Una clau que falta (#ElClauer)










Els qui hem estudiat història a les facultat d'aquest país hem sentit sovint aquella cançoneta desqualificadora sobre una predominant visió romàntica del nostre passat nacional. La denúncia de la mitificació de la pròpia història (que es veu que no passa a cap altra país del món) i tal i tal. En realitat, a poc que s'aprofundeixi en els fets, el que es descobreix és que, tret dels temps inicials del moviment catalanista, de Josep Pella i Forgas a Antoni Rovira i Virgili, passant per Enric Prat de la Riba, la major part del catalanisme posat de veritat a fer política, a exercir el poder, ha passat olímpicament de reivindicar els drets històrics del país, la història del nostre dret públic, com un valor a aprofitar en el seu present. Ara, tot un seguit d'entitats han tingut la bona pensada de fer públic un extens argumentari a favor de la independència, ElClauer.cat. Es tracta de refermar els convençuts i convèncer els indecisos que existeixen mil i un motius pels quals podem reclamar l'exercici de la sobirania com un mitjà adequat per gaudir d'unes millors condicions de desenvolupament en tots els ordres.

Els arguments, que s'aniran estenent i completant per l'equip que ha elaborat preguntes i respostes, abraça tota mena d'àmbits. Naturalment, els referents a la viabilitat econòmica i internacional del procés són fonamentals, atès que són aquells en els quals el dependentisme ha centrat les seves esperances de contraatac. Hem de demanar als impulsors d'aquesta iniciativa, però, que no menystinguin el valor dels arguments que corresponen a l'àmbit de la cultura. Tenim un grandíssim patrimoni cultural i convé que se sàpiga que necessitem també un estat per conservar-lo i difondre'l com es mereix. I gaudim també d'un passat que explica perfectament les raons per les quals hem arribat al punt on som avui. Sense el supremacisme històric castellà que Cristòfor Despuig ja denunciava el 1557 ("semblen ells sols baixats del cel") potser hauria estat possible una organització política comuna i plural a la península ibèria. Ara sabem ben bé que no i explicar-ho en termes històrics hauria de tenir també el seu espai a ElClauer.cat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas