Ves al contingut principal

Una clau que falta (#ElClauer)










Els qui hem estudiat història a les facultat d'aquest país hem sentit sovint aquella cançoneta desqualificadora sobre una predominant visió romàntica del nostre passat nacional. La denúncia de la mitificació de la pròpia història (que es veu que no passa a cap altra país del món) i tal i tal. En realitat, a poc que s'aprofundeixi en els fets, el que es descobreix és que, tret dels temps inicials del moviment catalanista, de Josep Pella i Forgas a Antoni Rovira i Virgili, passant per Enric Prat de la Riba, la major part del catalanisme posat de veritat a fer política, a exercir el poder, ha passat olímpicament de reivindicar els drets històrics del país, la història del nostre dret públic, com un valor a aprofitar en el seu present. Ara, tot un seguit d'entitats han tingut la bona pensada de fer públic un extens argumentari a favor de la independència, ElClauer.cat. Es tracta de refermar els convençuts i convèncer els indecisos que existeixen mil i un motius pels quals podem reclamar l'exercici de la sobirania com un mitjà adequat per gaudir d'unes millors condicions de desenvolupament en tots els ordres.

Els arguments, que s'aniran estenent i completant per l'equip que ha elaborat preguntes i respostes, abraça tota mena d'àmbits. Naturalment, els referents a la viabilitat econòmica i internacional del procés són fonamentals, atès que són aquells en els quals el dependentisme ha centrat les seves esperances de contraatac. Hem de demanar als impulsors d'aquesta iniciativa, però, que no menystinguin el valor dels arguments que corresponen a l'àmbit de la cultura. Tenim un grandíssim patrimoni cultural i convé que se sàpiga que necessitem també un estat per conservar-lo i difondre'l com es mereix. I gaudim també d'un passat que explica perfectament les raons per les quals hem arribat al punt on som avui. Sense el supremacisme històric castellà que Cristòfor Despuig ja denunciava el 1557 ("semblen ells sols baixats del cel") potser hauria estat possible una organització política comuna i plural a la península ibèria. Ara sabem ben bé que no i explicar-ho en termes històrics hauria de tenir també el seu espai a ElClauer.cat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…