Ves al contingut principal

Vitamines d'il·lusió per als dies tontos (#guanyarem)

11 de setembre de 2012











El procés és fa (massa) llarg. Hi ha dies en els quals les conseqüències en la vida quotidiana de tantíssima gent de l'escanyament econòmic i l'assetjament político-legal al qual ens sotmet Espanya et deixen anímicament baldat. Jornades en les quals el treball constant d'emboirament de la Brigada de narcòtics, dels mitjans de l'establishment dependentista català, fa el seu efecte en l'ànim. Circumstàncies en les quals et descobreixes tocat, una mica ferit. Per a aquests dies tontos contra els quals ens hem de rebel·lar us recomano un exercici que a mi em serveix. Penseu, només un moment, en tota la il·lusió que milers de catalans posen cada dia en el procés. I immediatament us sentireu acompanyats, privilegiats de viure un moment històric, engrescats, segurs en la victòria. Contra la tasca dels porucs conservadors de l'statu quo i/o dels interessos aliens, hi ha un activisme (en el millor sentit de la paraula) que ens diu cada dia que som vius i que guanyarem.

Despleguem una força descomunal al carrer i a la xarxa. Repasseu mentalment tots els vídeos fets per no se sap quina entitat que acaba d'aparèixer; els llibres sobre tots i cadascun dels aspectes del camí que hem encetat; l'activitat de debat constant a les xarxes socials; els webs amb preguntes i respostes; les plataformes actives per fer conèixer la nostra causa al món; la infinitat de blocs de bons patricis; les conferències, xerrades i actes arreu del nostre territori. Iniciatives, en definitiva, de tota mena, en tots els formats imaginables. Avui, qualsevol dia de l'any, milers de catalans faran alguna cosa amb el propòsit de caminar cap al nostre objectiu comú de llibertat. Davant tanta il·lusió desfermada, transversal, constant, d'un poble en moviment, només cal que els polítics molestin poc i actuïn una mica. Els dies tontos, pensa en la força de totes aquestes voluntats. Guanyarem segur.

Comentaris

  1. Hi ha un altre punt a considerar: com estàvem fa un any? fa dos anys? fa cinc anys? Qui no hagués firmat llavors estar com estem ara? El procés és això: un procés que requereix el seu temps per completar-se.

    Estic d'acord en que la Brigada de Narcòtics està desfermada, no donen l'abast. Jo no compro La Vanguardia, però li dono un cop d'ull en algun bar on esmorzo. La cosa és de vergonya aliena. Però hi ha un aliat indestructible: la realitat. Quan econòmicament cada cop estem pitjor, quan obres el diari o mires la tele i et trobes el Montoro, la Cospedal, la Soraya o en Duran, ja et poden injectar narcòtic en dosis massives que la realitat ha fet que el cos generi antídot. Tardarem més o menys, però arribarem a la independència per la senzilla raó que la realitat ens empeny.

    ResponElimina
  2. 5 vies, totes a l'hora, si peten totes, DUI
    si pasés 1, fariem la més popular, independència plena
    si en pasesin 2, podriem fer democràcia, i preguntar si es vol independència plena, confederalisme, federalisme asimètric, autonomisme
    si pasesin totes, fariem la millor. i podriem fer consulta i referendum.

    Per Navarro, al principi devia ser "mira, al 2014 farem el referendum amb la pregunta pactada i constitucional1978: "Voleu que Catalunya sigui una federació d'Espanya? No/No". Té un 22% de suport, i a part a la GenCat, 71 escons vs 33.

    Per Herrera, la mateixa.

    Per Duran, "2014 "Voleu gent que CAT sigui una confederació d'Espanya? No/No" confederal i federal quasi és el mateix, segueix sent el 22%

    Què vol aquesta gent, si de debó són independents? CAT independent!
    Què vol aquesta gent, si de debó són federals i confederals? CAT independent!

    S'ha d'arribar a l'acord al Parlament de que es digui que tots volen PRIMER independitzar plenament CAT abans de proposar federalisme o confederalisme? o és que li diuen "dret a decidir"? perquè llavors diuen "hem de discutir la pregunta"? per a que no se'ls llancin al coll a PSFedCat, ICV, Unió?

    La veritat, la claretat per endavant. Per tant, les 5 vies són per preguntar a Espanya "volem consultar vinculadament al Poble Català". Si en deixen fer una, què en sortirà? tothom proclamarà que ja està. CiU + ERC independència plena, però sortiràn dient "ep, no s'es val! com sabem si és el que vol la gent? Deixem que s'estimbin amb la independència i quan surti NO, proclamarem la federació de CAT!"

    En canvi per la via de consultar a la gent, tenim que es pot decidir 1-independència plena, 2- confederalisme, 3-federalisme, 4- autonomisme. Segurament sortirà la 1, i llavors fariem el referèndum que tant sols és 1 pregunta. Però, tenim la seguretat que Mas podrà proposar quina és la opció millor? pot dir 11-S, 25-N, però pot "suprimir la democràcia" de votar?

    Podem dir que si no hi fos Navarro es votaria més federalisme? sense això del socialisme? podem dir que Unió tindria vots amb el confederalisme? podem dir que sense el vot de càstig la independència plena tindria més del 60% dels vots? podem dir si C's han pegat brot polític en sa vida? podem fer un museu de C's rara avis llavors?

    Per mí consultant veuriem que la independència és millor. Llavors, cal veure que quan ens exposem a "Voleu que CAT sigui plenament independent?" hi haurà qui sortirà i dirà "sortirà NO segur" però si fossin d'ICV, PSFedCat, i Unió, no haurien de passar per aquest pas ABANS de negociar? Si Rajoy petés l'article antifederació ara, i França es federés, no podria anar-se'n quan volgués i tenir molt més que CAT, païs enclaustrat a Espanya? perquè ells "són lliures" és a dir, plenament independents.

    Granollacs i gent del Poble Català, el que toca ara és demanar a tots els partits que s'arribi a l'acord explicat a tothom que CAT ha de ser plenament independent, i llavors esgotem les 5 vies: si no ens les donen, DUI. I si donen alguna, només la pregunta "Voleu que CAT sigui independent?" amb TOTS els partits menys PP-C's demanant la plena independència de CAT.

    ResponElimina
  3. No varem votar uns partits independentistes?, be, mes o menys, però que a la fi i al cap es presentaven a unes eleccions amb aquesta consigna.
    Dons que declarin la independència i punt.


    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…