de mai fins just cinc minuts abans de fer-ho. I pensar el contrari és d'una ingenuïtat total. Cal ser mentalment forts per assumir-ho i, naturalment, continuar endavant!

Comentaris

  1. Aquest article teu, estimat Granollacs, m'ha recordat el d'en Joan Majó que apareix avui a l'Avui. Tothom va amb por poruga de no fer mai cap pas endavant. Doncs, punyeta!, nosaltres sí! I dic sí per la raó que tenim i la que ens aportes amb el comentari del "Financial" indicant que mantenir aquestes unions artificialment és contribuir a la inestabilitat. Aquestes unions són el producte de guerres imperialistes allunyades de les nacions naturals. Cal retornar a la natura i la societat el que és seu de ple dret.

    ResponElimina
  2. Ja s'acaba? Se m'ha fet curta la sèrie :-)

    Un dels temes més interessants que tracta en Veiga (comentat al 1er article de la sèrie) és com els eslovens van saber aprofitar la intervenció armada Sèrbia per fer propaganda. Van fer mol soroll, va fer sonar alarmes antiaèries sense que avió passes, i van portar els combats cap a les fronteres. Els italians i austríacs, en preveure una possible arribada de refugiats eslovens van contribuir també a accelerar el reconeixement per tal de para la guerra.

    Si un dia s'escapa un tanc (o mig), ja saben: soroll i propaganda. Així s'evita que, un dia, entrin de debò fins a la cuina.

    @elsomatent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…