Ves al contingut principal

Recursos imprescindibles: la col·lecció Herois Indepes (#xenofòbia)

Fa alguns dies, a través de Vilaweb, vaig descobrir la fabulosa col·lecció Herois Indepes. Tal i com la presenten els seus creadors, "Són molts els herois indepes que dia a dia vetllen per generar nous independentistes a Catalunya. No ens agradaria deixar a cap d’aquests incansables lluitadors fora d’aquesta col·lecció." Repassar amb una mínima calma la col·lecció, des del cromo inicial del ministre Wert demanant l'espanyolització dels nens catalans a la darrera atzagaiada, gairebé diària, és un compendi perfecte dels majors detritus del nacionalisme espanyol oficialment inexistent. He de dir que veure'ls tots junts fa patxoca, de veritat. Els autors, brillantment, han marcat amb una esvàstica totes aquelles diatribes contra els catalans i els seus polítics que contenen acusacions de nazisme. Darrerament, arran de les afirmacions del nonacionalista d'esquerres Juan Carlos Rodríguez Ibarra, aquest grup està creixent a bon ritme. Tan suggeridora és la col·lecció que se m'acudeixen algunes idees, modestament, per millorar-la.

D'entrada, caldria fer un llançament internacional d'aquesta iniciativa (amb traducció anglesa) perquè ens convé molt que el món conegui la reacció racista que la simple expressíó de la voluntat de decidir lliurement el nostre futur ha desfermat a Espanya. També, per marcar els diferents perfils de l'exèrcit nonacionalista que ens ataca es podrien establir, amb colors bàsics diferents, quatre subcol·leccions. Fins i tot se m'acudeixen possibles títols: "Dalt del tanc", per als simpàtics militars que ens amenacen amb l'ús de la força; "La Caverna" per als periodistes i opinadors que no desaprofiten mai l'oportunitat d'insultar-nos; "Demòcrates de tota la vida", per als polítics que exerceixen estranyament la seva voluntat de diàleg amb els catalans; i "Todo por España", per als catalans que, a pesar de tot, consideren que la dependència i l'autoaniquilació com a comunitat política és el millor futur pels seus fills. En definitiva, moltes felicitats als anònims creadors de la col·leccíó Herois Indepes: res més efectiu que la denúncia des del sentit de l'humor.

Comentaris

  1. Per mi va ser un cert consol (encara que diuen que és de ximples) descobrir que els quebequesos també estan sotmesos a denigracions per part de la resta de canadencs de característiques similars a les que nosaltres patim per part dels nostres estimats espanyols. N'hi diuen "Quebec bashing". Aquí hi ha l'article corresponent de la Wikipedia (és interessant llegir les dues versions, en anglès i francès):

    http://en.wikipedia.org/wiki/Anti-Quebec_sentiment

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…