Ves al contingut principal

Una altra Junta de Braços: desistir o resistir (#establishment)

L'arxiduc Carles
D'aquí pocs mesos es compliran tres-cents anys d'un moment transcendental en la història del país. El 30 de juny de 1713 s'inaugurava una Junta General de Braços, una mena de Cort general, però sense presència del monarca. La gran assemblea de les forces vives del país. Hi acudiren el grans eclesiàstics, nobles i cavallers i decenes de representants de les ciutats i viles del país encara no ocupades. Davant la constatació que les potències de la Gran Aliança de la Haia optaven per abandonar Catalunya a la seva sort, calia decidir si el país es lliurava definitivament a la ira dels borbons o si es decantava per la resistència a ultrança amb l'objectiu d'assegurar la supervivència de les institucions històriques del país, fos amb una victòria que hagués fet viable un canvi en l'escenari internacional, fos forçant una capitulació que permetés incloure entre les seves condicions la preservació del model polític dels perdedors. No ens ha pervingut massa documentació original de la reunió dels braços, però sí podem reconstruir d'alguna manera els debats d'aquells dies. I en fer-ho, la mirada de present apareix incontestable.

Avui com aleshores, la reculada de l'establishment és innegable. Mai han cregut a fons en el país i ara menys. Els eclesiàstics es dissolen ràpidament, tot afirmant que ells no poden parlar en matèria de guerra, però assenyalant sense dubtes que són partidaris de l'armistici, de la pau dels morts. El braç de nobles i cavallers es reuneix i discuiteix dividit. Però una primera votació, sota la pressió dels mateixos ministres imperials, enregistra finalment la victòria dels partidaris de desistir. Només resta el braç reial o popular. La darrera esperança. Al carrer, el poble es manifesta públicament en defensa de la resistència a ultrança i amenaça les classes dirigents. Una lliçó de present. Els discursos de partidaris i detractors són brillants. Guanya la resistència clarament. La gent ho vol. I el braç militar, en una segona votació, gira cua i s'afegeix a la majoria. El 9 de juliol de 1713, finalment, la Junta General de Braços publica per tots els racons del país no ocupat la seva crida definitiva a la resistència. Em fa l'efecte que, tres-cents després, ara som exactament en el mateix punt i amb protagonistes semblants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…