Una crònica que t'animarà (#eldiaquecatalunyavadirprou)

Amb bon criteri, la meva dona va passar fa un temps les velles pel·lícules familiars de vídeo a format digital. Fa unes setmanes, a casa, un cap de setmana d'aquells en els quals el mal temps convida a una tarda casolana, varem passar l'estona veient imatges dels primers anys de vida dels nostres nens. Tants moments emotius recollits en una estona. No diré que sigui el mateix, però la lectura d'El dia que Catalunya va dir prou, d'en Pere Martí (Barcelona: Columna, 2013, 172 p.) em va suscitar un sentiment semblant. Si teniu poc més d'un parell d'horetes d'un dia gris, no deixeu de dedicar-los a la lectura d'aquest llibre. És un text que carrega piles. Desvetlla la història interna de l'Assemblea Nacional Catalana: els seus fundadors, el nucli dirigent, la manera en la qual es va organitzar d'inici. Les seves relacions amb els partits polítics i les institucions catalanes. L'apoteosi de la gran manifestació de l'Onze de Setembre de 2012, una fita que restarà per sempre en els llibres d'història: vista en perspectiva, aquesta data quedarà associada a un moment fundacional en el qual el poble va marcar el camí.

Però el llibre, escrit amb magnífic ritme documental (de 30 minuts dels bons) parla també dels problemes interns. De les discrepàncies més radicals. De les divisions. De la diferència entre els qui a cada pas han volgut posar l'Assemblea al servei d'una legítima però estreta estratègia de partit i dels qui prefereixen posar el propi partit a disposició d'una estratègia global, transversal, la bona. El missatge és clar: més enllà d'una visió idíl·lica del sempre tan complex independentisme, l'obra deixa ben a les clares que l'esclat del nostre procés d'autodeterminació no té aturador, és de dimensió històrica. És un corrent potentíssim de fons que beu de dècades de menysteniment, de rebuig, de xenofòbia. És el resultat d'una reacció de dignitat. Tot plegat, a vegades, a pesar dels qui l'encapçalen. I és això, precisament, el que li dóna més força: que sempre trobarem un altre per rellevar els caiguts. I justament això el que farà que l'acció política oficial de l'Estat ni la porqueria de les seves clavegueres no acabin guanyant. Un llibre, en definitiva, per carregar piles i continuar endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)