Ves al contingut principal

Una clau que falta (#ElClauer)










Els qui hem estudiat història a les facultat d'aquest país hem sentit sovint aquella cançoneta desqualificadora sobre una predominant visió romàntica del nostre passat nacional. La denúncia de la mitificació de la pròpia història (que es veu que no passa a cap altra país del món) i tal i tal. En realitat, a poc que s'aprofundeixi en els fets, el que es descobreix és que, tret dels temps inicials del moviment catalanista, de Josep Pella i Forgas a Antoni Rovira i Virgili, passant per Enric Prat de la Riba, la major part del catalanisme posat de veritat a fer política, a exercir el poder, ha passat olímpicament de reivindicar els drets històrics del país, la història del nostre dret públic, com un valor a aprofitar en el seu present. Ara, tot un seguit d'entitats han tingut la bona pensada de fer públic un extens argumentari a favor de la independència, ElClauer.cat. Es tracta de refermar els convençuts i convèncer els indecisos que existeixen mil i un motius pels quals podem reclamar l'exercici de la sobirania com un mitjà adequat per gaudir d'unes millors condicions de desenvolupament en tots els ordres.

Els arguments, que s'aniran estenent i completant per l'equip que ha elaborat preguntes i respostes, abraça tota mena d'àmbits. Naturalment, els referents a la viabilitat econòmica i internacional del procés són fonamentals, atès que són aquells en els quals el dependentisme ha centrat les seves esperances de contraatac. Hem de demanar als impulsors d'aquesta iniciativa, però, que no menystinguin el valor dels arguments que corresponen a l'àmbit de la cultura. Tenim un grandíssim patrimoni cultural i convé que se sàpiga que necessitem també un estat per conservar-lo i difondre'l com es mereix. I gaudim també d'un passat que explica perfectament les raons per les quals hem arribat al punt on som avui. Sense el supremacisme històric castellà que Cristòfor Despuig ja denunciava el 1557 ("semblen ells sols baixats del cel") potser hauria estat possible una organització política comuna i plural a la península ibèria. Ara sabem ben bé que no i explicar-ho en termes històrics hauria de tenir també el seu espai a ElClauer.cat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…