Ves al contingut principal

Perles eslovenes (II) (#Reconeixementinternacional)












En aquests mesos ja ens hem acostumat al fet que les autoritats espanyoles i els dependentistes catalans ens diguin dia sí dia també que Catalunya serà expulsada del món mundial. Continuo amb les meves perles eslovenes. Som el 22 de juny de 1991, tres dies abans que el Parlament del país, avançant-se en un dia al que havia estat anunciat, faci la Declaració unilateral d'independència. La Vanguardia publica una notícia de l'agència AFP sobre la visita realitzada el dia anterior a Belgrad pel secretari d'estat nordamericà, l'equivalent a l'habitual ministre d'afers exteriors: "James Baker, desaconsejó ayer en Belgrado a las repúblicas federadas que tomen cualquier iniciativa encaminada a secesionarse de Yugoslavia, mostró su esperanza en que no tenga lugar en el país "un baño de sangre" y aseguró que "de ninguna manera" se han agotado las posibilidades de diálogo. "Nosotros desaconsejamos toda acción unilateral" de cualquiera de las repúblicas, declaró Baker [...], y aseguró que Estados Unidos no reconocerá a Eslovenia ni a Croacia si se separan del resto de la Federación. "Todos estamos en contra de actos unilaterales, ya lo constaté en Berlín con los líderes de la Comunidad Europea y de los países vecinos de Yugoslavia", dijo".

Al dia següent, a l'edició del 24 de juny, Isidre Ambrós, l'enviat especial del diari a Luxemburg, reporta la opinió de les institucions comunitàries sobre el cas eslovè: "La Comunidad Europea (CE) no reconocerá ninguna decisión unilateral de independencia que adopte cualquiera de las repúblicas yugoslavas y rechazará mantener todo tipo de contactos diplomáticos de alto nivel con las mismas. Los ministros de Asuntos Exteriores de los doce países miembros de la CE adoptaron esta decisión durante el cónclave extraordinario que celebraron ayer en Luxemburgo para preparar la reunión de jefes de Estado y de Gobierno que tendrá lugar los días 28 y 29 de este mes en el Gran Ducado. Con esta toma de postura -anunciada por el ministro luxemburgués, Jacques Poos, cuyo país detenta la presidencia comunitaria hasta finales de mes-, la Comunidad Europea se suma a los esfuerzos diplomáticos internacionales que se están Llevando a cabo para evitar el desmembramiento de Yugoslavia. La advertencia de los Doce a las repúblicas secesionistas se suma así a las realizadas a lo largo de la última semana por el secretario de Estado norteamericano, James Baker, en su reciente visita a Belgrado, así como por estados participantes en la Conferencia sobre Seguridad y Cooperación Europea (CSCE), en su reciente sesión celebrada en Berlín."

Comentaris

  1. Els eslovens tenen molt a agrair als alemanys, ja que van ser el qui van obligar a bona part del socis europeus a reconèixer les noves repúbliques.

    La premsa espanyola van tornar a fer el ridícul. Va fer servir un argumentari que els catalans coneixem molt bé: el nazisme. Així, s'insistia en que tot era una maniobra alemanya per acabar reconeixent Croàcia, aliat durant la IIWW. Absurd. Els alemanys volien salvar un conflicte imminent i, cert és, aconseguir eixamplar els seus mercats cap els balcans, però res a veure amb recuperar els ustachas.

    França, aliat de Sèrbia des de el S.XIX, va exercir de líder del grup de la UE que no volia reconèixer ningú. I Espanya, preocupada per tot el que soni a secessió, li va fer seguidisme. Els britànics, suposo, miraven què deia l'amic americà.

    Ara bé, si recordem que va passar amb la imatge de França a Srebrenica, no tinc absolutament clar que França tornés a actuar ara igual.

    Veure'm.

    @elsomatent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…