Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXXV). Un diàleg molt honorable

València
Havien pensat durant molt temps en la necessitat de fortificar-se i mantenir una lleva militar permanent d'autodefensa que els permetés fer front als reptes més grans en solitari, com un més dels territoris lliures d'aquella extensa regió. Les hostes del rei, però, van prendre el poble en plena nit. Era fosca i es mogueren sense despertar massa sospites. Fins i tot dels qui sempre vetllaven, des de feia tant de temps. No van dubtar a fer sortir de matinada tothom de les seves cases. Els concentraren al mig de la plaça i els amençaren, desarmats. Després, entraren a les llars modestes (perquè els més poderosos del poble aquella nit, curiosament, éren de viatge de negocis) i prengueren tot el qui van poder fins a omplir els carros. Un botí enorme que custodiaren joiosos i mig beguts fins al castell. La tardor va passar i l'hivern arribà poderós com mai aquell any. La manca dels recursos bàsics es va fer dantesca. Van començar aviat la gana i la malnutrició. Els habitants del poble van reduir els àpats a un de sol. No hi havia diners per comprar roba, ni llenya fora dels boscos del rei, intocables sota rigorosa pena de mort.

La desesperació va empènyer les autoritats del poble a adreçar-se al castell, a contracor, en demanda d'ajut.  El rei els rebé, després de múltiples manifestacions de menyspreu dels seus homes de cambra, en la immensa sala de celebracions. D'entrada, els féu observar que la seva contribució durant la primavera (la manera amb la qual es va referir a la razzia dels seus soldats al poble) li havia permès adquirir a l'estranger aquelles espectaculars llums de sostre que ara decoraven l'espai i il·luminaven les passes dels balladors en les grans festes. Els delegats van manifestar les condicions extremes en les quals havien quedat i el rei va acceptar displicent deixar-los alguns diners per adquirir aliments bàsics. De fet, ara, gràcies a ells, en tenia prou. Això sí, ho faria a canvi que li paguessin uns bons interessos anuals. A més, renunciarien a qualsevol vel·leïtat d'autodefensa, de constituir-se en força pròpia dins aquell mar feudal. El senyal del rei hauria d'onejar victoriós en les quatre grans torres del poble. I, cada any, per la seva onomàstica, li haurien d'organitzar una festa de reconeixement a la seva immensa generositat. Aquestes eren, són, les condicions d'aquell diàleg tan digne. Submissió o revolta?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…