Ves al contingut principal

Baixa el "soufflé" dependentista (#Brigada)

Matarranya












En la societat de masses actual la construcció d'un relat potent és bàsica. La capacitat per traslladar-lo a l'opinió pública a través de veus fortes, fonamental. Perquè duri, perquè no s'esvaexi com la fumera del famós volcà islandès, però, requereix una condició necessària: ha de tenir un mínim contacte amb la realitat. Ho hem vist aquests dies amb el missatge derrotista de la Brigada de Narcòtics. Oh, wait, quina llàstima, el viratge del President era un simple miratge. Aliat moralment reprobable de l'estratègia d'ofec que ens aplica sense pal·liatius el govern espanyol (amb centenars de famílies catalanes portades a la desesperança), l'establishment català conjurat a l'Empordà ha construït el discurs del diàleg. Que si diàleg per aquí, que si diàleg per allà. El constrast d'aquesta construcció amb la realitat ha resistit poc més de quinze dies. Dues entrevistes i una sessió parlamentària després, tot el país ha comprovat que els comtals desitjos que el país lliuri bous i esquelles a l'enemic són ben lluny de fer-se realitat.

El Gran Timoner s'ha reunit amb Mariano Rajoy. Sí. I de la trobada no ha sortit més que un compromís (hipotètic) de traslladar una rebaixa del límit de dèficit (hipotètica) que decreti Brussel·les. El no a la consulta va ser el de sempre. El Gran Timoner s'ha reunit amb Alfredo Pérez Rubalcaba. Sí. I de la trobada no ha sortit més que un compromís (hipotètic) de proposar una reforma constitucional (hipotèticament) en la línia federal. El no a la consulta va ser el de sempre. Concrecions zero. Ja no cola. El Gran Timoner i Oriol Junqueras, tot seguit, han escenificat una identitat de criteris remarcable al Parlament de Catalunya, en defensa, de moment, del retardament d'uns pressupostos que no poden ventilar-se l'estat del benestar. El suposat viratge que deixava de banda la Consulta no hi apareix per enlloc i es constitueix el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Oooooh. I l'establishment comprova que la dosi de narcòtics haurà de ser molt més alta, perquè el pacient, afortunadament, a cop de resolució dels tribunals contra el país, s'està desintoxicant a marxes forçades.

Comentaris

  1. Ja no és temps més d'enquestes encobertes en brutalitats contra la gent, com esborrar el català i altres multilateralitats (sí, la fiscalitat no és l'únic cafè per tots caducat des del 1981). El Consell de Transició Nacional CATN és qui desferma totes les rumorologies i ens mostra el que està passant per dins. El President de Catalunya no està inconcret, ja ho va dir abans del 25N i en la formació de l'últim govern de la GenCat i quasi cada dia.
    No és vàl.lid confondre el dret d'autodeterminació amb l'opció preferida, ja disposada aquest 25N:
    CiU, ERC, i CUP - independència plena
    ICV i PSFedCat - sembla a ser federalisme a partir de la independència plena
    altres no compten

    Mas va a parlar en plena Transició pel dèficit fiscal, i així "arreglem" tot el lio espanyol a CAT abans d'anar-no-en. El fet fa especular a tothom, perquè si la GenCat ha de mantenir la validesa del dret d'autodeterminació (que va més enllà de la independència plena) pactat per 104 diputats, alguns es senten prou "forts" com per demanar el federalisme. Es al temps de la pregunta de la consulta on es veurà la realitat. I democràticament s'acceptarà la pregunta d'ERC.

    Pel federalisme AMB la independència plena, tant se dóna negociar amb Rubalcaba i fer independència plena com fer la independència plena i negociar amb Rubalcaba. No altera el resultat final. Per tant, la pregunta sortiria positiva tant per PSFedCat com ICV.

    Si volen aquests 2 partits la NO independència plena i sols volen negociar, és sols autonomisme. El CATN respondrà i per tant es veurà la base de PSFedCat i ICV, si són autonomistes de Poble Espanyol, o si són independentistes de Poble Català per a després federar-se si Espanya vol que CAT es federi.

