Ves al contingut principal

Perles eslovenes (I) (#Reconeixementinternacional)

A partir d'un treball sempre suggeridor del Cercle Català de Negocis i del darrer llibre de Martí Anglada (Quatre vies per a la independència. Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Barcelona: Pòrtic, 2013, 438 p.), crec que faré uns quants apunts referents als cas eslovè. M'he acabat de decidir en escoltar les declaracions de Raimon Obiols parlant de les seves memòries: cap país europeu tindrà interès a reconèixer una Catalunya independent. El llibre de Martí Anglada ens ofereix una informació molt completa sobre el seu procés d'alliberament i el CCN insisteix en un element essencial: el posicionament internaciona el 1991 respecte a la possibilitat d'una Eslovènia independent. Amb aquest suport decideixo fer immersió en l'hemeroteca digital del diari comtal. Juny de 1991. Recordem que, sis mesos abans, el 23 de desembre de 1990, Eslovènia ja ha celebrat un referèndum d'autodeterminació, amb un resultat d'un 88%! a favor de la independència del país. El 25 de juny de 1991, finalment, el Parlament eslovè aprovarà la declaració d'independència de la República d'Eslovènia.

El 30 de maig de 1991, La Vanguardia publica una informació de l'agència Reuters que reprodueixo aquí en alguns extractes que em semblen que no tenen preu si els mirem des de la Catalunya actual: "El presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, y el primer ministro luxemburgués, Jacques Santer (cuyo país tiene la presidencia rotatoria de la Comunidad), iniciaron ayer una visita a Yugoslavia [...]. Una fuente próxima a la CE indicó que "el mensaje que (Delors y Santer) llevarán es la necesidad de una Yugoslavia unida y que los problemas internos deben ser resueltos por los propios yugoslavos de forma pacífica y democrática" [...] "La CE no puede apoyar ninguna aventura separatista que podría sentar un precedente en cualquier parte de Europa o en la URSS", añadió la fuente. [...] Diplomáticos comunitarios han revelado que la CE dudó en mantener la visita de Delors y Santer debido a la volátil situación que vive la Federación Yugoslava y a la incertidumbre sobre quién debería ser el interlocutor de los líderes europeos, dada la ausencia de un presidente yugoslavo."

Comentaris

  1. El tema del reconeixement d'Eslovènia és apassionant, i és un exemple més de que els fets consumats s'han de fer (si es pot) i evitar (si un és qui en rep les conseqüències).

    El ràpid reconeixement d'Eslovènia va contribuir a evitar que Sèrbia tingués la temptació de persistir amb la guerra, i també hi va contribuir que els eslovens es van moure molt ràpid i bé. Sobre aquest tema recomano el llibre La Fábrica de las fronteras, de Francisco Veiga (si es depura el seu titisme, és un autor de referència).

    Una de les conclusions que la UE va extreure del conflicte Iugoslau va ser que, 1) obligar a Croàcia a retardar la seva independència i, 2) retardar el reconeixement de la UE, va contribuir i molt a que la guerra de Croàcia no fos una anècdota (com si ho va ser la dels 10 dies) i, especialment, al desastre de Bòsnia. Sovint, i especialment amb risc de conflicte armat, les solucions polítiques internacionals han de ser ràpides i contundents, i a Iugoslàvia no va ser així. No és el nacionalisme català qui defensa això que acabo d’escriure, sinó Hermann Tertsch, en el seu magnífic llibre “La venganza de la historia”. En Tertsch, abans de beure’s l’enteniment (em temo que literalment) va ser un excel•lent corresponsal a l’Europa de l’est.

    I em reservo més comentaris per futurs dies: un plaer intervenir en un bloc que llegeixo a diari.

    @elsomatent

    ResponElimina
  2. "Deciamos ayer"... el fàcil que és pels agents del CNI manipular les assemblees de la CUP. Hem tingut ahir un nou exemple: la CUP fins ara han votat sempre amb l'espanyolisme, i les excuses són cada cop més inversemblants; el vot és un fet objectiu, i els vots de la CUP sempre són per l'enemic tot i pregonar que es per puresa ideològica; per alguna cosa serà...

    ResponElimina
  3. Sobre Eslovènia recordem que Àngel Colom va ser l'únic diputat europeu present a la declaració de independència: cap partit o institució europeus els va donar suport aleshores (excepte ERC), i al cap de 15 dies les coses van canviar del tot.

    ResponElimina
  4. Per el que podes passar, coneixent Europa als escanyols, crec que en el nostre cas no trigarien ni quinze dies en reconeixents.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…