Ves al contingut principal

Abans es trencarà Catalunya (#immersió)

Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Hi ha actituds que retraten els protagonistes d'una història com la que va esclatar fa dos dies amb la nova disposició judicial del TSJC contra la immersió lingüística a les escoles catalanes. Si no heu tingut l'oportunitat us convido a llegir l'entrevista d'ahir a Julián Busca, un dels onze pares que han acudit als tribunals per obligar els altres a acceptar la imposició de la seva particular voluntat lingüística a la classe dels seus fills. La resposta final del pare és senzillament antològica. Un senyor que ensenya els seus fills que la resta del món no existeix. Que, senzillament, als altres, als companys, que els bombin. Que han de fer passar per l'adreçador tothom que els envolta. Imposar el seu criteri, encara que siguin minoria. Impressionant. Un pare modèlic. Sí senyor. Hem de parar atenció a les critaturetes, perquè amb aquests sòlids valors apresos a casa, faran carrera. Sense dubte. Busca i els altres actuen com a punta de llança de l'espanyolisme que va decidir, ja fa alguns anys, a partir de les pressions de la dreta extrema de la caverna i dels seus escassos tentacles entre nosaltres (disset aquest any), que un enemic fonamental a abatre era la cohesió a les escoles catalanes.

Contra el que molts continuen obstinats a menystenir (n'Albert Sáez seria una bona mostra, entre tants d'altres), la famosa Sentència del TC contra l'Estatutet de la Moncloa va ser absolutament fonamental, en establir per primera vegada en trenta-cinc anys que el castellà també havia de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. Aquella va ser la gatera per la qual han acabat entrant tota mena de bestioles. L'objectiu últim: trencar la convivència. Dividir-nos per evitar un país fort en la defensa d'una cultura i una llengua comunes (i cadascú amb quantes altres més millor). I en aquesta direcció, la interlocutòria del TSJC és per als nostres enemics una gran victòria. Perquè trasllada l'enfrontament des dels tribunals a l'interior de les aules, a les reunions de pares, als centres escolars. Ara es tracta de què uns quants Julián Busca sense escrúpols, prenguin els seus fills com a escuts humans i els llancin a una baralla sense sentit amb les altres famílies de la seva pròpia escola. Perquè, en defensa d'Espanya, volen morir amb les botes posades. Abans de la independència es trencarà Catalunya, va dir José María Aznar, "y en ello están".

Comentaris

  1. L'única forma de barallar-se és creure que un (en castellà) pot canviar tota la classe (en català). Quan erem petits, sí que n'hi havia que parlaven sols en castellà però després de 2 o 3 dies no deien res. Altre és que volguessin estudiar o diguessin "coi mun pare ens durà a altres contrades en 2 setmanes". Però no recordo mai mai que hi hagués res en absolut de noticies de judicis ni res. I no és que parlessim diferent o res, és el PP. Abans hi havia el PSOE i poc més, però en arribar el PP...
    Fa pensar en si Alianza Popular tenia alguns franquistes o si tots eren franquistes. Alguns han volgut canviar, clar, altres continuen duent això a l'estil dels 60 i abans: http://www.todocoleccion.net/llavero-alianza-popular-n-48~x29942118
    sols cal llegir el lema, i veure la 2ª foto què hi ha darrera: AP

    i si a més, conjuguen amb els que cusen a mà: http://www.todocoleccion.net/bandera-aguila-imperial-bordada-mano-gran-tamano~x27773300
    doncs mira

    Si creiem que els feixistes tenen raó, sí que tindràn com discutir. Aquest home pot ser un home emprat pel CNI o com es digui ara per veure la realitat. Aquest home és franquista? qui sap...

    ResponElimina
  2. Aquest "Busca Raons" destil·la un aire encara més exaltat que altres argentins residents a Catalunya i part d'Espanya. Només he conegut un d'assenyat, culte i modest: en Néstor Heidler, gran violinista solista de grans orquestres que, per gran i enorme plaer meu, va viure sota de casa meva. Es disculpava de molestar-me amb els seus assajos, jo que obria a tot drap les finestres per poder-lo escoltar!! Era, és, un gran erudit del coneixement de la música aplicada a la teràpia mèdica. Tenia un centre consultori-assaig a Gràcia. El portava una tal Dolores, ja que ell sempre estava viatjant. En fi, pobre, el van expulsar d'Espanya per no tenir els papers en regla. El van tractar com un mig delinqüent, pobre. Va ser en època del primer Gobierno d'Aznar. Estava meravellat d'haver descobert Catalunya.
    Ara, aquest "Busca Raons" dóna la tònica general que tinc dels argentins: Altius, creguts de ser superiors d'alguna cosa, etc. Orgull pedant. I, com amb aquella dita espanyola del "Dios los crea y ellos se juntan", doncs s'aparellat amb C's. Ciudadanos té molta més mala llavor del que jo creia...

    ResponElimina
  3. Faran tot el possible per aconseguir-ho... de fet, els 9 diputats de ciudadanos ja són un èxit pels qui volen aquest camí...
    El que volen és crear una classe social d'immigrants que no s'integrin mai i siguin sempre un món a banda.
    Per sort, em sembla que no ho aconseguiran. Faran soroll, això sí, però aquí no es trencarà res.

    ResponElimina
  4. estic amb el que diu l'anterior comunicant, soroll per a res, Veig molt difícil -impossible no- que ara es consolidi un grup social prou enquadrat i militant com per anar a intentar rebentar totes les escoles; una cosa és votar C's o PP i l'altra és anara a armar escàndol a reunions de pares, etc. I més tenint en compte com està el país (no estem a 1980).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…