    Llavors l'especulació i tot es trencarà. CiU, CUP i ERC no acceptaràn mai la NO plena independència de CAT. Ser un Estat no és tant fàcil, no és que ara canviem el nom a CAT i es digui Estat Català, que sortiria a Google Maps, p.ex. L'etimologia State (sí, fa vergonya llegir la mesclada etimologia en certs diccionaris d'aquí)
    "state (n.2)
    "political organization of a country, supreme civil power, government," 1530s, from state (n.1); this sense grew out of the meaning "condition of a country" with regard to government, prosperity, etc. (late 13c.), from Latin phrases such as status rei publicæ "condition of the republic." Often in phrase church and state, which is attested from 1580s.

    The sense of "semi-independent political entity under a federal authority" (as in the United States of America) is from 1856; the British North American colonies occasionally were called states as far back as 1630s. The states has been short for "the United States of America" since 1777; hence stateside (1944), World War II U.S. military slang. State rights in U.S. political sense is attested from 1798; form states rights is first recorded 1858."
    ens diu http://www.etymonline.com/index.php?term=state&allowed_in_frame=0 que és un poder que no té cap altre per sobre. Podriem dir que un federalisme és un quasiestat, però que Rubalcaba el que vol fer és un autonomisme. Si no et donen plena independència d'estat res.
    Per tant, com tot parteix de la fabulació en vers del dret d'autodeterminació, la "solución Rubalcaba" no és un canvi de sentit.
    De fet Mas tenia més fàcil fer-se federalista que no independentista segons la paraula nacionalista si no li posem com es diu nacionalista de Catalunya o CATnacionalista en comptes d'Espanyanacionalista. Andalusia sí que s'ha decidit per federalista. Però com es diu cal que el CATN tregui a la vista que sense independència plena qualsevol federalisme és un autonomisme i que els blindatges que aconseguirien etc serien miratges. Compte, que des de navarrolàndia podrien dir-nos Cataluña/Catalunya, recordeu Maó/Mahón...

    ResponElimina
  2. Benvolgut,
    al blog hem fet referència a l'escomesa de la brigada -els mariachis- en diverses ocasions de la campanya brutal que estan portant a terme els dos mitjans més nostrats del Grupo (veure: http://sarrianenc.blogspot.com.es/2013/04/a-la-carrega.html i http://sarrianenc.blogspot.com.es/2013/04/a-la-carrega-ii.html).

    Se'ls escapa l'àmbit de les ones, com a mínim de moment, només ha canviat un xic la seva línia, només un xic.

    Però l'atac és desmesurat i l'escalada verbal està arribant a límits del que podríem considerar tota una campanya d'assetjament i enderroc. Campanya que recorda a la soferta per altres polítics en temps transitius.

    Si han posat una marxa més és perquè els està fallant per tot arreu. Estan fent aigües i ho saben. El seu missatge no cala en la població perque seguidament vénen els "missatges" dels tribunals del país veí.

    Malgrat ells,


    Guanyarem!

    ResponElimina
  3. Nono, Catalunya no s'esta desintoxicant, sino que el dolor del pacient es tant alt que els narcotics no el poden tapar.

    Saluts!

    ResponElimina
  4. Quan els del Baix Llobregat ja es canvien de camisa i samarreta, és que la que portaven ja feia pudor de suat de feia molt temps. Els ha calgut anar-ne a comprar de nova i no n'han trobat altre millor que la de CDC-ERC. Molt simptomàtic que la fàbrica PSOE-PSC ja no tingui prou arguments per seguir venent samarretes. Deuen ser massa matusseres. Aviat, si ja no hi som, la majoria absolutíssima electoral serà totalment independentista. Això permet i obliga a un Gran Timoner a anar amb molta més precaució i fermesa alhora. No es pot fer ni un pas en falç!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…