Una altra Junta de Braços: desistir o resistir (#establishment)

L'arxiduc Carles
D'aquí pocs mesos es compliran tres-cents anys d'un moment transcendental en la història del país. El 30 de juny de 1713 s'inaugurava una Junta General de Braços, una mena de Cort general, però sense presència del monarca. La gran assemblea de les forces vives del país. Hi acudiren el grans eclesiàstics, nobles i cavallers i decenes de representants de les ciutats i viles del país encara no ocupades. Davant la constatació que les potències de la Gran Aliança de la Haia optaven per abandonar Catalunya a la seva sort, calia decidir si el país es lliurava definitivament a la ira dels borbons o si es decantava per la resistència a ultrança amb l'objectiu d'assegurar la supervivència de les institucions històriques del país, fos amb una victòria que hagués fet viable un canvi en l'escenari internacional, fos forçant una capitulació que permetés incloure entre les seves condicions la preservació del model polític dels perdedors. No ens ha pervingut massa documentació original de la reunió dels braços, però sí podem reconstruir d'alguna manera els debats d'aquells dies. I en fer-ho, la mirada de present apareix incontestable.

Avui com aleshores, la reculada de l'establishment és innegable. Mai han cregut a fons en el país i ara menys. Els eclesiàstics es dissolen ràpidament, tot afirmant que ells no poden parlar en matèria de guerra, però assenyalant sense dubtes que són partidaris de l'armistici, de la pau dels morts. El braç de nobles i cavallers es reuneix i discuiteix dividit. Però una primera votació, sota la pressió dels mateixos ministres imperials, enregistra finalment la victòria dels partidaris de desistir. Només resta el braç reial o popular. La darrera esperança. Al carrer, el poble es manifesta públicament en defensa de la resistència a ultrança i amenaça les classes dirigents. Una lliçó de present. Els discursos de partidaris i detractors són brillants. Guanya la resistència clarament. La gent ho vol. I el braç militar, en una segona votació, gira cua i s'afegeix a la majoria. El 9 de juliol de 1713, finalment, la Junta General de Braços publica per tots els racons del país no ocupat la seva crida definitiva a la resistència. Em fa l'efecte que, tres-cents després, ara som exactament en el mateix punt i amb protagonistes semblants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)