Ves al contingut principal

Tots a lala bretxa! (#democràcia)

En l'atac a una ciutat moderna, quan s'aconseguia una aproximació suficient a través d'un setge en les formes, l'artilleria concentrava el foc en els panys de muralla més exposats i menys defensables pels baluards dels assetjats. Es tractava, amb la constància de milers de bales de canó, d'esmicolar-los fins a permetre el pas a peu pla dels granaders. Ara som en aquest punt. Toca, ja, que ens posem en marxa. L'afer Rodríguez-Sol ens ho posa fàcil. A nivell intern (convèncer els nostres dubtosos) i a nivell internacional (per retratar els espanyols). Un atac d'aquestes característiques a la llibertat d'expressió avalua la qualitat democràtica d'un país. Així que, a l'estranger, tenen un termòmetre excel·lent de la temperatura de les llibertats a Espanya. I aquí, els nostres federalistes poden continuar defensant el seu projecte, a fi que en un futur esplendorós, ens relacionem amb aquesta mena de cafres: molt, però mooolt atractiu.

Fa temps que ho dic. Però em tornaré a repetir. Democràcia és la paraula totèmica que necessitem enarborar ara. Repeteixo, pels de dins i pels de fora. Un concepte imbatible. És el que ha de permetre conformar una majoria a Catalunya indestructible a favor del dret de decidir. És el que ha d'avalar amb tota la força la legitimitat del nostre procés cap a la llibertat plena a nivell internacional. Si aconseguim associar al màxim, a ulls de tothom, els conceptes democràcia i independència haurem fet una passa fonamental per assolir el nostre objectiu. Cal que el Govern i els partits explorin aquest camí. Si cal, votant resolucions absurdes com la que proposa el PSc: tornar a votar al Parlament una proposta de diàleg amb Espanya que les Corts ja van rebutjar (amb l'acord dels dos grans partits espanyols) per 275 a 60. És igual, ho farem. Perquè els deixa en evidència. Tots a la feina, doncs, martellejant dia i nit el concepte. Des dels polítics i des de la mobilització de la societat civil. Perquè a l'entorn de l'estiu, quan tots els camins per a una consulta legal hagin estat blocats per Espanya, serà el moment d'organitzar una manifestació gegantina amb un lema ben senzill: Democràcia, volem votar!

Comentaris

  1. Seguint amb la línia dels "Tots a la bretxa", m'apunto a la idea d'en Junqueras d'explicar molt clarament -dins de la seva pedagogia tradicional- els per què de les retallades, ara per cas. Ens cal molta didàctica. Cal dir-ho clar i català, però en castellà (!). Sí, en castellà i posant-ho a internet i tots aquests sistemes actuals que permetin que els fills de molts castellans entenguin el què passa. Des de l'economia, passant per la cultura -inclosa la immersió ling.- i arribant dins de la justícia i la llibertat d'expressió. Cal crear algun canal d'internet i complementaris que, bo i parlant en castellà -millor si és "castizo"- expliqui quin és el nostre drama. Cal vendre aquest producte amb els mitjans del Twiter i altres. Ja no m'importa ésser incomprès. Però, per dignitat nostra i per evitar l'èxit d'un pensament tergiversat, crec que sí que ens cal multiplicar aquest pas que ha iniciat en Junqueras.

    Amb perdó del mateix Granollacs amb aquest blog que ja potser bat tots els rècords de persistència rica i tenaç.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…